La corrent transhumanista impacta en el procés educatiu qüestionant tant els seus fonaments pedagògics com el model antropològic humanista que tradicionalment atenem. Des d’un enfocament criticohermenèutic, el nostre objectiu amb aquest treball serà doble. No tan sols oferir una reflexió pedagògica àmplia i categories filosòfiques per poder analitzar aquesta corrent sinó, sobretot, comprendre i criticar dos arguments. El primer, com el transhumanisme, aconsegueix trastocar les finalitats humanes i, amb això, desenfocar la intencionalitat pròpia de l’educació; i el segon, reflexionar sobre el tipus de relació que el transhumanisme ens proposa establir amb les tecnologies. L’estudi passarà per quatre episodis amb la intenció final de contextualitzar el perquè de la necessitat d’articular una pedagogia de la vida de l’esperit, així com el reconeixement de l’educació com a experiència ètica autèntica que porta a la transfiguració.