Temps d'Educació
2n semestre 2023
- Suport institucional: Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Silvia Burset (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat) i Markus González Beilfuss (vicerector de Política d’Internacionalització)
- Direcció: Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)
- Adjunt a direcció: Enric Prats (Universitat de Barcelona)
- Cap de Redacció: Àngel Pascual (Universitat de Barcelona)
- Compaginació i correcció de textos: Sofía Caballero i Serveis Lingüístics de la UB
Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.
Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.
La revista es publica amb periodicitat semestral.
Els originals són avaluats per dos experts externs a l’equip editorial experts en l’àrea de coneixement de la pedagogia, amb un sistema de revisió per parells i doble cec per tal d’assegurar l’anonimat d’autors i avaluadors. En el cas que es produeixi una disparitat de criteris en els dos informants, es demanarà una tercera avaluació a una persona externa a l’equip editorial. Un cop feta l’avaluació, l’autor rebrà la resposta de la direcció de la revista, tant si l’article ha estat rebutjat com si ha estat acceptat, i indicant-ne, si és el cas, els canvis necessaris i els suggeriments de millora que indiquen els informes, així com altres criteris editorials de la revista que calgui adaptar. El període de tramitació de l'avaluació no superarà els tres mesos. Si escau, l’autor podrà tornar a presentar l’original, que serà novament avaluat. Les seccions de Monografia, d’Estudis i Recerques i de Reflexions i Assaigs requereixen avaluació externa.
La revista va destinada al públic interessat en la teoria i la praxi de la pedagogia, les ciències de l’educació i la formació en tots els àmbits i nivell, des d'un punt de vista reflexiu i científic.
Els articles poden estar escrits en català, castellà, anglès, francès, portuguès i italià.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons de Reconeixement-NoComercial, que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
2. Els autors són lliures de fer acords addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un dipòsit institucional), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
Dipòsit legal: B-23.289-2012
ISSN: 2014-7627
Monografia
Jorge Enrique Linares es profesor titular de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad Nacional Autónoma de México. Miembro del Sistema Nacional de Investigadores de México. Doctor en Filosofía por la UNAM y profesor de dicha facultad desde 1996. Sus líneas de investigación y docencia se concentran en la filosofia de la tecnologia, ética de la ciencia y la tecnologia, bioètica. Su más reciente libro es Adiós a la naturaleza. La revolución bioartefactual (Madrid, Plaza y Valdés, 2019). ORCID: 0000-0003-1877-5675. Dirección electrónica: jelinares@unam.mx
En aquest article s’analitza el debat bioètic en l’educació pública sobre el transhumanisme i la transformació de la biologia humana, i s’exposen les característiques, objectius, possibles conseqüències i riscos de les «antropotecnologies», tal com les anomena J. Goffette o tecnologies del millorament humà. S’exposa el nucli de problemes ètics i polítics que se deriven dels riscos i de la desigual distribució de beneficis d’aquestes tecnologies de transformació dels riscos evolutius de la naturalesa humana; s’argumenta per què i en què aspectes és necessari apel·lar a la preservació de les condicions naturals (evolutives) del cos humà que fonamenten la condició ètica, per delimitar les possibilitats tecnològiques que són viables i prevenir els grans riscos dels projectes transhumanistes.
< Torneu
