Temps d'Educació
1r semestre 2022
  • Consell editorial:
  • Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat), Jordi Matas Dalmases (vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística) i Raúl Ramos Lobo (vicerector de Política d’Internacionalització)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Miquel Tormo i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Els originals són avaluats habitualment per dos experts externs a la institució de l'autor/a en l’àrea de coneixement de la pedagogia, amb un sistema de revisió per parells i doble cec per tal d’assegurar l’anonimat d’autors i revisors. Quan sigui necessari, en produir-se una disparitat de criteris en els dos informants, es demanarà una tercera avaluació de l'article en qüestió a una persona externa a la institució de l'autor/a. Un cop feta l’avaluació, l’autor rebrà la resposta de la direcció de la revista, tant si l’article ha estat rebutjat com si ha estat acceptat, i indicant-ne, si és el cas, els canvis necessaris i els suggeriments de millora que indiquen els informes, així com altres criteris editorials de la revista que calgui adaptar. El període de tramitació de l'avaluació no superarà els tres mesos. Si escau, l’autor/a podrà tornar a presentar l’original, que serà novament avaluat.

    La revista va destinada al públic interessat en la teoria i la praxi de la pedagogia, les ciències de l’educació i la formació en tots els àmbits i nivell, des d'un punt de vista reflexiu i científic.

    La revista accepta originals en català, espanyol, i altres llengües d’ús acadèmic habitual en el nostre context.

    Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada, que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Els autors són lliures de fer acords addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un dipòsit institucional), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
MONOGRAFIA: Pedagogia per a una memòria democràtica
Professor emèrit de la Càtedra Urban Education History de la University of Birmingham, School of Education i director del centre «Voices of War & Peace». Autor de diversos articles i llibres sobre racisme, educació i iden-titat, ha dut a terme diferents recerques en la cultura visual de l’educació i en història urbana de la infància. Director de la revista Paedagogica Historica. Ha comissionat diferents exposicions de temàtica educativa. Promotor de diferents recerques d’activisme a través de la història realitzades de manera col·laborativa, cen-tra l’atenció en com potenciar investigacions participades. Adreça electrònica: i.d.grosvenor@bham.ac.uk

Professora del Departament de Pedagogia de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i mem-bre del GREUV (Grup de Recerca Educativa). S’ha especialitzat en les bases teòriques i històriques de la peda-gogia estètica, incidint en la recerca en fonts visuals i audiovisuals des de la perspectiva de la historia cultural i la memòria educativa com espai de construcció d’una cultura pública. Ha participat en diferents projectes na-cionals i internacionals d’investigació i ha coordinat diferents projectes vinculats a l’aprenentatge cultural. Ac-tualment és directora del Museu Virtual de Pedagogia (MUVIP) de la UVIC-UCC. Adreça electrònica: eula-lia@uvic.cat 


La memòria compartida és una de les vies possibles que fiancen el poder fer una història sobre l’educació des dels principis de justícia social i el que podríem deno-minar com a història democràtica de la pedagogia. Una justícia social que permet crear i sostenir una societat justa i igualitària on cada persona és important, els seus drets són reconeguts i protegits i les decisions són preses de manera justa i honesta. En el seu centre es localitzen els principis d’equitat, accessibilitat, participació i drets. Una justícia social que és impossible sense que els poders funcionin imbuïts de l’obligació de servei i la implementació des de les agències públiques de polítiques de redistribució. Com a concepte, la justícia social s’ha legitimitat des de sempre per les ciències socials a través del desenvolupament de marcs d’anàlisis que permeten reunir dades objectives de les relacions entre individus i grups, la identificació de les desigualtats geogràfiques i la producció de solucions polítiques. A l’àrea de l’educació, el focus dels estudis rau en les desigualtats en la distribució de l’accés a l’educació impartida. Per pensar aquestes desigualtats, la història de l’educació apor-ta una perspectiva temporal que permet identificar els patrons d’emergència i la permanència de desigualtats i de les solucions polítiques proposades i desenvolu-pades en el transcurs de diferents períodes, col·laborant així amb les propostes de l’avui.