En aquest article es passa revista al pensament i a la creació literària del poeta Antonio Machado (1875-1939), qui es va formar en l’ambient de la Institució Lliure d’Ensenyament a l’ombra de Francisco Giner de los Ríos. Després de revisar diferents períodes de la seva vida, amb relació als diversos llocs de residència (Sòria, Baeza, Segòvia, Madrid), es fixa l’atenció en l’últim tram de la seva existència que el va portar de Madrid a València i, més tard, a Barcelona. Des de la capital catalana, i juntament amb una sèrie de professors fidels a la República (Joaquín Xirau, Tomás Navarro Tomás, Juan Roura-Parella, etc.), Machado va fer camí de l’exili la nit del dilluns 23 de gener de 1939 per eternitzar-se poques setmanes després, el dimecres 22 de febrer, a Colliure. En aquest escrit a la vegada personal i erudit, l’autor lliga la seva pròpia trajectòria intel·lectual i vital a la figura de Machado, alhora que sospita que algun dia morirà xiuxiuejant els versos del poeta.