Temps d'Educació
1r semestre 2019
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido, Patrícia Adan i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia: Filosofia de l’educació cinquanta anys després del Maig del 68
Professor contractat doctor a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Internacional de Catalunya, on imparteix matèries de Filosofia Antiga i també imparteix docència en els graus d’Educació, Medicina i Infermeria. El seu àmbit de treball és la Filosofia Antiga, principalment Plató, així com la Filosofia Política, especialment l’obra d’Eric Voegelin. Article realitzat en el si del grup consolidat SARX (2017SGR317) i del grup consolidat EIDOS (2017SGR584). Adreça electrònica: btorres@uic.cat 


Hannah Arendt (Hannover, 1906 – Nova York, 1975) considera que el fil de la tradició s’ha trencat i que ja no és possible refer-lo. Aquesta contundent tesi està estretament vinculada amb la crisi de l’autoritat, la qual troba, al seu torn, la seva manifestació més profunda i punyent en la crisi de l’educació: «El símptoma més significatiu de la crisi, aquell que indica la seva profunditat i gravetat, és la seva expansió cap a àrees prèvies a allò polític, com la criança i l'educació dels nens, on l'autoritat en un sentit més ampli sempre s'ha acceptat com a imperatiu natural, òbviament exigit tant per les necessitats naturals (la indefensió de l'infant) com per necessitats polítiques (la continuïtat de la civilització establerta que només es pot perpetuar si els seus rebrots transiten per un món preestablert on han nascut com a forasters)» (Arendt, 2016, p. 146) . Haver perdut l’autoritat en l’esfera educativa, un àmbit que per Arendt és pre-polític, representa la conseqüència final d’un procés que té el seu origen en l’àmbit polític i les seves arrels en el debilitament progressiu de la tradició i la religió al llarg de diversos segles .