En el text s’aborden les produccions audiovisuals que han tingut com a objecte temàtic l’educació a partir de concebre les mateixes com a eina propagandística d’una manera de fer, d’una política o d’un model de societat. Amb l’eix central de les produccions produïdes a Espanya durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) amb el complement de diferents filmacions europees d’ampli ressò, es van analitzant distintes maneres que hi ha hagut de presentar l’educació segons intencionalitat, rutes emotives o de racionalitat utilitzades i disposició a tenir una recepció activa que permeti diferents opinions. Aquesta anàlisi permet fer una aproximació a un moment en què el model d’educar estava plenament imbuït de la voluntat propagadora de nous ideals i noves formes de pensar que es traduïren en l’interès de sensibilitzar a la població envers la necessitat d’una major higiene, d’una escolarització estesa i una atenció a la infància en risc.