Temps d'Educació
1r semestre 2019
- Consell editorial: Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)
- Direcció: Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)
- Cap de Redacció: Enric Prats (Universitat de Barcelona)
- Compaginació i correcció de textos: Cristian Frutos, Judit Sabido, Patrícia Adan i Serveis Lingüístics de la UB
Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.
Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.
Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).
Dipòsit legal: B-23.289-2012
ISSN: 2014-7627
Monografia: Filosofia de l’educació cinquanta anys després del Maig del 68
Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Autònoma de Barcelona (2009). Màster de Pensament Contemporani i Tradició Clàssica, especialitat en filosofia moderna, per la Universitat de Barcelona (2016). Màster en Formació de Professorat, per la Universitat de Girona (2017). Actualment treballa de professor d’educació secundària i és doctorand a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, impulsant una recerca sobre Thomas Hobbes. Coautor del llibre El fenomen nacional (Edicions del 1979, 2015) i coordinador del llibre Arrels a Octubre (Edicions del 1979, 2017). Col·laborador del diari digital El Món i membre de la Societat Catalana de Filosofia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Adreça electrònica: rcaste5@xtec.cat
Es pot pensar l’adoctrinament sense haver de partir d’una definició ex negativo, en relació amb un determinat model educatiu o mètode pedagògic? Perquè sovint s’ha abordat com un problema, en el sentit més pejoratiu del terme, ja sigui definint l’adoctrinament com una «mala educació» (Román, 2008) o bé directament com allò antitètic o contrari als propòsits del procés educatiu, àdhuc al·legant que fonamentalment no és educació (Momanu, 2012; Sears i Hughes, 2006; Luengo, 2004; Moore, 2010). En altres paraules, la pregunta que em formulo aquí és la següent: és possible abordar la qüestió de l’adoctrinament, prescindint de la seva dimensió normativa?
< Torneu
