En base a una investigació realitzada amb diferents col·lectius contraculturals a Colòmbia que utilitzen intensivament diverses tecnologies de la informació i la comunicació, es discuteix l'emergència de pràctiques educatives expandides i noves pràctiques ciutadanes. Aquestes pràctiques socials tensen no només els nostres marcs de referència sinó l'exercici de la política i la seva existència, a través de formes de compartir i crear coneixements lligats a noves sociabilitats i a la creació de formes d'agenciament que resisteixen l'actual curs del món. Aquests agenciaments donen compte de la complexitat d'aquesta vitalitat tecnosocial i de la convivència de formes tradicionals i noves d'organització social i política. No obstant això, no es tracta d'una novetat idíl·lica, és ambigua, i es produeix enmig d'una permanent tensió amb l'esquinçadora individualització que caracteritza l'actual capitalisme.