El propòsit daquest article és discutir la crítica educacional en comunicació i reflexionar sobre la transgressió de la lògica moral que conforma certs llenguatges que promouen la normalització duna gramàtica estètica del sentit atrapada en un pensament imagètic. Amb una problematització de les especificitats entre la lògica del significat i del sentit en la publicitat televisual plantegem proposicions que tenen significats que no només sestableixen en la relació amb el llenguatge, sinó que també ens permeten establir un aprenentatge crític pel que fa als signes. Per tant, leducació crítica pot ser pensada com la generació de sentits il·limitats, la qual cosa reflecteix tant el que es va establir com a norma –ja que la moral no és només una manera dactuar, sinó també un ordre i una organització– quant la promoció de les divisions i re-articulació daquests significats morals a partir de la creació de diferents repartiments del sentit sensible.