Temps d'Educació
2n semestre 2022
  • Suport institucional:
  • Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat), Jordi Matas Dalmases (vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística) i Raúl Ramos Lobo (vicerector de Política d’Internacionalització)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Adjunt a direcció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Àngel Pascual (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Miquel Tormo, Cristina Fernández Lucena i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    La revista es publica amb periodicitat semestral.

    Els originals són avaluats habitualment per dos experts externs a la institució de l'autor/a en l’àrea de coneixement de la pedagogia, amb un sistema de revisió per parells i doble cec per tal d’assegurar l’anonimat d’autors i revisors. Quan sigui necessari, en produir-se una disparitat de criteris en els dos informants, es demanarà una tercera avaluació de l'article en qüestió a una persona externa a la institució de l'autor/a. Un cop feta l’avaluació, l’autor rebrà la resposta de la direcció de la revista, tant si l’article ha estat rebutjat com si ha estat acceptat, i indicant-ne, si és el cas, els canvis necessaris i els suggeriments de millora que indiquen els informes, així com altres criteris editorials de la revista que calgui adaptar. El període de tramitació de l'avaluació no superarà els tres mesos. Si escau, l’autor/a podrà tornar a presentar l’original, que serà novament avaluat.

    La revista va destinada al públic interessat en la teoria i la praxi de la pedagogia, les ciències de l’educació i la formació en tots els àmbits i nivell, des d'un punt de vista reflexiu i científic.

    Els articles poden estar escrits en català, castellà, anglès, francès, portuguès i italià.

    Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada, que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Els autors són lliures de fer acords addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un dipòsit institucional), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia: Reflexions pedagògiques a propòsit d’una pandèmia
Jordi Brasó és doctor i professor del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Facultat d’Educació (Universitat de Barcelona). Membre de Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social (GREPPS). Autor d’articles relacionats amb la renovació pedagògica, l’educació i el joc. ORCID: 0000-0002-3582-9826. Adreça electrònica: jbrasorius@ub.edu
Meritxell Arderiu és professora del Grau en Educació Primària de la Universitat de Barcelona a les assignatures de Didàctica de l’educació física i pràcticum, joc motor i recreació. Autora de diversos articles relacionats amb l’educació, l’educació física i el currículum. ORCID: 0000-0003-0532-6715. Adreça electrònica: meritxell.arderiu@ub.edu
 


Les pandèmies, a més de posar en risc la vida humana, impliquen alteracions culturals, socials i econòmiques. Al segle XXI, amb l’ésser humà com a superior a tota l’espècie animal i creient-nos, gràcies als avenços, superiors a Déu, la COVID-19 ha tornat a posar de manifest diverses qüestions: la fragilitat de la vida humana, la divisió de classes, el control de la població, la restricció de llibertats o el poder del capitalisme, fet que ha alterat molts aspectes de la vida, i també l’educació. L’objectiu de l’aportació pretén reflexionar al voltant del canvi educatiu que suposa aquest nou món, amb un excés d’informació a la xarxa, una immediatesa en la recepció d’informacions i una situació en què sovint el docent i el discent no es troben únicament en un espai físic. Se centra l’estudi en l’educació postobligatòria, concretament en la formació professional. La metodologia s’ha basat en l’anàlisi de les aportacions de pensadors que tracten el fenomen de l’educació, acompanyat de fonts que analitzen el fet pandèmic. L’entorn dels instituts, juntament amb la normativa vigent i la creada arran de la COVID-19, ajuden a contex-tualitzar el marc teòric. Conclou que el professorat s’ha hagut de renovar, en l’àmbit tecnolò-gic, i això l’ha fet més competent, però més vulnerable i dependent. Apareix també una educació que, si bé ja treia el cap, ara ja ha quedat implantada: l’educació en línia. S’ha diluït tot un model de contacte físic, i ara es concep l’educació a través d’Internet, que no és neutra ni críti-ca, i sovint pretén influenciar l’individu per canviar conductes.