Temps d'Educació
1r semestre 2019
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido, Patrícia Adan i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Estudis i recerques
Anna M. Devís Arbona 


Resum
En estudis anteriors hem abordat la importància de la literatura popular en el desenvolupament de la competència intercultural a l’aula. (Devís, 2015; Devís i Chireac, 2015a, 2015b, 2017; Morón i Devís, 2016). Efectivament, existeixen constants comunes a totes las cultures que es reflecteixen en la literatura popular i la converteixen en un instrument educatiu de gran valor. No obstant això, un dels trets característics de la tradició oral és la capacitat d’adaptar-se a la societat que la fa servir i, des d’aquesta perspectiva, podríem afirmar que la literatura popular fluctua entre la universalitat i el particularisme. En aquest treball ens proposem, doncs, analitzar una mostra de contes de diferents cultures per esbrinar fins a quin punt s’adiuen als valors universals referits o mostren aspectes específics que podem reconèixer en la nostra cultura.
Paraules clau: Educació intercultural, contes populars, universalitat, particularisme

Recepció de l'original: 02/11/2018
Acceptació de l'article: 15/04/2019