Temps d'Educació
1r semestre 2013
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Teresa Anguera (vicerectora de Política Docent i Cientíca)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Estudis i recerques
Rocío Rueda Ortiz
Universitat de les Illes Balears
Andrés D. Fonseca
Universidad Pedagógica Nacional de Bogotá
 


Context de la recerca
El text que aquí es presenta forma part de les reflexions al voltant dels nostres estudis sobre apropiació social de tecnologies i en particular la investigació Cultura Política, ciudad y ciberciudadanias, realitzada entre la Universidad Pedagógica Nacional i la Universidad del Valle (Bogotá) amb el suport de Colciencias, durant el període de 2008-2010. Aquest estudi es va proposar comprendre les tecnologies d'informació i comunicació com un escenari complex, un ecosistema d'interacció entre agents humans i no humans, que produeix formes de subjectivació i exercici ciutadà i educatiu que confronta els models formals de l'escola i la política. En altres paraules, considerem que categories com educació, subjectivitat, política i ciutadania, estan sent interpel·lades i tensades per les emergències de la societat contemporània, i en particular per la manera en què s'estan configurant experiències singulars i col·lectives en interacció amb tecnologies.
La tesi que va sustentar el nostre treball és que si bé l'ús de les tecnologies actuals està vinculat tant a les formes predominants de producció i control actual (Rueda, 2008a), al mateix temps, són dispositius amb potencialitat per a l'expansió de la subjectivitat i del desig, la presa de la paraula i de l'exercici ciutadà (ciutadanies alternatives, ciberciutadanies). Per tant s'estan configurant noves formes de vida basades en el compartir mons en comú a les quals les tecnologies juguen un paper important com a catalitzadors. Es tracta, doncs, d'experiències ciutadanes especialment agenciades per les generacions joves, on estan emergint escenaris possibles de i per l'acció comuna, la producció i disseminació de sabers i afectes.