Presentació

L'intel·lectual mallorquí Joan Estelrich (Felanitx, 1896-París, 1958), secretari de Francesc Cambó per als afers de política cultural i director de la Fundació Bernat Metge, va contribuir a difondre Menéndez a l'estranger, a França i a Anglaterra concretament, en uns anys molt foscos, entre el 1938 i 1941. Ho va fer a través de dues conferències, a la Universitat d'Oxford i a la de Liverpool, i de la publicació de textos de Menéndez i sobre Menéndez, primer a Occident, la revista internacional d'hispanisme que va dirigir des de París el 1940, i l'any següent en un volum aparegut en la col·lecció homònima de l'editorial Plon. Aquí analitzarem una de les conferències.
Menéndez Pelayo, Vives i Balmes són tres figures que retornen al primer pla intel·lectual amb el triomf del Movimiento Nacional, i totes tres són centrals en la tasca humanístico-propagandística que Estelrich porta a terme a París, des de l'oficina de propaganda franquista endegada primer d'una manera semiclandestina per Cambó, i absorbida a partir del juny de 1937 per la Delegación para Prensa y Propaganda del Govern de Burgos. Si Cambó pensava en Estelrich per fer-se'n càrrec era sens dubte per tal d'aprofitar l'extensíssima xarxa de contactes amb escriptors, intel·lectuals i periodistes francesos que Estelrich havia anat establint des del temps que va treballar per a Expansió Catalana, l'oficina de projecció exterior creada en 1919 per Cambó i que va tenir una activitat molt important durant la dictadura de Primo de Rivera, i al llarg de la seva intensa tasca en organismes de cooperació intel·lectual sorgits a l'empara de la Societat de Nacions durant el període d'entreguerres. Recordem que al moment de començar la guerra civil Estelrich era a Itàlia, amb Paulina Pi de la Serra, de tornada de Budapest (on havia participat a l'Entretien sobre «Le rôle des humanités dans la formation de l'homme contemporaine»), abans d'anar, previ pas per Perpinyà, Ginebra i altres ciutats, a Buenos Aires (hi arriba el 5 de setembre), al Congrés del Pen Club i a l'Entretien de la Secció d'Arts i Lletres de l'Institut Internacional de Cooperació Intel·lectual, i com a encarregat de missió de la Unió Interparlamentària davant dels parlaments de Brasil, Argentina, Uruguai i Xile. Tenia la intenció d'estar-s'hi un temps, però Cambó el crida, instigant-lo a fer-se càrrec de l'oficina de propaganda franquista a París, i Estelrich ha de tornar a Barcelona el novembre de 1936. De tot això ens informa en el Dietari del 1936. D'altra banda, l'activitat que Estelrich duu a terme a l'oficina de París ja ha estat estudiada amb detall per Josep Massot, i no m'entretindré a explicar-la.