Temps d'Educació
1r semestre 2021
  • Consell editorial:
  • Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat), Markus González Beilfuss (vicerector de Política d’Internacionalització) i Jordi Matas Dalmases (vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Maria Mateo i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
ESTUDIS I RECERQUES
Anna Felipe: Llicenciada en Periodisme per la UAB. Ha treballat en mitjans de comunicació com RAC1 (on ha exercit de cap de la secció de cultura), Gestmusic, A3 i Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya. Màster Universitari en Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ense-nyaments d’Idiomes (Especialitat en Llengua Catalana / Castellana) (UVic-UCC). Aquest article correspon al TFM presentat en aquest Màster sota la direcció de la professora Vanesa Amat i Castells. Actualment és professora de Llengua i literatura catalana a l’Institut Polinyà (Vallès Occidental). Adreça electrònica: an-na.felipe@uvic.cat, annafelipev@gmail.com
Vanesa Amat: Doctora en Didàctica de la Llengua i la Literatura per la UAB (Premi Extraordinari de Doctorat, 2016-2017). Màster de Recerca en Didàctica de la Llengua i la Literatura (UAB), Llicenciada en Humanitats (UOC) i Mes-tra d’Educació Primària (UVic). És professora de Didàctica del Llenguatge i Literatura Infantil a la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la UVic-UCC i és membre del Grup de Recerca en Educació, Llenguatge i Literatura (GRELL-UVic). Entre les seves publicacions citem Abecedari dels oficis (Eumo Editori-al, 2014 i nova edició ampliada el 2018) i coautora, juntament amb Maica Bernal i Isabel Muntañá, de Plo-uen poemes! (Eumo Editorial, 2017) i Quin embolic! Poemes, contes i altres textos per llegir rient (Eumo, 2019). Adreça electrònica: vanesa.amat@uvic.cat
 


Aquest article té com a objectiu posar de relleu les percepcions i reflexions de mestres i professors que han dut a terme experiències radiofòniques a l’aula i esbrinar si creuen que pot ser una bona eina pedagògica en l’ensenyament de la llengua catalana, tant a primària com a secundària. Gràcies a la meva experiència laboral com a periodista radiofònica m’he adonat de les nombroses possibilitats educatives d’aquest mitjà de comunicació i el seu llenguatge. Estic convençuda que la realització d’un programa de ràdio com a eina pedagògica en l’ensenyament de la llengua catalana pot contribuir a augmentar la motivació de l’alumnat i repercutir en la millora de l’expressió escrita i oral. De fet, una experiència d’aquestes característiques pot revertir la poca rellevància de l’expressió oral que es manifesta sobretot a l’ESO i que denuncien Vilà i Castellà (2016). Aquests dos autors confirmen que la inversió notable de temps que suposa treballar la llengua oral a l’aula i la dificultat per avaluar-la ha relegat aquesta compe-tència a un segon pla.