Temps d'Educació
2n semestre 2014
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la facultat d'Educació); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Reflexions i assaigs
Universitat Autònoma de Barcelona. 


Introducció
Tota porta és un element ambigu. Oberta, facilita el pas d'un espai a un altre. En canvi, tancada, obstrueix aquesta obertura. El nostre propòsit és mantenir el portell obert a fi que tot trànsit, tant d'entrada com de sortida, pugui fluir. De fet, aquests mots volen ser la porta de benvinguda al present article (Ouaknin, 1997c, p. 147-156) . Una anàlisi cen-trada en l'obra de Marc-Alain Ouaknin. Un gruix viu i dinàmic gràcies al seu constant faïment. En conseqüència, aquest treball sols recull aquelles publicacions produïdes per Ouaknin durant el segle XX (1991-2000). La resta, aquell corpus més recent, hauria de considerar-se des de paràmetres distints als actuals.
Ouaknin, jueu i filòsof, neix a París el 1957. De fet, el seu natalici aglutina els dos grans centres culturals del judaisme. Per part de pare, rep el llinatge de la sapiència sefardita (nord d'Àfrica, Ibèria i antiga Babilònia) i, per part de mare, la sapiència asque-nazita (Alemanya, est d'Europa i antiga Jerusalem). Aquesta doble dinastia s'engega en l'antiguitat, formalitza ciments durant l'Edat Mitjana i ateny ben viva fins el nostre autor (Ouaknin, 1986, p. 83-84). En vista d'això, Ouaknin és un autèntic afortunat: coneix i transmet –com ningú– els dos brocs.