El concepte d’adoctrinament sovint s’ha tractat en contraposició a la defensa d’un model educatiu i mètode pedagògic determinats; és a dir, s’ha definit ex negativo, en relació amb una perspectiva normativa concreta. Això dificulta aproximar-nos a una discussió sobre el significat o els significants del que actualment definim a través del concepte d’adoctrinament, sense recolzar-nos normativament en la defensa del que definim com educació. L’objectiu d’aquest article, doncs, consisteix en tractar d’enfocar la discussió des d’un altre punt de vista, que no sigui l’estrictament normatiu, cosa que possibilitaria el fet de situar la tensió entre adoctrinament i educació en la dimensió de les relacions de poder. D’aquesta manera, la tesi central de Thomas Hobbes sobre la sobirania, de la qual es desprèn una relació amb l’educació dels subjectes del poder sobirà (dels súbdits o ciutadans), ens pot permetre situar la problemàtica filosòfica de l’adoctrinament en un marc d’anàlisi que no tingui per objecte respondre a la qüestió sobre com ha de ser l’educació i que en funció d’aquesta es defineixi què és l’adoctrinament; és a dir, que es qüestioni per què quan alguns parlen d’educació, d’altres parlen d’adoctrinament, i viceversa.