Temps d'Educació
1r semestre 2017
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Alba Ambròs Pallarés (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència); Lola Sánchez Aguilera (vicerectora d’Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
ESTUDIS I RECERQUES
Professor jubilat. Catedràtic de filosofia a diferents instituts de secundària a Mallorca. Especialitzat en la història de l'educació contemporània a Mallorca amb atenció preferent a les colònies escolars i a la difusió del freinetisme durant la Segona República. Adreça electrònica: mjcamster@gmail.com 


S'ha dit sovint que Célestin Freinet (1896-1966) va ser sobretot un practicant, no un teòric, que exercint de mestre en una petita escola de poble va descobrir i difondre unes tècniques que van transformar radicalment les escoles on es van aplicar. Un dels seus biògrafs, potser el més qualificat, deia d'ell que era un praticien qui écrit des livres i no, un d'aquells teòrics que un dia tenen la dèria de posar en pràctica les seves idees i obren una escola experimental (Barré, 1995-1996). Precisament per accentuar aquest orígen pràctic Freinet preferia parlar de tècniques, i no de mètode, «per deixar ben clar que no es tracta pas d’una construcció teòrica i ideal, sinó d’una tècnica de treball nova que té l’avantatge d’haver nascut, haver estat experimentada i d’evolucionar dins el marc de les nostres classes» (Freinet, 1969b, p. 31).