Temps d'Educació
2n semestre 2017
- Consell editorial: Xavier Triadó (director de l’Institut de Ciències de l’Educació), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)
- Direcció: Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)
- Cap de Redacció: Enric Prats (Universitat de Barcelona)
- Compaginació i correcció de textos: Cristian Frutos, Judit Sabido i Serveis Lingüístics de la UB
Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a:
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.
La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.
Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.
Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).
Dipòsit legal: B-23.289-2012
ISSN: 2014-7627
Estudis i recerques
Catedràtica jubilada de la Universitat de Barcelona, la meva trajectòria professional ha estat associada des de 1964 a les àrees de Pedagogia Experimental i Pedagogia Diferencial (actualment MIDE). A partir de 1976 vaig interessar-me especialment per la recerca qualitativa orientada al canvi educatiu i social, lligada a una visió humanista de l’educació, orientació que es formularà més endavant. L’any 1973 vaig escriure Un pensamiento para la acción. El problema educativo en los textos de Pedro Poveda. Es tractava d’un primer estudi dels seus textos pedagògics. Aquesta aportació pedagògica sobre Pedro Poveda constituí un punt important de reflexió i anàlisi, que es va continuar en treballs posteriors (1974, 1979, 1988, 2008, 2012, 2015). He treballat els darrers vuit anys en l’edició crítica i estudi dels textos pedagògics d’aquest autor, recentment publicats sota el títol: Pedro Poveda, Obras II. Ensayos y proyectos pedagógicos (2016). Aquest escrit forma part de la presentació de Pedro Poveda. Ensayos y Proyectos pedagógicos, edició crítica i estudi, que va tenir lloc el 3 de novembre de 2016, un acte organitzat pels Departaments de Teoria i Historia de l’Educació i Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. Adreça electrònica: margaritabartolome@gmail.com
Possiblement, alguns dels meus col·legues es poden sorprendre d’aquesta vesant menys coneguda del meu treball investigador. Perquè he volgut ficar-me en Pere Poveda i dedicar-me els darrers vuits anys a l’estudi de la seva producció pedagògica? Hauria de trobar les arrels d’aquest interès a l’àmbit familiar. La meva mare, una mestra apassionada i innovadora, es va formar a l’Acadèmia teresiana d’Alacant, i em va transmetre el seu entusiasme per la proposta educativa de Poveda. Poc a poc va néixer en mi la seva mateixa vocació pel magisteri que compartia també amb el meu pare, inspector d’ensenyament primari molts anys a la Guinea. Volia ser mestra i vaig estudiar per a mestra. És per això, per aquesta passió educativa, que, en acabar la carrera de Pedagogia, vaig combinar les primeres passes del treball universitari amb l’exercici del magisteri a primària, introduint noves metodologies educatives i dinàmiques d’aprenentatge.
< Torneu
