La temptativa de John Dewey de captar els plantejaments implícits a la societat democràtica i d’aplicar-los a l’educació, també comporta dictar un judici sobre aquelles teories i institucions que, tot i néixer d’altres temps i conjuntures, segueixen operant en ple segle XX interferint en l’avenç de l’ideal democràtic (Dewey, 1916, p. 3). Entre d’altres nocions velles i caduques, però encara vives malgrat la pujança de la democràcia, el
desenvolupament de la ciència experimental i la reorganització industrial, no se’ns presenta cap de més antiga i arrelada en el passat, ni de més sòlida, refractària i adversa vers la reconstrucció progressista de l’educació i la societat que la noció del què es coneix per «educació liberal» (Dewey, 1916, p. 259 i ss. cf. Dewey 1902a, 1902b, 1924a). L’educació liberal a què es refereix Dewey a Democracy and Education representa la idea clàssica heretada d’una educació superior. És la idea que nasqué amb els grecs fa vora 2500 anys, i que hauria regit bona part de la història de l’educació a Occident almenys fins al segle XIX i resistint fins l’actualitat. L’egkýklios paideía hel·lenística, les artes liberales romanes, el trivium et quadrivium medievals o les humanitas renaixentistes –que van modelant les primeres formes d’educació secundària i superior fins a arribar, entre d’altres, a la institució de les primeres universitats a Europa i dels primers colleges a Nord- Amèrica– segueixen l’ideal educatiu clàssic que formularia originalment Aristòtil, així com l’afí tradició curricular que esbossarien d’avançat els textos de Plató.