El 1936 Robert Maynard Hutchins publicava The Higher Learning in America amb la voluntat de justificar un programa de reformes per la universitat americana que pogués sobreposar-se a la confusió existent sobre la missió de l’educació superior. El programa, que es desplegà durant la Presidència de Hutchins a la Universitat de Chicago (1929-1950), concentrava l’esperit del General Education Movement, un moviment per la renovació de l’educació liberal que s’havia anat forjant contra les innovacions a què s’hauria sotmès l’educació des de finals del segle XIX, i de les que en bona part n’era responsable l’obra de John Dewey i de la Progressive School. Al seu temps, com demostra Democracy and Education (1916) entre d’altres, Dewey hauria posat en entredit els principis de l’educació liberal per antidemocràtics, il·liberals, científicament superats i socialment improductius, i els hauria considerat un dels principals esculls per la reconstrucció progressista de l’educació i la societat. A la publicació de The Higher Learning in America, la recepció crítica de Dewey provocà un debat públic entre els dos personatges, que, simplificant, farien figura de l’escola progressista i l’escola tradicional un debat que es concentrà bàsicament en el que Dewey vindria a interpretar com el problema fonamental de l’educació: com accedeix l’home a conèixer, quins són els principis en què descansa aquest coneixement i quin lligam s’estableix entre el coneixement i la vida pràctica.