Temps d'Educació
1r semestre 2012
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Teresa Anguera (vicerectora de Política Docent i Cientíca)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Reflexions i assaigs
Joaquín Gairín
David Rodríguez-Gómez

Universitat Autònoma de Barcelona
 


La formació, el desenvolupament professional i la pràctica professional
La creixent complexitat de la nostra societat i, conseqüentment, de les institucions educatives com a part d’aquesta societat, el domini dels sistemes d’informació, els canvis en els processos relacionals que comporten les noves tecnologies i les desigualtats socioeducatives que, entre altres aspectes, ha evidenciat el sotrac del nostre sistema econòmic productiu, aconsellen una millor vinculació d’aquestes institucions educatives al seu context, a altres institucions, entitats i associacions. Es tracta de superar definitivament models educatius industrials productius, de millorar la nostra comprensió del món que ens envolta i, en definitiva, de millorar la qualitat de la seva funció sòcioeducativa i formativa. En aquest sentit, es fa necessari un replantejament dels sistemes i polítiques de formació i desenvolupament professional (OCDE, 2010; Schwille i Dembélé, 2007).
La formació contínua del professorat, i de la resta d'agents educatius presents a les nostres institucions d’ensenyament primari, secundari o terciari, fa temps que va deixar de ser optativa per a convertir-se en quelcom d'obligada necessitat. La formació contribueix directament a incrementar el capital intel·lectual de les organitzacions, possibilitant així millores educatives que comportin un major rendiment de l'alumnat i una resposta més ajustada als seus requeriments i necessitats educatives i formatives (Timperley, 2008; Villegas-Reimers, 2003).
Cal inserir la formació en el marc més ampli del desenvolupament professional, considerant aspectes com els processos de selecció, promoció i condicions laborals. Aquest desenvolupament professional ha de vincular-se als processos de canvi i millora institucional. En paraules de David Hargreaves (1994, p. 436), «per millorar les escoles, hem d’estar preparats per invertir en desenvolupament professional; per millorar al professorat, el seu desenvolupament professional ha de donar-se en el context del desenvolupament institucional».