En l’article desenvolupem un assaig sobre com la memòria comunitària és un dels valors que sustenten la democràcia des de la producció i creació cultural de la pedagogia, entesa no com a mercat finançat per les agències sinó com a pràctica política necessària en el fer recerca, en els estudis i en les investigacions. Amb una primera aproximació a diferents fonts visuals de perío-de de la Gran Guerra (1914-1918 ), s’estableixen diferents recorreguts a través i amb ús de les fonts, tot incorporant en l’assaig diferents vies per narrar diferent. Tant és així que ens enfron-tem a una sèrie d’imatges, les mirem, i tot pensant en Berger (1972), les intentem copsar des de la memòria comunitària, no com a pintors, no com a editors, no com a restauradors, no com professors sinó en un exercici lliure d’històries compartides. Aquest és, doncs, un article que tracta d’aproximar-se a les fonts visuals com a integrants del fer un exercici democràtic de memòria, tot plantejant qüestions d’ordenació i situació, de metodologia i d’epistemologia. Com a assaig però, és clar que és una reflexió oberta que parteix de converses, discussions, provatures i creences prèvies.