Temps d'Educació
2n semestre 2015
  • Consell editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Gaspar Rosselló (vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat); Manel Viader (vicerector de Política Docent i Lingüística)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Lara Longares i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monogràfic
Doctora en Pedagogia. Professora del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona. Els seus interessos i activitat de recerca se centren en els usos de la tecnologia digital com a su-port per l’aprenentatge, i en la innovació de la docència en els diferents nivells educatius. Adreça electrònica: bgros@ub.edu 


D’entrada, volem recordar que el professor Alexandre Sanvisens (1983) ens va ensenyar que la incorporació del coneixement procedent d’àmbits no estrictament pedagògics ens podia proporcionar noves eines conceptuals per comprendre l’educació. En concret, Sanvisens sostenia que la teoria general de sistemes, la teoria de la informació i la cibernètica proporcionaven elements conceptuals molt importants per assolir un major nivell de comprensió del procés educatiu. La informació i la comunicació, analitzades des dels processos de circularitat cibernètica, ens van permetre estudiar la importància de la comunicació i la regulació durant l'aprenentatge.
«Importar» conceptes i teories al terreny pedagògic també té alguns riscos atès que la transferència no sempre resulta fàcil i es pot caure en una interpretació superficial. Malgrat tot, la pedagogia sempre ha utilitzat referències externes i metàfores que han ajudat, amb més o menys fortuna, a establir referents en la investigació i la intervenció pedagògica. Durant molts anys, la ment va ser descrita com una tabula rasa, un reci¬pient, un contenidor. El coneixement com quelcom exterior, objectiu i estàtic que la ment incorpora. Fins a mitjans segle XX, les teories sobre el coneixement i l'aprenentatge es van fonamentar en aquesta visió de l’educació i la formació com un procés instructiu dirigint l'atenció al subjecte com a individu. En aquest sentit, cal esmentar que tant les teories socials com el constructivisme sociocultural no van trobar un veritable lloc de desenvolupament fins al final del segle XX en el que la dimensió social i comunicativa va adquirir una gran importància. Actualment, les tecnologies digitals, Internet, les xarxes socials, són entre altres, les expressions d'una creixent complexitat que desafia les estructures culturals i cognoscitives de les persones.