Monografia
Manuel Ocampo Ponce es profesor investigador en la Universidad Panamericana, Guadalajara, México. Cirujano Dentista. Licenciado en Filosofía, maestro en Humanidades Doctor en Filosofía en colaboración científica con la Fondation de Recherches et d’Editions de Philosophie Néohellénique de Atenas, maestro en Bioética por el CEIB; es también Doctor en Filosofía y Letras por la Universidad Anáhuac del Sur. Pertenece al Sistema Nacional de Investigadores. Autor de siete libros y alrededor de cuarenta artículos científicos. ORCID 0000-0003-2895-3340. Dirección electrónica: maocampo@up.edu.mx
Les transformacions que hom ha fet de la natura per superar la seva precarietat i construir un món millor han estat cada cop més grans fins al punt que, fa tres dècades, va començar un moviment filosòfic, científic i cultural conegut com a transhumanisme, que va sostenir que l’ésser humà, mitjançant la tecnologia, podrà millorar i superar els límits que li imposa la naturalesa. Tot i això, no tots coincideixen que allò que el transhumanisme proposa com a «millores» ho siguin en realitat, ni hi ha consens en què l'home pugui arribar més enllà dels límits de la seva naturalesa. Tampoc no hi ha consens sobre què és la naturalesa i fins on és possible transformar-la de manera positiva o negativa. Per això pensem que la filosofia clàssica i perenne té alguna cosa per aportar. Aquest treball breu està orientat a recuperar alguns fonaments metafísics de la filosofia clàssica i perenne que sintetitza i desenvolupa sant Tomàs d'Aquino i que poden orientar una valoració metafísica del transhumanisme.