Temps d'Educació
2n semestre 2015
- Consell editorial: Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Gaspar Rosselló (vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat); Manel Viader (vicerector de Política Docent i Lingüística)
- Direcció: Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)
- Cap de Redacció: Enric Prats (Universitat de Barcelona)
- Compaginació i correcció de textos: Lara Longares i Serveis Lingüístics de la UB
Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a:
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.
La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.
Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.
Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).
Dipòsit legal: B-23.289-2012
ISSN: 2014-7627
Dossier
Albert Esteruelas Teixidó: Professor del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona. S’ha especialitzat en l’estudi del pensament pedagògic contemporani, des de la doble perspectiva històrica i sociològica. Va obtenir l’accèssit del tercer premi Francesc Ferrer i Gironès amb un estudi sobre «La qüestió obrera i el caràcter català» (2008). Membre del GREPPS (Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social) de la Uni-versitat de Barcelona. Adreça electrònica: albertesteruelas@ub.edu
Jordi Garcia Farrero: Professor del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona i consultor en el grau d’Educació Social de la Universitat Oberta de Catalunya. Premi Extraordinari de Doctorat per la Universitat de Barcelona (2012-2013). És autor del llibre Caminar. Experiencias y prácticas formativas (2014). Membre del GREPPS (Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social) de la Universitat de Barcelona. Adreça electrònica: jgarciaf@ub.edu
Isabel Vilafranca Manguán: Professora del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona. Membre del GREPPS (Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social) de la Universitat de Barcelona. S’ha especialitzat en l’àmbit de la història de l’educació i en la dimensió ètica del fet educatiu. Adreça electrònica: ivila-franca@ub.edu
Jordi Garcia Farrero: Professor del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona i consultor en el grau d’Educació Social de la Universitat Oberta de Catalunya. Premi Extraordinari de Doctorat per la Universitat de Barcelona (2012-2013). És autor del llibre Caminar. Experiencias y prácticas formativas (2014). Membre del GREPPS (Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social) de la Universitat de Barcelona. Adreça electrònica: jgarciaf@ub.edu
Isabel Vilafranca Manguán: Professora del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona. Membre del GREPPS (Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social) de la Universitat de Barcelona. S’ha especialitzat en l’àmbit de la història de l’educació i en la dimensió ètica del fet educatiu. Adreça electrònica: ivila-franca@ub.edu
No hi ha dubte que l’obertura de l’Escola del Bosc a la muntanya de Montjuïc, ara fa poc més d’un segle, el 8 de maig de 1914 –amb una «pluja abundant i persistent» (Sensat, 1914)– suposà un abans i un després en la trajectòria de la pedagogia catalana. Tot i que s’ha popularitzat l’expressió «Escola del Bosc», el que fóra més correcte –des d’un prisma estrictament pedagògic– seria parlar de l’Escola de Bosc, nom inspirat en la Walsdschule de Charlottenburg, una escola a l’aire lliure instal•lada als afores de Berlín. Nosaltres emprem l’expressió que col•loquialment s’ha imposat, és a dir, «Escola del Bosc», a imatge i semblança del que –anys després– va passar amb l’Escola del Mar, dirigida per Pere Vergés i inaugurada el 1922.
< Torneu
