Temps d'Educació
1r semestre 2019
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido, Patrícia Adan i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia: Filosofia de l’educació cinquanta anys després del Maig del 68
Daniel Izquierdo Clavero 


Resum
En aquest article es passa revista al pensament i a la creació literària del poeta Antonio Machado (1875-1939), qui es va formar en l’ambient de la Institució Lliure d’Ensenyament a l’ombra de Francisco Giner de los Ríos. Després de revisar diferents períodes de la seva vida, amb relació als diversos llocs de residència (Sòria, Baeza, Segòvia, Madrid), es fixa l’atenció en l’últim tram de la seva existència que el va portar de Madrid a València i, més tard, a Barcelona. Des de la capital catalana, i juntament amb una sèrie de professors fidels a la República (Joaquín Xirau, Tomás Navarro Tomás, Juan Roura-Parella, etc.), Machado va fer camí de l’exili la nit del dilluns 23 de gener de 1939 per eternitzar-se poques setmanes després, el dimecres 22 de febrer, a Colliure. En aquest escrit a la vegada personal i erudit, l’autor lliga la seva pròpia trajectòria intel·lectual i vital a la figura de Machado, alhora que sospita que algun dia morirà xiuxiuejant els versos del poeta.
Paraules clau: Machado, literatura, filosofia, pedagogia, exili

Recepció de l'original: 01/02/2019
Acceptació de l'article: 12/03/2019