Gran part de la poesia actual —en la nostra societat i també a l’escola— es transmet a través del codi escrit. Tot i això, és obvi que durant molts segles el fenomen poètic només existí o s’entengué en la seva forma oral, ja fos a través del recitat o del cant. Entrats al segle xxi, la nostra societat és altament alfabetitzada i la lectoescriptura marca profundament l’aprenentatge lingüístic a l’escola. Dins d’aquest context, cal no oblidar-se que continuen existint gèneres —poètics i d’altres— que es produeixen de forma oral i tenen un sentit i unes funcionalitats evidents per als ciutadans del nostre entorn cultural. Des d’aquest punt de vista, aquesta part de la literatura cal que també formi part del currículum escolar, més encara quan possibilita uns aprenentatges i una comprensió cultural imprescindibles per entendre i moure’s en la societat de la comunicació i la informació audiovisual.

‘Corrandes en són corrandes…’
Glosa, cançó improvisada o corrandes són denominacions habituals —i equivalents— d’un dels gèneres del Cançoner Tradicional català amb més vitalitat i revalorització en els darrers temps. Però improvisar versos sobre una melodia és un art present en una gran quantitat de cultures, tant en la dimensió històrica (Pedrosa, 2000) com geogràfica (Trapero, Santana, Márquez, 2000). Des d’aquesta perspectiva, alguns autors no han dubtat a adjectivar la poesia improvisada d’universal:
"La poesía improvisada no es un fenómeno aislado de ninguna comunidad lingüística, ni de ninguna etnia específica, sino un arte universal de la cultura popular y tradicional de los pueblos, que tiene distintos nombres, diferentes formas musicales, diferentes formas estróficas, pero que responden todas a una misma categoría o un mismo fenómeno de las culturas de los pueblos." [Díaz-Pimienta, a Portal et al. 2000, p. 526]
Malgrat aquest fet i, per tant, de les diverses formes que pren en cada cultura, sempre es tracta d’una activitat comunicativa (Garzia, Sarasua, Egaña, 2001) de rellevància pel grup que ho viu (Ayats, 2007), amb implicacions en la construcció d’identitats col·lectives (Gross, 2008) i sovint relacionada amb afiliacions ètniques (White, 2001).
Però, ¿com s’ha configurat aquest tipus d’activitat a Catalunya? I ¿quines aplicacions escolars s’han dut a terme a partir d’aquest repertori poètico-musical? Aquestes són les qüestions que s’abordaran al llarg de l’article i que conduiran a descobrir com una activitat basada en el cant pot ser una eina ben interessant per a introduir l’alumnat de Primària en el món de la poesia.