Temps d'Educació
1r semestre 2021
  • Consell editorial:
  • Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat), Markus González Beilfuss (vicerector de Política d’Internacionalització) i Jordi Matas Dalmases (vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Maria Mateo i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
ESTUDIS I RECERQUES
Anna Felipe i Villalobos i Vanesa Amat i Castells 


Resum
En aquest article s’exploren les percepcions i reflexions de docents que han liderat experiències radiofòniques a l’aula amb l’objectiu d’esbrinar les possibilitats educatives d’aquest mitjà en l’ensenyament de la llengua catalana, tant a l’etapa de primària com de secundària. En concret, s’examina si, després de l’elaboració i emissió d’un programa radiofònic, el professorat considera que l’alumne ha millorat l’expressió escrita i oral, i quines habilitats socials ha activat. Per fer-ho, s’ha optat per una metodologia mixta, amb la triangulació de dades qualitatives i quantitatives provi-nents d’un qüestionari amb preguntes obertes però també tancades, de resposta multiopció i escales de Likert. Segons els resultats de l’estudi, la realització d’una experiència radiofònica contri-bueix a la millora de l’expressió oral dels alumnes. Una apreciació que avalen dues terceres parts dels enquestats (66,7%). També es percep una progressió en l’expressió escrita però de forma menys rellevant, amb un 38,9% de docents que conclouen que l’alumne va millorar en aquest aspecte i un 50% que apunten que la progressió es va produir només en alguns casos. A més, segons els enques-tats, la realització d’una experiència radiofònica a l’aula activa de forma destacada entre l’alumnat el treball cooperatiu i dues habilitats com la improvisació i la capacitat de sobreposar-se als pro-blemes.
Paraules clau: Ràdio, educació, ensenyament, llengua catalana, expressió oral, expressió escrita, habilitats socials

Recepció de l'original:
Acceptació de l'article: