Monografia. L’aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera (AICLE) a Catalunya. Estudis i experiències
Universitat Ramon Llull
AICLE a l’educació superior
L'educació superior universitària no ha estat al marge de l'Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües (AICLE) que l'ensenyament primari i secundari han anat protagonitzant a través de polítiques lingüístiques i recerques (Lasagabaster i Ruiz de Zarobe, 2010; Ruiz de Zarobe i Jiménez Catalán, 2009; Dalton-Puffer i Smit, 2007; Deller i Price, 2007). La diversitat de pràctiques educatives que fan servir una llengua addicional/estrangera per impartir continguts no lingüístics ha fet que el concepte AICLE aixoplugui el repte, i alhora riquesa, d'una certa heterogeneïtat (European Comission, 2005; Eurydice Report, 2006). Aquesta realitat, que ja té una trajectòria de més de quinze anys, ha estat reforçada en l'Espai Europeu d'Educació Superior. El desplegament dels nous graus i postgraus universitaris ha suposat l'oportunitat d'apostar per la innovació educativa i els canvis, especialment els relacionats amb les llengües i la seva promoció i normalització.
Les universitats han començat a dissenyar els seus estudis seguint diferents models AICLE (Coyle, Hood i Marsh, 2010), prenent consciència de la importància i el prestigi de la internacionalització i el valor afegit d'assolir una competència multilingüe. Segons Dafouz i Llinares (2008), al 2008 hi havia 30 institucions a Espanya que oferien estudis bilingües, especialment en el camp de l'economia, administració, turisme, dret i enginyeries. Aquest nombre d'institucions s'ha anat ampliant progressivament. A tall d'exemple, el curs 2012-13 s'ofereixen per primera vegada a Catalunya els graus bilingües en Educació (UAB) i en Relacions Internacionals (URL).