Temps d'Educació
1r semestre 2014
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Reflexions i assaigs
Sílvia Coll-Vinent 


Resum
La divulgació de Menéndez Pelayo que va fer Joan Estelrich en el context de la Guerra Civil espanyola i de la propaganda franquista s'analitza a partir d'una conferència que va donar l'intel·lectual mallorquí el 14 de novembre de 1938, a Liverpool, els apunts de la qual, conservats al Fons Joan Estelrich de la Biblioteca de Catalunya, es transcriuen en l'annex. Estelrich interpreta Menéndez des del punt de vista de la seva formació barcelonina i la influència de l'escola escocesa, de la filosofia pràctica i de l'esperit crític, en relació amb Balmes i Vives (el «criticisme vivista» i l'idealisme realista), com a intel·lectual d'acció més enllà de l'erudit que va contribuir a acostar la literatura i els clàssics al gran públic, des de la filosofia de la història, des de l'humanisme i des del catalanisme, en uns termes que configuren un alter ego del mateix Estelrich. Menéndez Pelayo és vist des d'un tarannà conservador i catalanista d'un home de la Lliga vinculat a Cambó que mai no va abandonar les conviccions catalanistes.
Paraules clau: història, cultura, Menéndez Pelayo, Joan Estelrich, Krausisme, Guerra Civil, guerra d'idees

Recepció de l'original: 10/12/2013
Acceptació de l'article: 20/02/2014