Les transformacions que hom ha fet de la natura per superar la seva precarietat i construir un món millor han estat cada cop més grans fins al punt que, fa tres dècades, va començar un moviment filosòfic, científic i cultural conegut com a transhumanisme, que va sostenir que l’ésser humà, mitjançant la tecnologia, podrà millorar i superar els límits que li imposa la naturalesa. Tot i això, no tots coincideixen que allò que el transhumanisme proposa com a «millores» ho siguin en realitat, ni hi ha consens en què l'home pugui arribar més enllà dels límits de la seva naturalesa. Tampoc no hi ha consens sobre què és la naturalesa i fins on és possible transformar-la de manera positiva o negativa. Per això pensem que la filosofia clàssica i perenne té alguna cosa per aportar. Aquest treball breu està orientat a recuperar alguns fonaments metafísics de la filosofia clàssica i perenne que sintetitza i desenvolupa sant Tomàs d'Aquino i que poden orientar una valoració metafísica del transhumanisme.