Temps d'Educació
2n semestre 2014
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la facultat d'Educació); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia. Crisi, vulnerabilitat i nous imaginaris socials
Míriam Arenas Conejo 


Resum
La crisi econòmica, política i social desplegada arran del col·lapse financer de 2008 ha aguditzat els processos de precarització que venien produint-se a Europa a les darreres dècades. Aquesta expansió de la precarietat ha impulsat la popularitat del concepte de precariat que, inicialment utilitzat en les anàlisis de les transformacions del mercat de treball, s'ha anat convertint en un marc de referència des del qual fer convergir les lluites polítiques de diversos col·lectius. Així, el text proposa una anàlisi de la situació de les persones amb feines precàries en relació amb la d'altres grups socials: les persones que no viuen directament del seu treball (perquè reben una prestació social) o aquelles que es dediquen a realitzar treballs no remunerats (com les tasques domèstiques i de la cura). L'objectiu és reflexionar sobre els reptes i oportunitats del precariat com a potencial subjecte polític orientat al canvi social des de l'heterogeneïtat d'aquestes experiències de la precarietat.
Paraules clau: precariat, crisi, treball, assistència social, cura

Recepció de l'original: 12/05/2014
Acceptació de l'article: 19/07/2014