L’estudi amb les fonts visuals de l’educació ens ubica en el marc d’un paradigma que ens permet aproximar-nos a l’educació representada. Són fonts que ens endinsen, com cap altre material, en els imaginaris educatius que des de les administracions, des de les institucions o, també des dels teòrics s’han impulsat. No en va, estats, governs locals i ciutats s’han configurat diferents propostes d’ordenació, d’acció i de modelatge professional que han fet extensibles a través de diferents campanyes publicitàries (Cunningham, 2000 Schembs, 2013). Les institucions educatives, escoles, centres de secundària, centres d’educació especial, de protecció a la infància i universitats també, s’han donat a conèixer a partir d’accions puntuals d’exposició de la seva tasca cercant un ressò en la comunitat propera (Margolis, 2004 Burke i Grosvenor, 2007 Roberts, 2013). Les experiències educatives de referència, han deixat constància de la seva activitat en diferents manifestacions visuals, ja siguin aquestes de to més artístic o més documental (Prosser, 2007 Vanobbergen, Grosvenor i Simon, 2014 Gómez, 2017). En totes les ocasions, i malgrat les diferències de plantejament, allò que els és comú és la voluntat d’elaborar un registre estètic per a difondre el model d’actuació. La representació visual és, en aquest context, la concreció material d’un pensament a través de la reproducció estètica de l’acte educatiu o de la voluntat pedagògica.