La crisi econòmica, política i social desplegada arran del col·lapse financer de 2008 ha aguditzat els processos de precarització que venien produint-se a Europa a les darreres dècades. Aquesta expansió de la precarietat ha impulsat la popularitat del concepte de precariat que, inicialment utilitzat en les anàlisis de les transformacions del mercat de treball, s'ha anat convertint en un marc de referència des del qual fer convergir les lluites polítiques de diversos col·lectius. Així, el text proposa una anàlisi de la situació de les persones amb feines precàries en relació amb la d'altres grups socials: les persones que no viuen directament del seu treball (perquè reben una prestació social) o aquelles que es dediquen a realitzar treballs no remunerats (com les tasques domèstiques i de la cura). L'objectiu és reflexionar sobre els reptes i oportunitats del precariat com a potencial subjecte polític orientat al canvi social des de l'heterogeneïtat d'aquestes experiències de la precarietat.