Temps d'Educació
1r semestre 2012
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Teresa Anguera (vicerectora de Política Docent i Cientíca)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Estudis i recerques
Antoni Bosch-Veciana
Universitat Ramon Llull 


En començar aquesta exposició voldríem deturar-nos en un detall de la conversa que mantenen dos dels personatges principals de El Sofista de Plató: el Foraster d’Elea i Teetet. Tinguem present que a l’inici d’aquest diàleg platònic, el Foraster d’Elea ens havia estat presentat per Teodor, un altre dels interlocutors del diàleg, com «un home molt filòsof» (μάλα δὲ ἄνδρα φιλόσοφον, en 216a4). Sabem que Teetet era atenès i contemporani de Plató; va ser deixeble de Teodor de Cirene i, d’entre els del seu temps, un dels més grans matemàtics. En el punt de la conversa en el qual volem fixar la nostra atenció s’està debatent sobre la veritat i, més concretament, sobre la relació entre el veritable i el semblant, així com també sobre la «imatge» en tant que mediació de la veritat. Després que Teetet li demanés un aclariment al Foraster d’Elea sobre el que acabava de dir, el Foraster d’Elea li respon: «tu [Teetet] no has vist mai cap sofista» (εἶ σοφιστὴν οὐχ ἑωρακώς, en 239e1). Teetet, que, de ben segur, no només s’havia topat amb algun sofista sinó que certament n’havia escoltat a més d’un i, fins i tot, probablement hagués conversat pausadament amb algun d’ells, rep amb estranyesa aquella afirmació. La resposta del Foraster d’Elea continua així:
«[El sofista] et semblarà algú que té els ulls tancats (δόξει σοι μύειν), o bé que, sens dubte, no té ulls» (ἢ παντάπασιν οὐκ ἔχειν ὄμματα, 239e3).
Precisament aquestes paraules constitueixen el punt al qual ens referim i en el qual ens volem aturar. Són paraules sorprenents i, fins i tot, una mica enigmàtiques; i, per això mateix, demanen de Teetet una agudesa que li permeti «veure-hi» millor sobre el sofista, és a dir, «comprendre» el que de debò «és» un sofista. Notem que en aquesta resposta també hi ha alguna cosa de paradoxal: allò que «obrirà els ulls» de Teetet serà la mostració de la «ceguesa» del sofista. Aquesta «obertura dels ulls» de Teetet, mos-trant-li la «ceguesa» del sofista, ha estat possible gràcies a un «gir» en la «mirada», que no és altra cosa que un «gir» de la «intel·ligència» per tal de «veure-hi (més) a fons». Aquest «gir» de la «mirada» és el que li possibilitarà «veure-hi clar/comprendre» verita-blement què «és» un sofista.