El tacte pedagògic és un concepte que en els darrers temps ha emergit de manera important en la terminologia pedagògica, sobretot després de la publicació de l’obra El tacto en la enseñanza, del pedagog d’origen holandès Max van Manen. Tanmateix fou Johann Friedrich Herbart qui, recent estrenat el segle xix, encunyà el terme tacte pedagògic atorgant-li una importància cabdal tant pel que fa a la relació educativa mestre-alumne com al mateix procés de formació del mestre. Aquest article presenta els elements més rellevants del text original que Herbart llegí en la lliçó inaugural de 1802 a la Universitat de Göttingen, adreçada als joves estudiants d’Educació, i que titulà Del tacte pedagògic. L’escrit també inclou elements d’anàlisi relacionats amb el context des del qual es va escriure l’esmentada lliçó. El treball sobre el document fa possible incorporar elements que ens puguin ajudar a valorar millor el llegat del pensament pedagògic i la influència que posteriorment tingué Herbart sobre la pedagogia.