Temps d'Educació
2n semestre 2013
- Consell Editorial: Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)
- Direcció: Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)
- Cap de Redacció: Enric Prats (Universitat de Barcelona)
Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca
La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.
Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.
Temps d’Educació avalua els articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a Raco, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universitat de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universitat de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).
Dipòsit legal: B-23.289-2012
ISSN: 2014-7627
Monografia. L’aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera (AICLE) a Catalunya. Estudis i experiències
Universitat Ramon Llull
AICLE a l’educació superior
L'educació superior universitària no ha estat al marge de l'Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües (AICLE) que l'ensenyament primari i secundari han anat protagonitzant a través de polítiques lingüístiques i recerques (Lasagabaster i Ruiz de Zarobe, 2010; Ruiz de Zarobe i Jiménez Catalán, 2009; Dalton-Puffer i Smit, 2007; Deller i Price, 2007). La diversitat de pràctiques educatives que fan servir una llengua addicional/estrangera per impartir continguts no lingüístics ha fet que el concepte AICLE aixoplugui el repte, i alhora riquesa, d'una certa heterogeneïtat (European Comission, 2005; Eurydice Report, 2006). Aquesta realitat, que ja té una trajectòria de més de quinze anys, ha estat reforçada en l'Espai Europeu d'Educació Superior. El desplegament dels nous graus i postgraus universitaris ha suposat l'oportunitat d'apostar per la innovació educativa i els canvis, especialment els relacionats amb les llengües i la seva promoció i normalització.
Les universitats han començat a dissenyar els seus estudis seguint diferents models AICLE (Coyle, Hood i Marsh, 2010), prenent consciència de la importància i el prestigi de la internacionalització i el valor afegit d'assolir una competència multilingüe. Segons Dafouz i Llinares (2008), al 2008 hi havia 30 institucions a Espanya que oferien estudis bilingües, especialment en el camp de l'economia, administració, turisme, dret i enginyeries. Aquest nombre d'institucions s'ha anat ampliant progressivament. A tall d'exemple, el curs 2012-13 s'ofereixen per primera vegada a Catalunya els graus bilingües en Educació (UAB) i en Relacions Internacionals (URL).
L'educació superior universitària no ha estat al marge de l'Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües (AICLE) que l'ensenyament primari i secundari han anat protagonitzant a través de polítiques lingüístiques i recerques (Lasagabaster i Ruiz de Zarobe, 2010; Ruiz de Zarobe i Jiménez Catalán, 2009; Dalton-Puffer i Smit, 2007; Deller i Price, 2007). La diversitat de pràctiques educatives que fan servir una llengua addicional/estrangera per impartir continguts no lingüístics ha fet que el concepte AICLE aixoplugui el repte, i alhora riquesa, d'una certa heterogeneïtat (European Comission, 2005; Eurydice Report, 2006). Aquesta realitat, que ja té una trajectòria de més de quinze anys, ha estat reforçada en l'Espai Europeu d'Educació Superior. El desplegament dels nous graus i postgraus universitaris ha suposat l'oportunitat d'apostar per la innovació educativa i els canvis, especialment els relacionats amb les llengües i la seva promoció i normalització.
Les universitats han començat a dissenyar els seus estudis seguint diferents models AICLE (Coyle, Hood i Marsh, 2010), prenent consciència de la importància i el prestigi de la internacionalització i el valor afegit d'assolir una competència multilingüe. Segons Dafouz i Llinares (2008), al 2008 hi havia 30 institucions a Espanya que oferien estudis bilingües, especialment en el camp de l'economia, administració, turisme, dret i enginyeries. Aquest nombre d'institucions s'ha anat ampliant progressivament. A tall d'exemple, el curs 2012-13 s'ofereixen per primera vegada a Catalunya els graus bilingües en Educació (UAB) i en Relacions Internacionals (URL).
< Torneu
