En aquest article, l’autor revisa l’obra de Marc-Alain Ouaknin (París, 1957), pensador jueu i rabí, influït per Hannah Arendt, Paul Ricoeur i Emmanuel Lévinas. Es procedeix a una primera anàlisi de l’obra d'Ouaknin, i es fixa l’any 2000 com a límit per aprofundir en la seva producció bibliogràfica. A partir de l’entrecreuament de la tradició bíblica i de la filosofia hermenèutica es perfila una peda-gogia de la lectura que remarca la importància del ser deixeble (làmed) i el replegament del mestre (tsimtsum), en una relació educativa que respon als esquemes que es deriven de la cultura hebrai-ca, familiaritzada amb els textos bíblics i la seva interpretació. En aquest sentit, es destaca la di-mensió de revelació-revolució (golah) del text. En conseqüència, no es tracta de llegir aviat, ni de pressa, ni tampoc superficialment, i encara menys en diagonal, sinó de quelcom ben diferent: de copsar el sentit del text, tot destacant l’erotisme de la carícia i la cura terapèutica que es desprèn de l’acte de la lectura. Per tant, i a partir de l’obra d'Ouaknin, es formulen les bases d’una pedago-gia de la lectura que estableix relacions entre deixeble, mestre i text, en una triangulació que activa làmed, tsimtsum i golah com a noves metàfores de la lectura.