En aquest article s’analitza el debat bioètic en l’educació pública sobre el transhumanisme i la transformació de la biologia humana, i s’exposen les característiques, objectius, possibles conseqüències i riscos de les «antropotecnologies», tal com les anomena J. Goffette o tecnologies del millorament humà. S’exposa el nucli de problemes ètics i polítics que se deriven dels riscos i de la desigual distribució de beneficis d’aquestes tecnologies de transformació dels riscos evolutius de la naturalesa humana; s’argumenta per què i en què aspectes és necessari apel·lar a la preservació de les condicions naturals (evolutives) del cos humà que fonamenten la condició ètica, per delimitar les possibilitats tecnològiques que són viables i prevenir els grans riscos dels projectes transhumanistes.