En començar aquesta exposició voldríem deturar-nos en un detall de la conversa que mantenen dos dels personatges principals de El Sofista de Plató: el Foraster d’Elea i Teetet. Tinguem present que a l’inici d’aquest diàleg platònic, el Foraster d’Elea ens havia estat presentat per Teodor, un altre dels interlocutors del diàleg, com «un home molt filòsof» (μάλα δὲ ἄνδρα φιλόσοφον, en 216a4). Sabem que Teetet era atenès i contemporani de Plató; va ser deixeble de Teodor de Cirene i, d’entre els del seu temps, un dels més grans matemàtics. En el punt de la conversa en el qual volem fixar la nostra atenció s’està debatent sobre la veritat i, més concretament, sobre la relació entre el veritable i el semblant, així com també sobre la «imatge» en tant que mediació de la veritat. Després que Teetet li demanés un aclariment al Foraster d’Elea sobre el que acabava de dir, el Foraster d’Elea li respon: «tu [Teetet] no has vist mai cap sofista» (εἶ σοφιστὴν οὐχ ἑωρακώς, en 239e1). Teetet, que, de ben segur, no només s’havia topat amb algun sofista sinó que certament n’havia escoltat a més d’un i, fins i tot, probablement hagués conversat pausadament amb algun d’ells, rep amb estranyesa aquella afirmació. La resposta del Foraster d’Elea continua així:
«[El sofista] et semblarà algú que té els ulls tancats (δόξει σοι μύειν), o bé que, sens dubte, no té ulls» (ἢ παντάπασιν οὐκ ἔχειν ὄμματα, 239e3).
Precisament aquestes paraules constitueixen el punt al qual ens referim i en el qual ens volem aturar. Són paraules sorprenents i, fins i tot, una mica enigmàtiques; i, per això mateix, demanen de Teetet una agudesa que li permeti «veure-hi» millor sobre el sofista, és a dir, «comprendre» el que de debò «és» un sofista. Notem que en aquesta resposta també hi ha alguna cosa de paradoxal: allò que «obrirà els ulls» de Teetet serà la mostració de la «ceguesa» del sofista. Aquesta «obertura dels ulls» de Teetet, mos-trant-li la «ceguesa» del sofista, ha estat possible gràcies a un «gir» en la «mirada», que no és altra cosa que un «gir» de la «intel·ligència» per tal de «veure-hi (més) a fons». Aquest «gir» de la «mirada» és el que li possibilitarà «veure-hi clar/comprendre» verita-blement què «és» un sofista.