Les arrels que articulen la idea de ‘tacte’ de J. F. Herbart
El context, la biografia i especialment les experiències de formació de J. F. Herbart (1776-1841) estan en íntima relació amb les aportacions i la idea del tacte pedagògic que l’autor anirà construint al llarg de la seva trajectòria de pensament. És per aquest motiu que he considerat oportú incloure una breu ressenya d’alguns dels aspectes de la seva biografia, de la seva formació i del context en el qual va viure que resulten d’especial interès per a la consecució d’aquest estudi.
Per començar, podríem destacar el fet que J. F. Herbart neix el 4 de maig de 1776 a Oldenburg, en una família de classe mitjana i de nivell cultural alt. La mare era una dona culta de notable sensibilitat musical, filla de metge; el pare era conseller de justícia, funcionari del govern. Herbart va tenir una infància aparentment difícil a causa del divorci dels seus pares quan ell era molt petit. Sembla ser que, entre el pare i la mare, els desacords sobre diferents aspectes de la seva vida eren freqüents, la qual cosa va acabar amb la separació del matrimoni i deixant, el pare, la responsabilitat de l’educació de l’infant a càrrec de la mare. Aquesta, dona de caràcter ferm, disciplinada i molt sobreprotectora del fill, va preferir no dur el jove Herbart a escola, i el va instruir a casa mitjançant tutors. Feia un seguiment acurat i de molt a prop de l’educació del seu fill i, fins i tot, en un moment determinat del procés d’aprenentatge del jove Herbart, ella mateixa va començar a estudiar grec per poder-lo ajudar en els estudis. Es posa, doncs, de manifest que la mare va ser una influència essencial en la formació de J. F. Herbart, tant pel que fa a l’estreta relació educativa que desenvolupà amb el seu fill, com en la transmissió d’aspectes relacionats amb la sensibilitat musical.