Temps d'Educació
1r semestre 2022
- Consell editorial: Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat), Jordi Matas Dalmases (vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística) i Raúl Ramos Lobo (vicerector de Política d’Internacionalització)
- Direcció: Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)
- Cap de Redacció: Enric Prats (Universitat de Barcelona)
- Compaginació i correcció de textos: Miquel Tormo i Serveis Lingüístics de la UB
Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.
Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.
Els originals són avaluats habitualment per dos experts externs a la institució de l'autor/a en l’àrea de coneixement de la pedagogia, amb un sistema de revisió per parells i doble cec per tal d’assegurar l’anonimat d’autors i revisors. Quan sigui necessari, en produir-se una disparitat de criteris en els dos informants, es demanarà una tercera avaluació de l'article en qüestió a una persona externa a la institució de l'autor/a. Un cop feta l’avaluació, l’autor rebrà la resposta de la direcció de la revista, tant si l’article ha estat rebutjat com si ha estat acceptat, i indicant-ne, si és el cas, els canvis necessaris i els suggeriments de millora que indiquen els informes, així com altres criteris editorials de la revista que calgui adaptar. El període de tramitació de l'avaluació no superarà els tres mesos. Si escau, l’autor/a podrà tornar a presentar l’original, que serà novament avaluat.
La revista va destinada al públic interessat en la teoria i la praxi de la pedagogia, les ciències de l’educació i la formació en tots els àmbits i nivell, des d'un punt de vista reflexiu i científic.
La revista accepta originals en català, espanyol, i altres llengües d’ús acadèmic habitual en el nostre context.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada, que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
2. Els autors són lliures de fer acords addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un dipòsit institucional), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
Dipòsit legal: B-23.289-2012
ISSN: 2014-7627
MONOGRAFIA: Pedagogia per a una memòria democràtica
Professora auxiliar no Instituto de Educação da Universidade de Lisboa e investigadora na sua unidade de investigação, UIDEF – Investigação & Desenvolvimento em Educação e Formação. Doutorada em Educação – História da Educação pelo mesmo Instituto de Educação. Tem publicado sobre história da educação, pedagogias do ensino superior e educação artística. UIDEF, Instituto de Educação, Universidade de Lisboa, Portugal Orcid: http://orcid.org/0000-0003-4848-8183. Correio eletrónico: apaz@ie.ulisboa.pt
Este artigo procura discutir o modo como em Portugal o Estado Novo (1933-1974), através do Secretariado de Propaganda Nacional (SPN, 1933-1944), o organismo dedicado à conceção e divulgação de propaganda –depois reformado como Secretariado Nacional de Informação (SNI, 1944-1968) e mais tarde como Secretaria de Estado da Informação e Turismo (SEIT, 1968-1974)– criou a sua própria memória histórica, sem que no essencial tivessem sido discutidos e desmontados estes processos de produção da imagem do regime. Em particular, situo-me na produção de atualidades cinematográficas e nas principais séries de noticiários que marcaram o salazarismo, o Jornal Português: Revista de Atualidades Cinematográficas (1938-1951) e o Jornal de Atualidades: Imagens de Portugal (1952-1974). É sobre a primeira destas séries que acredito terem sido gizadas as principais políticas da memória, visto que a sua cronologia cobre parte fundamental dos conflitos que atingiram Portugal no plano internacional –Guerra de Espanha, Segunda Guerra Mundial– e que, por isso mesmo, obrigaram o governo a garantir, sucessivamente, a legitimidade da sua independência nacional e do regime político. Essa garantia foi estabelecida pela diplomacia de Salazar no plano externo e pela propaganda no plano interno.
< Torneu
