Temps d'Educació
2n semestre 2012
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Teresa Anguera (vicerectora de Política Docent i Cientíca)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Notes de lectura
Maria López-Dóriga de Dalmau 


Sembla que en el discurs de l'educació postmoderna triomfa l'ideal de llibertat. Si prenem els projectes dels centres educatius no és estrany llegir objectius com ara: Crear homes i dones lliures; fomentar l'esperit crític, etc. De fet, tant en la LOGSE (1990) com en la LOE (2006), que regulen l'educació no universitària, s'estableix la llibertat com un dels valors democràtics que guiarà la tasca pedagògica a les escoles. En el primer capítol de la llei vigent s'estableixen els principis educatius. Un d'aquests parla, en concret, de la transmissió i posada en pràctica de valors que afavoreixin la llibertat personal, la responsabilitat, la ciutadania democràtica, la solidaritat, la tolerància, el respecte i la justícia, etc. Aquesta idea ja venia de la legislació anterior en la qual s'establia, també com a principi, una «formació en el respecte dels drets i les llibertats fonamentals i l'exercici de la tolerància i la llibertat dins dels principis democràtics de convivència».
El triomf d'aquesta teoria de l'educació suposa, segons el parer de molts professionals del camp de l'ensenyament, un avenç pedagògic, i alhora una major complexitat pel que fa a la tasca educativa. En la pedagogia totalitària hi havia uns trets característics que regulaven el fet pedagògic: una metodologia molt rígida, veritats absolutes, l'acompanyament del fet pedagògic mitjançant una simbologia (sovint religiosa i política) que oferia una mena de receptes pedagògiques als mestres. Tanmateix, per tal de dur a terme una pedagogia alliberadora, calia una reflexió que anés al fons de l'essència de l'educació i que permetés replantejar la metodologia, allò que fonamentava el quefer pedagògic.