Quan hom pensa en personatges cèlebres, cada país, cada nació i/o estat té sempre una bona munió d’homes (tot i que això ja seria una altra qüestió: gairebé sempre han estat homes) dels quals es considera que s’ha de mantenir viva la seva memòria, el seu record. Òbviament, però, els temps canvien, i aquest fet comporta que aquells personatges que ennobliren una nació en un moment determinat, amb el pas dels segles es considera que ja no són «memorables», o que ho són per uns altres motius. D’altra banda, la història s’escriu en unes coordenades mentals definides, i això implica que en una determinada època s’exaltin uns valors d’un personatge històric i en un altre moment se’n exaltin uns altres. Així, per posar un exemple, Carlemany ja no és vist a Europa com el vencedor dels germànics en el camp de batalla i en canvi es posa èmfasi en el seu europeisme avant la lettre. Com ja va advertir Carbonell, la historiografia (l’escriptura de la història) segueix sempre la història, i constitueix un fidel reflex d’aquesta (Carbonell, 1993, p. 8), posant l’èmfasi en allò que es considera més memorable dels temps pretèrits.