La resiliència és un procés dinàmic entre la persona i l'entorn que comença arran dels mecanismes que es generen de la interacció entre els factors de protecció i de risc tant individuals com ambientals. D'acord amb aquesta premissa, tenen especial importància els estudis sobre la resiliència que posen l'èmfasi a promocionar-la. Entre d'altres destaquem els de Bernard (1991), Grotberg (1995) i Henderson i Milstein (2003). Aquests ens mostren que la resiliència es pot promoure i que és molt important fer-ho des de la infància a través de l'educació i la prevenció. Dins d'aquest context, l'escola forma un paper important per a la seua promoció, en especial els docents, com a possibles guies o tutors de resiliència (Cyrulnik, 1999, 2007, 2009). En aquest article es presenta una experiència pràctica duta a terme per l'Observatori Psicosocial de Recursos en Situacions de Desastre (OPSIDE) de la Universitat Jaume I sobre la promoció de la resiliència en contextos educatius (Mateu, García, Caballer i Gil, 2011).