Introducció
El cant coral és una de les manifestacions artístiques i culturals que més s’ha expandit a Catalunya al llarg d’aquest últim segle. A més de la seva contribució artística a la comunitat, aporta a qui el practica tot un seguit de valors formatius musicals, personals i socials que han fet que la majoria de pobles, viles i ciutats de Catalunya comptin amb la presència d’alguna d’aquestes formacions. Actualment el nombre d’entitats a Catalunya dedicades al cant coral supera les 1.150, amb una participació de més de 45.000 cantaires de totes les edats i condicions.
Les arrels d’aquesta activitat artística es troben perdudes en el temps. En les cultures de l’antiguitat ja trobem referències a cants col·lectius, tant en celebracions religioses com en actes civils i militars. Serà a l’edat mitjana, però, quan s’estableix un sistema estable de captació i formació de cantaires, especialment vinculats a l’Església i a les corts de la reialesa i la noblesa.
França i els seus territoris veïns seran un dels focus més importants en la implantació i conreu del cant coral durant l’edat mitjana. En aquest sentit, Catalunya va aprofitar la seva proximitat per a establir-hi contactes musicals i culturals que van suposar una notable influència. Aquest article pretén analitzar les relacions musicals d’ambdós territoris durant l’edat mitjana, fent especial èmfasi en la influència francesa sobre el territori català.