Temps d'Educació
1r semestre 2019
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido, Patrícia Adan i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Estudis i recerques
Professor de la Universitat Internacional de Catalunya. Doctor en Història per la Universitat de Barcelona. Autor de deu monografies i més d’una quarantena d’articles en revistes especialitzades, s’ha centrat, sobretot, en la història cultural de l’Època Moderna (i la historiografia barroca) i en l’estudi de la memòria històrica als Balcans, especialment sobre l’Albània socialista. Aquest text correspon a la conferència que va impartir l’autor el 21 de febrer de 2019, en la Jornada sobre «La guerra, una constant europea», organitzat en el marc del projecte «Pensament pedagògic i discursos educatius en la construcció europea. Cent anys després de la Gran Guerra, entre el passat i el present». Adreça electrònica: xbaro@uic.es 


Quan hom pensa en personatges cèlebres, cada país, cada nació i/o estat té sempre una bona munió d’homes (tot i que això ja seria una altra qüestió: gairebé sempre han estat homes) dels quals es considera que s’ha de mantenir viva la seva memòria, el seu record. Òbviament, però, els temps canvien, i aquest fet comporta que aquells personatges que ennobliren una nació en un moment determinat, amb el pas dels segles es considera que ja no són «memorables», o que ho són per uns altres motius. D’altra banda, la història s’escriu en unes coordenades mentals definides, i això implica que en una determinada època s’exaltin uns valors d’un personatge històric i en un altre moment se’n exaltin uns altres. Així, per posar un exemple, Carlemany ja no és vist a Europa com el vencedor dels germànics en el camp de batalla i en canvi es posa èmfasi en el seu europeisme avant la lettre. Com ja va advertir Carbonell, la historiografia (l’escriptura de la història) segueix sempre la història, i constitueix un fidel reflex d’aquesta (Carbonell, 1993, p. 8), posant l’èmfasi en allò que es considera més memorable dels temps pretèrits.