Temps d'Educació
1r semestre 2022
  • Consell editorial:
  • Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat), Jordi Matas Dalmases (vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística) i Raúl Ramos Lobo (vicerector de Política d’Internacionalització)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Miquel Tormo i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    La revista va destinada al públic interessat en la teoria i la praxi de la pedagogia, les ciències de l’educació i la formació en tots els àmbits i nivell, des d'un punt de vista reflexiu i científic.

    La revista accepta originals en català, espanyol, i altres llengües d’ús acadèmic habitual en el nostre context.

    Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada, que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Els autors són lliures de fer acords addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un dipòsit institucional), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
REFLEXIONS I ASSAIGS
Profesor de Filosofía, se formó en Italia junto a Emanuele Severino (1929-2020) que ha sido considerado por Massimo Cacciari uno de los mejores filósofos del siglo xx, junto a Martin Heidegger. Se ha especializado en el estudio de la filosofía italiana, y ha fijado su atención en pensadores como Giovanni Gentile, Croce y Seve-rino. Entre sus libros citamos Tècnica, història i discurs en el pensament d’Emmanuelle Severino (València, Uni-versitat de València, 1996) y Una introducció al pensament d’Emmanuelle Severino (València, Alfons el Magnànim, 2001). Entre sus artículos destacan el dedicado a «Giovanni Gentile o el humanismo del devenir», Teoría del Humanismo (Vol. 6, 2010, pp. 469-536) y el que aborda «La crisi de l’educació com a crisi filosòfica», Temps d’Educació, núm. 50, 2016, pp. 277-290. Dirección electrónica: francescmorato@hotmail.com 


Como cualquier otra relación humana, un congreso o, más bien, como es el caso, una jornada de estudio, difícilmente pueden evitar cierta tendencia –en competen-cia con otras, ciertamente más nobles y formativas– al exhibicionismo narcisista y autorreferencial (hasta cierto punto comprensible, cuando uno ha consagrado mu-chas horas al estudio de un tema o a la resolución de un problema) y lo que es peor: a un desenlace marcado por la dispersión e indiferencia entre los ponentes. Es lo que, justamente, en la medida de mis posibilidades, intento conjurar con este escrito. En el cual trato de resaltar hasta qué punto en el Congreso Gentile oggi (celebrado en la Fondazione Ugo Spirito-Renzo de Felice de Roma, el 23 de Octubre del 2017, figu-rando al frente de la organización el profesor Rodolfo Sideri y presidido por el ma-yor estudioso vivo de la obra gentileana, Hervé A. Cavallera) es posible advertir unas líneas comunes de investigación y, también, el acuerdo en algunos puntos esencia-les, a los que es preciso apelar, si aceptamos que la fase actual del pensamiento filosófico se pierde algo importante, caso de persistir en este absoluto no diálogo con la obra del –según muchos– mayor pensador italiano del siglo xx, además de un claro referente europeo.