Temps d'Educació
2n semestre 2023
  • Suport institucional:
  • Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Silvia Burset (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat) i Markus González Beilfuss (vicerector de Política d’Internacionalització)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Adjunt a direcció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Àngel Pascual (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Sofía Caballero i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    La revista es publica amb periodicitat semestral.

    Els originals són avaluats per dos experts externs a l’equip editorial experts en l’àrea de coneixement de la pedagogia, amb un sistema de revisió per parells i doble cec per tal d’assegurar l’anonimat d’autors i avaluadors. En el cas que es produeixi una disparitat de criteris en els dos informants, es demanarà una tercera avaluació a una persona externa a l’equip editorial. Un cop feta l’avaluació, l’autor rebrà la resposta de la direcció de la revista, tant si l’article ha estat rebutjat com si ha estat acceptat, i indicant-ne, si és el cas, els canvis necessaris i els suggeriments de millora que indiquen els informes, així com altres criteris editorials de la revista que calgui adaptar. El període de tramitació de l'avaluació no superarà els tres mesos. Si escau, l’autor podrà tornar a presentar l’original, que serà novament avaluat. Les seccions de Monografia, d’Estudis i Recerques i de Reflexions i Assaigs requereixen avaluació externa.

    La revista va destinada al públic interessat en la teoria i la praxi de la pedagogia, les ciències de l’educació i la formació en tots els àmbits i nivell, des d'un punt de vista reflexiu i científic.

    Els articles poden estar escrits en català, castellà, anglès, francès, portuguès i italià.

    Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons de Reconeixement-NoComercial, que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Els autors són lliures de fer acords addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un dipòsit institucional), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia
Alejandra Mariel Lovat es abogada de la Universidad de Buenos Aires (UBA). Doctora en Derecho con orientación en Derecho Privado de la Universidad de Ciencias Empresariales y Sociales (UCES). Investigadora de UCES. Miembro del Instituto de Investigación en Formación Judicial y Derechos Humanos (UCES). Miembro del Comité de Abogados de Bancos de la República Argentina. Asesora legal en el Honorable Senado de la Nación de la República Argentina. Titular del Estudio Jurídico Lovat & Asoc. Ex-directora de Planeamiento de la Secretaría de Medios y Comunicación Pública de la Nación Argentina. ORCID:-. Dirección electrónica:
mariellovat@gmail.com
 


Les principals potències en innovació i desenvolupament troben punts comuns en aquells científics, filòsofs, futuròlegs de finals del segle xix i principis del segle xx que van formar part del cosmisme rus i de l’incipient transhumanisme. Els llibres, pel·lícules i sèries de ciència ficció van permetre imaginar un mon que els desenvolupaments tecnològics han fet possible, la qual cosa ha facilitat apropar-nos –segons alguns– al moment de la «singularitat». Alhora s’intenta predir les possibilitats sobre allò que pot esdevenir i preveure amb algunes propostes la major part de possibles conseqüències negatives i perjudicials. A continuació, l’article introdueix temes com el millorament humà a través de la enginyeria genètica, la criogenització, l’allargament de la vida, l’ectogènesi, la transferència de la ment, la intel·ligència artificial i la robòtica, entre altres qüestions, que son objectius del transhumanisme per al nou ordre mun-dial.