Temps d'Educació
2n semestre 2023
- Suport institucional: Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Silvia Burset (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat) i Markus González Beilfuss (vicerector de Política d’Internacionalització)
- Direcció: Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)
- Adjunt a direcció: Enric Prats (Universitat de Barcelona)
- Cap de Redacció: Àngel Pascual (Universitat de Barcelona)
- Compaginació i correcció de textos: Sofía Caballero i Serveis Lingüístics de la UB
Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.
Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.
La revista es publica amb periodicitat semestral.
Els originals són avaluats per dos experts externs a l’equip editorial experts en l’àrea de coneixement de la pedagogia, amb un sistema de revisió per parells i doble cec per tal d’assegurar l’anonimat d’autors i avaluadors. En el cas que es produeixi una disparitat de criteris en els dos informants, es demanarà una tercera avaluació a una persona externa a l’equip editorial. Un cop feta l’avaluació, l’autor rebrà la resposta de la direcció de la revista, tant si l’article ha estat rebutjat com si ha estat acceptat, i indicant-ne, si és el cas, els canvis necessaris i els suggeriments de millora que indiquen els informes, així com altres criteris editorials de la revista que calgui adaptar. El període de tramitació de l'avaluació no superarà els tres mesos. Si escau, l’autor podrà tornar a presentar l’original, que serà novament avaluat. Les seccions de Monografia, d’Estudis i Recerques i de Reflexions i Assaigs requereixen avaluació externa.
La revista va destinada al públic interessat en la teoria i la praxi de la pedagogia, les ciències de l’educació i la formació en tots els àmbits i nivell, des d'un punt de vista reflexiu i científic.
Els articles poden estar escrits en català, castellà, anglès, francès, portuguès i italià.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons de Reconeixement-NoComercial, que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
2. Els autors són lliures de fer acords addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un dipòsit institucional), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
Dipòsit legal: B-23.289-2012
ISSN: 2014-7627
Monografia
Rodrigo Lagos Berríos es Licenciado en Educación en Filosofia y Profesor de Estado en Filosofia por la Universidad de Santiago de Chile. Actualmente es Estudiante de Doctorado en Filosofia en la Universidad de Viena, Austria. Sus principales líneas de investigación son filosofia de la tecnologia, fenomenología del cuerpo y filosofía de la psiquiatria. ORCID: 0000-0003-3190-3555. Dirección electrónica: rodrigo.lagos.x@gmail.com
Aquest article s’ocupa d’analitzar i posar en evidència la concepció del cos que es troba implícita a les visions transhumanistes. En primer lloc, l’article proporciona una breu aproximació al Transhumanisme i explica els seus postulats principals com a moviment. En segon lloc, es plante-ja que al Transhumanisme subjau una idea del cos com a «màquina reparable» equiparable a la visió mecanicista del cos cartesiana. En tercer lloc, s’introdueix com a comparació la concepció del cos des de l’enfocament fenomenològic (específicament des de Heidegger) per mostrar com el cos posseeix una intencionalitat i intersubjectivitat, i que l’ésser humà és sempre una existència corporal ancorada al món. El Transhumanisme sembla ignorar aquests aspectes en les seves propostes, i continua pensant l’ésser humà de manera escindida (ment i cos) com a dues substàncies que interactuen de manera causal.
< Torneu
