Monografia: Filosofia de l’educació cinquanta anys després del Maig del 68
Professor de la Facultat d’Educació, de la Universitat de Barcelona. Professor de l’Institut Agustí Serra de Sabadell. Doctor per la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (2017). Autor de diversos articles. Membre del GREPPS (Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social) de la Universitat de Barcelona. Adreça electrònica: jbrasorius@ub.edu
Professor del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona. Premi Extraordinari de Doctorat per la Universitat de Barcelona (2012-13). És autor del llibre Caminar. Experiencias y prácticas formativas (2014). Membre del GREPPS (Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social) de la Universitat de Barcelona. Adreça electrònica: jgarciaf@ub.edu
L’educació de qualsevol època i moment històric es pot entendre com un mitjà per a perpetuar els privilegis d’una classe social en relació amb una altra. Hi ha així una classe social que gestiona, té el poder i educa de manera intencionada —i diferenciada—, i una altra que és la mà d’obra i esdevé dominada per la primera a partir de qualsevol mitjà disponible. Potser, dels pocs únics moments en els quals no hi hagueren aquestes distincions de classes foren els inicis de les tribus primitives, tal i com van descriure Lewis Henry Morgan (1946) i Friedrick Engels (1996).