Temps d'Educació
1r semestre 2019
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido, Patrícia Adan i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia: Filosofia de l’educació cinquanta anys després del Maig del 68
Jordi Brasó i Rius, Jordi Garcia Farrero 


Resum
La comparació entre diversos models educatius ha de permetre analitzar, reflexionar i canviar la societat i l’educació actual. L’article analitza la relació del model educatiu d’Esparta, a l’antiga Grècia, amb el sistema educatiu actual. Es conclouen les altes similituds entre ambdós models. A partir d’aquesta relació i, des d’una visió marxista, es pretén fer una reflexió en favor d’una nova educació, crítica, allunyada dels interessos polítics i econòmics que s’imposen a l’escola. La metodologia s’ha basat en l’anàlisi dels principals tractats relacionats amb la història de l’educació, juntament amb textos clàssics que detallen els ideals socials i educatius del model espartà. A partir d’aquestes obres, juntament amb d’altres que també són crítiques amb la societat capitalista i l’educació actual, es pretenen promoure nous ideals educatius. Aquests últims han de ser promoguts pel docent amb l’objectiu que el futur ciutadà no esdevingui un simple element afavoridor dels interessos dels poders dominants.
Paraules clau: Agogé lacedemònica, capitalisme, educació, educació crítica, neoliberalisme, pedagogia

Recepció de l'original: 15/05/2018
Acceptació de l'article: 04/09/2018