Temps d'Educació
1r semestre 2019
  • Consell editorial:
    • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
    • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
    • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
    • Cristian Frutos, Judit Sabido, Patrícia Adan i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Estudis i recerques
Skanderbeg (1405-1468), heroi nacional albanès, entre la realitat i el mite
Xavier Baró i Queralt 


Resum
La figura de Gjergj Kastrioti («Skanderbeg») (1405-1468) constitueix un cas singular en la història d'Europa, com un dels últims resistents a la conquesta otomana dels Balcans i com a heroi nacional albanès. Se’l considera el forjador de l’actual nació albanesa. Ens proposem estudiar com es va forjar el mite de Skanderbeg, especialment a partir de les biografies renaixentistes i barroques, les diverses interpretacions dinovenes (el Renaixement albanès) i sobretot al llarg del règim socialista d’Enver Hoxha.
Paraules clau: Skanderbeg, Albània, Enver Hoxha, memòria històrica, socialisme

Recepció de l'original: 15/03/2019
Acceptació de l'article: 10/04/2019