La recerca a la UB: grups, projectes i recursos

Pla estratègic de recerca
Durant aquest curs, la UB ha dissenyat un Pla estratègic de recerca que es pretén que sigui un nou marc de referència de l’organització i de les activitats investigadores i que també defineixi els futurs contractes programa amb el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI). Amb aquest Pla es referma el compromís institucional de potenciar la producció científica i tecnològica a la UB dins el sistema de ciència i tecnologia en el context estatal i en l’internacional, i de contribuir a l’avenç de la ciència i el coneixement, a la millora de la qualitat de vida i al progrés de la innovació i la competitivitat empresarials.

Amb aquest objectiu, les comissions de Recerca i de Política Científica de la UB han iniciat una sèrie de reunions per abordar l’estat de la recerca a la UB i per identificar quins són els temes clau per respondre als reptes futurs de la investigació en l’entorn universitari, social i econòmic.

En la primera fase la finalitat ha estat recopilar el màxim d’informació sobre la recerca a la UB (organització, indicadors, contractes, becaris, recursos econòmics, entre altres) i fer una diagnosi inicial de l’estat de la investigació a la UB, per poder establir, posteriorment, les línies d’acció estratègiques per assolir els objectius prioritaris en matèria de recerca a la UB.

Per completar la línia d’actuacions, també s’han preparat un conjunt de noves normatives per a una millor articulació de l’activitat de recerca a la UB, pel que fa tant als instituts de recerca com als investigadors vinculats a la UB, o quant a la relació que cal mantenir entre les diferents entitats del Grup UB.

Els grups de recerca
Actualment està en vigor el III Pla de recerca de Catalunya 2001-2004, el qual s’estructura en tres nivells: els grups de recerca, les xarxes temàtiques de recerca i els centres de referència.
El mapa actual de la Universitat de Barcelona està constituït per 193 grups de recerca consolidats. Quant a les xarxes temàtiques, agrupacions de diversos grups de recerca que treballen temes afins des de diferents institucions de recerca de Catalunya, la Universitat de Barcelona en coordina seixanta-quatre.

(Vegeu l’annex: “Grups de recerca consolidats i xarxes temàtiques”)

Els centres de referència són estructures més complexes establertes sobre la base dels grups de recerca consolidats. Els centres de referència aprovats fins ara pel Govern de la Generalitat a proposta de la CIRIT són els següents: Centre de Biotecnologia, Centre de Tecnologia dels Aliments, Centre de Referència de Recerca i Desenvolupament en Enginyeria Lingüística, Centre de Referència de Recerca i Desenvolupament en Tècniques Avançades de Producció, Centre d’Aqüicultura, Centre de Referència d’Economia Analítica (CREA), Centre de Referència de Recerca i Desenvolupament de Materials Avançats per a l’Energia (CeRMAE) i Centre de Referència en Bioenginyeria de Catalunya (CREBEC).

Durant l’any 2003 la producció científica dels investigadors de la Universitat de Barcelona, recollida per les bases de dades internacionals de l’Institut for Scientific Information (ISI), ha estat de 1.997, de les quals 1.779 figuren al Science Citation Index (SCI), 168 al Social Sciences Citation Index (SSCI) i 50 a l’Arts & Humanities Citation Index (A&HCI).

(Amb relació als convenis signats, vegeu l’annex: “Convenis amb institucions, universitats i empreses”)

 Evolució del nombre de publicacions científiques

    
    
Projectes i recursos financers per a la recerca
Els ingressos derivats de l’activitat de recerca que inclouen les convocatòries per a projectes de recerca, accions especials i grups de recerca consolidats han estat de 19.162.971,22 euros, fet que ha significat un moderat descens respecte de l’any anterior però amb el manteniment de l’important ascens iniciat l’any 2001.

 Distribució per centre dels ingressos de recerca de l’any 2003
 
 Evolució 1999-2003 dels ingressos de recerca

Pel que fa als contractes i convenis gestionats per la Fundació Bosch i Gimpera (FBG), durant l’any 2003 aquests han representat un total de 24.055.936,81 euros i 769 contractes.

 Distribució per centre dels contractes i convenis gestionats per la FBG

Els projectes i els projectes europeus de recerca han significat un import de 16.071.590,29 euros i 496 contractes.

 Distribució per origen (empreses, d’administracions i institucions o de la Unió Europea) dels projectes de la FBG

Sectorialment, la contractació amb empreses es concentra en el sector farmacèutic i de química fina amb el 38,40 % del projectes i el 48,17 % dels imports contractats. El segueixen els serveis públics (amb el 9,6 % dels projectes i el 7,59 % dels imports), el sector químic (amb el 8,0 % dels projectes i el 9,54 % dels imports) i el sector del metall-electrònica (amb el 8,40 % dels projectes i el 5,72 % dels imports).

 Distribució sectorial de la contractació amb empreses

Pel que fa a la Xarxa IT, durant l’any 2003 el Centre d’Enginyeria Química Ambiental i de Producte (CEQAP), un nou grup de recerca de la Universitat de Barcelona, s’ha incorporat a la Xarxa de Centres de Suport a la Innovació Tecnològica impulsada pel CIDEM i la CIRIT, conjuntament amb les universitats. D’altra banda, el Laboratori de Ciència i Tecnologia Electroquímica de Materials (LCTEM) ha deixat de formar part d’aquesta Xarxa el gener de 2003. Així, són dotze els grups de la UB que formen part d’aquesta Xarxa.

 Grups de la UB que formen part de la Xarxa de Centres d’Innovació Tecnològica (XIT)

Recerca internacional
Durant l’any 2003 s’han signat quaranta-tres projectes europeus per un import total de 4.425.517 euros; d’aquests, vint-i-un corresponen al V Programa marc, sis al VI Programa marc i setze a altres convocatòries, per uns imports d’1.957.325 euros, 1.472.450 euros i 995.742 euros, respectivament. Únicament un programa d’"Altres convocatòries" ha estat coordinat per la UB.

  

Projectes europeus 2003	Nre.	Import (€)
V Programa marc	21	1.957.325
VI Programa marc	6	1.472.450
Altres convocatòries	16	995.742
Total	43	4.425.517

 Relació de projectes del V Programa marc

 Relació de projectes del VI Programa marc

 Altres projectes finançats per la UE 

Recursos humans per a la recerca
Durant l’any 2003, la UB ha disposat de 5.439 persones implicades en les diverses tasques investigadores que es desenvolupen en aquesta Universitat, amb diferents dedicacions i des de diferents àmbits. Aquesta xifra, que es calcula per a l’enquesta d’R+D de l’INE, inclou PDI de la UB, personal de la FBG, becaris, PAS i persones amb contractes de suport a la recerca distribuïdes segons que siguin investigadors, tècnics o auxiliars. Així, els 4.147 investigadors han tingut el suport de 574 tècnics i 718 persones que realitzen tasques auxiliars. Val a dir que el 48,2 % del total han estat dones, xifra que se situa en el 44,4 % en el cas dels investigadors.

Com a investigadors figura el PDI, a partir d’unes hipòtesis sobre dedicació, així com els investigadors de la FBG i els becaris. Tant el personal tècnic com l’auxiliar estan integrats per membres del PAS de la UB, també a partir d’unes hipòtesis sobre dedicació, per personal de la FBG i per personal amb contractes de suport a la recerca.

Respecte als contractes de suport a la recerca, un total de 60 han estat finançats per la UB dintre del Programa de tècnics i els altres 146 han estat finançats a càrrec de projectes d’investigació.

Pel que fa als becaris de recerca, es distribueixen entre les beques concedides pel Ministeri d’Educació i Ciència (MEC), la Generalitat de Catalunya i les beques de tercer cicle de la UB.

 

	PDI*	FBG	Becaris	PAS**	Contractes	Altres	Total
Investigadors	3.046	161	938	-	-	2	4.147
Tècnics	-	33	-	363	178	-	574
Auxiliars	-	18	66	606	28	-	718
Total	3.046	213	1.004	969	206	2	5.439

* El PDI investigador s’obté a partir de la hipòtesi que el 0,7 % del PDI doctor i el 0,65 % del PDI llicenciat i diplomat desenvolupen tasques relacionades amb R+D; és així com dels 4.448 PDI del total s’obtenen els 3.046 investigadors.
** El PAS s’obté aplicant uns percentatges de dedicació a tasques de recerca segons l’àrea o unitat a la qual pertany.

Beques de tercer cicle del Ministeri d’Educació i Ciència (MEC) i de la Generalitat de Catalunya (GC)

 

	Beques		Ajuts per a estades
	Nre.*	Import**	Nre.	Import
Beques de postgrau per a la formació de professorat universitari (MEC)	199	2.380.836 €	51	149.353,08 €
Beques predoctorals de formació d’investigadors (MEC)	158	2.085.600 €	18	70.605 €
Beques predoctorals per a la formació de personal investigador (GC)	233	2.588.117,40 €	-	-

* Incloses les renovacions de beques (128, 97 i 176, respectivament).
** No inclou els imports per concepte de matrícula (aproximadament 115.208,39 euros, 118.017,28 euros i 120.380,50 euros, respectivament).

 

	BequesMEC (FPU)	Beques MEC (FI)	Beques GC	Ajuts per a estades
Humanitats	44	18	49	19
Ciències Socials	9	4	28	4
Ciències Experimentals	102	105	100	36
Ciències de la Salut	41	31	45	9
Ciències de l’Educació	3	0	11	1
Total	199	158	233	69

 Distribució per departament

 
Beques de tercer cicle de la Universitat de Barcelona
 

	Beques		Ajuts per a estades
	Nre.*	Import**	Nre.	Import
Beques de formació en la recerca i la docència	279	2.208.766,45 €	55	140.484,30 €
Beques de formació d’investigadors del Programa propi de la UB	69	507.348,25 €	12	34.408,36 €

* Incloses les renovacions de beques (249 i 26, respectivament). 
** No inclou l’import per concepte de matrícula (aproximadament 148.520,92 euros entre totes dues).

 

	Formació en recerca i docència	Formació del Programa propi de la UB	Ajuts per a estades
Humanitats	35	6	11
Ciències Socials	32	5	4
Ciències Experimentals	148	36	35
Ciències de la Salut	48	21	11
Ciències de l’Educació	16	1	6
Total	279	69	67

 
 
 
 
  Distribució per departament
 
  Distribució dels ajuts de viatge

 

Tesis doctorals llegides
Durant el curs 2003-2004 el nombre total de tesis llegides ha estat de 500. Pel que fa al nombre de títols de doctor, s’han sol·licitat 476 títols, trenta-tres dels quals han rebut la menció de doctor europeu.

 Distribució de les tesis per centre

 

tornar al començament

Fundacions, instituts i centres de recerca

Fundació Parc Científic de Barcelona

Finançament
Durant el curs 2003-2004 el Parc Científic de Barcelona (PCB) ha rebut més de dos milions d’euros de subvencions FEDER concedides per al període 2000-2002 i ha certificat despesa per 400 milers d’euros per al mateix període.

Així mateix, s’han rebut subvencions i ajuts per al desenvolupament de projectes de recerca i ajuts per a la contractació d’investigadors per un total de 1.090 milions d’euros; per a la dinamització dels grups de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), dels Instituts i Centres de Recerca Biomèdica i Biotecnològica (IRBB) i en concepte d’ajuts a la primera instal·lació de nous grups, s’han rebut 1.186 milions d’euros d’acord amb el Conveni entre el DURSI, la UB i el PCB; i, per a d’altres ingressos vinculats a les activitats pròpies d’investigació per contractes signats amb empreses, una suma total de 791 milions d’euros.

Pel que fa al desenvolupament de projectes de recerca, s’ha imputat l’ingrés de 408 milions d’euros subvencionats pel Ministeri de Ciència i Tecnologia, incloent-hi els ajuts a xarxes temàtiques de l’Institut de Salut Carlos III; 60 milions d’euros subvencionats per la Generalitat de Catalunya; 43 milions d’euros subvencionats per la Unió Europea i 250 milions d’euros d’empreses o institucions privades.

Pel que fa als ajuts per a la contractació de personal investigador, s’han rebut 312 milions d’euros subvencionats pel Ministeri de Ciència i Tecnologia i la Generalitat de Catalunya i 17 milions d’euros d’altres entitats.

Noves incorporacions d’investigadors, laboratoris, serveis i noves ubicacions i espais
Al llarg d’aquest període s’han produït les incorporacions de dos nous investigadors ICREA al PCB, que s’afegeixen al col·lectiu d’investigadors ICREA adscrits a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB-PCB) ja present al PCB.

El mes de gener de 2004 s’han incorporat als laboratoris del PCB els grups de recerca del CSIC, els quals engloben prop de cent investigadors; aquests grups s’afegeixen als grups de la Universitat de Barcelona i l’ICREA per formar l’IRBB-PCB, un dels centres de recerca biomèdica amb més capacitat científica del nostre país.

En els espais de l’Edifici Modular s’ha habilitat el Laboratori d’Anàlisi de l’Atmosfera com una part del Laboratori de Recerca del Clima; aquest laboratori serà una peça per a l’estudi del clima global, per entendre i caracteritzar la variabilitat climàtica en un àmbit regional i identificar els patrons de connexió amb components del sistema climàtic d’àmbit global.
En el marc del Conveni signat entre el PCB i l’Hospital Sant Joan de Déu, s’ha incorporat als espais de l’hospital el Grup de Recerca en Neurociència; els treballs que desenvoluparà tenen com a objectiu principal l’estudi comprensiu del processament del llenguatge, amb especial interès en els aspectes del bilingüisme.

Durant aquest curs s’han posat en funcionament el Laboratori d’Expressió i/o Purificació de Proteïnes, el Servei de Reaccions Especials (SRE-PCB), la Plataforma Tecnològica de Nanotecnologia i la Plataforma Automatitzada de Cristal·lografia, i s’ha consolidat el funcionament de la resta de plataformes tecnològiques, creades conjuntament amb els Serveis Cientificotècnics de la UB: Plataforma de Transcriptòmica, Plataforma de Proteòmica, Plataforma d’RMN de Biomolècules, Plataforma de Química Combinatòria i Plataforma de Química Fina.

Convenis i acords amb institucions
Aquest curs, el Parc Científic de Barcelona ha signat nous convenis de col·laboració encaminats al foment de les seves activitats i al desenvolupament de treballs de recerca, entre els quals destaquem els següents:
  Acord entre el MCYT i el DURSI per al foment de la creació de l’Aliança Biomèdica de Barcelona (ABB) entre l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i el PCB per a la seva interrelació i per a la creació d’un potent centre biomèdic i biotecnològic a Barcelona.
  Conveni amb Ràdio Nacional d’Espanya per a la producció, realització i emissió d’una sèrie de programes radiofònics per a la divulgació de les activitats de recerca de les universitats públiques i altres centres de recerca de Catalunya.
  Conveni marc de col·laboració entre el CIDEM, la UB i el Quebec Biotechnology Innovation Centre de la Biotech City per tal d’establir un marc de relació entre la Bioincubadora CIDEM-PCB i el Quebec.
  Conveni de col·laboració amb l’Associació Centro de Investigación Cooperativa en Biociencias (CIC BIOGUNE) per al desenvolupament de projectes relacionats amb els àmbits de treball respectius.
  Acord marc de col·laboració amb el Ministeri de Sanitat i Consum per a l’estudi del virus ràbic en quiròpters.
  Conveni per a la constitució de l’Institut Nacional de Bioinformàtica.
  Conveni marc de col·laboració amb la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia per dur a terme activitats de seguiment i anàlisi cientificotecnològica i de transferència i difusió de resultats en activitats d’R+D+I.

Gestió de projectes i recursos
Aquest curs ha representat l’inici de la gestió de projectes de recerca a través del Parc Científic de Barcelona. Els grups de recerca han sol·licitat, per mitjà del PCB, una cinquantena de projectes, dels quals s’han concedit més del 30 %.
Aquests ajuts provenen bàsicament d’organismes públics, com ara el DURSI (AGAUR), el Ministeri d’Educació i Ciència, l’Institut de Salut Carlos III, la Unió Europea (per mitjà del VI Programa marc), i també d’alguns organismes privats, com són la Fundació de La Marató de TV3, la Fundació La Caixa, la Fundació BBVA, i altres fundacions privades internacionals, com ara la Cristopher Reeve Paralysis Foundation o la Human Frontier Science Program.
En el VI Programa marc de la Unió Europea, el PCB ha participat en una xarxa d’excel·lència (Nano2life), dos projectes integrats (Apopis i Carboeurope) i un projecte ETI (NATIBS), així com també en les accions de foment i desenvolupament dels recursos humans i la mobilitat adreçades a investigadors individuals i centres. També s’ha iniciat la gestió d’aquest tipus d’accions i ja s’està participant en cinc accions Marie Curie.
Durant l’any 2003, s’han sol·licitat tres actuacions EURYI (Programa europeu de contractes per a joves investigadors líders dins del seu camp de coneixement, amb una dotació de 750.000 a 1.250.000 euros per a cinc anys i 25 places). Dos investigadors ICREA de l’IRBB-PCB van estar entre els tretze seleccionats com a candidats espanyols.
Durant el curs 2003-2004 el Parc Científic ha tingut en plantilla nou doctors Ramon y Cajal i n’ha sol·licitat la incorporació de quatre més. En el mateix programa de recursos humans, el Parc Científic s’ha presentat al programa Juan de la Cierva, d’incorporació de joves doctors que han obtingut el títol de doctors recentment, i ha sol·licitat un total de sis ajuts.

Usuaris del Parc Científic de Barcelona
  Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRBB-PCB): en el marc del Conveni entre el DURSI, la UB i el PCB, el Parc ha desenvolupat actuacions de dinamització dels grups de recerca, mitjançant la contractació de personal tècnic i de suport, així com la convocatòria pública de beques de col·laboració amb els grups de recerca d’aquest Institut. El DURSI ha contribuït a la posada en funcionament dels laboratoris dels nous investigadors ICREA i al manteniment de les despeses de funcionament de l’IRBB-PCB mitjançant una aportació d’1’5 milions d’euros per a l’any 2003 i de 2 milions d’euros per al 2004.
  Laboratori de Recerca en Nanobioenginyeria: les línies prioritàries de recerca del Laboratori de Nanobioenginyeria, creat entre la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya, són la nanotecnologia cel·lular i molecular, l’enginyeria de teixits i cultius cel·lulars, la caracterització de teixits i/o cultius cel·lulars, el disseny de dispositius per a la manipulació i el processament de cèl·lules i molècules en un xip, i l’adquisició i el tractament de senyals i imatges biomèdiques. El Laboratori, juntament amb la Plataforma de Nanotecnologia del Parc Científic de Barcelona, participa en la Xarxa Europea d’Excel·lència Nano2life, la qual vertebra el conjunt de la recerca europea en aquest àmbit.
  Centre de Recerca en Química Teòrica: el CeRQT, impulsat per set grups de recerca consolidats de la Generalitat de Catalunya que impliquen diversos departaments de la Universitat de Barcelona, ha continuat desenvolupant les seves tasques amb l’objectiu d’augmentar la projecció científica de la recerca en química teòrica i la finalitat de potenciar el caràcter interdisciplinari de la recerca que duen a terme els seus grups per tal d’acostar-la als grups de recerca experimentals que treballen en l’àmbit de la reactivitat química, la ciència de superfícies, els sistemes interficials i col·loïdals, les macromolècules i el disseny de nous materials. El Parc Científic de Barcelona contribueix a la dinamització d’aquest grup de recerca i hi ha incorporat dos investigadors del Programa Ramon y Cajal.
  Empreses: les empreses ubicades als laboratoris de l’Edifici Modular són les següents: Advancell, Grup Uriach, Kymos Pharma Services, Laboratoris del Dr. Esteve, Medichem, Merck Farma y Química, Prous Science. Dins la Bioincubadora CIDEM-PCB, les empreses instal·lades són les següents: Oryzon Genomics, Crystax, OED, Era-Plantech, Enantia. D’altra banda, les empreses emplaçades en espais d’oficines han estat: Haltisform, Meteosim, Sani-Red, Bruker, Applera Hispania, Quimera Ingeniería Biomédica, Esence System, Biolab, ZBM Patents, Zernike Group, Pharma Mar.
  Unitats mixtes PCB – empreses: al llarg d’aquest curs, s’ha continuat la línia de creació d’unitats de recerca creades conjuntament entre una empresa i el Parc Científic de Barcelona, amb la finalitat de desenvolupar nous serveis científics d’alta especialització; les unitats mixtes creades en aquest període han estat les següents: Pharma Mar-Parc Científic de Barcelona, Llilly-Parc Científic de Barcelona.
  Grups de recerca: a la Torre D, a l’Edifici Florensa i a l’Edifici Modular es troben ubicats diversos grups de recerca i unitats de servei.

 Entitats ubicades a la Torre D i a l’Edifici Florensa

Associacions de parcs científics
Aquest any acadèmic el Parc Científic de Barcelona ha continuat mantenint la seva presència en les institucions que agrupen parcs científics i tecnològics d’arreu de l’Estat i en l’àmbit internacional, com ara l’Associació Espanyola de Parcs Científics i Tecnològics (APTE), on ha continuat ocupant la vicepresidència, i l’Associació Internacional de Parcs Científics (IASP).

Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)
L’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), situat al carrer Casanova de Barcelona, és un institut de recerca integrat per les institucions següents: la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, l’Hospital Clínic de Barcelona i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona del CSIC. El seu objectiu fonamental és facilitar la integració de la recerca clínica de qualitat contrastada amb la recerca bàsica d’alt nivell per aconseguir que els avenços científics obtinguts en la prevenció i el tractament dels problemes de salut importants es puguin transferir d’una manera òptima i més ràpida.

El curs 2003-2004 han finalitzat les obres per tal d’habilitar la part de l’edifici de la Facultat de Medicina que ha d’acollir els nous laboratoris de recerca per als investigadors i les plataformes de suport (Serveis Cientificotècnics). Això significarà tornar a ubicar alguns investigadors, incorporar dos investigadors ICREA i un investigador Ramón y Cajal, així com els serveis de Proteòmica, Bioinformàtica, Senyals Cel·lulars i Separació Cel·lular. També durant aquest curs s’ha obert una oficina de projectes europeus i el Servei de Bioinformàtica.

Pel que fa a les beques predoctorals de l’IDIBAPS, actualment hi ha 43 becaris, molts dels quals han gaudit d’un ajut de curta estada per anar a aprendre alguna tècnica en un laboratori de l’Estat espanyol o de l’estranger, durant un màxim de dotze setmanes. Per la seva part, els investigadors de l’IDIBAPS han publicat 452 treballs originals amb un factor d’impacte total de 1.887,84 (segons l’SCI 2000), fet que representa un factor d’impacte mitjà per article de 4,177.

Finalment, l’Institut ha impartit deu seminaris a càrrec de diversos professionals tant d’instituts europeus com d’americans.

 Seminaris a l’IDIBAPS

Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)
Durant el decurs de l’any acadèmic 2003-2004, el Departament de Justícia de la Generalitat va resoldre favorablement el canvi de denominació de la Fundació August Pi i Sunyer per la de Fundació Privada Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), la qual està formada per les institucions següents: Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), Institut Català d’Oncologia (ICO), Institut de Recerca Oncològica (IRO), Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI), Centre de Transfusions i Banc de Teixits (CTBT) i Universitat de Barcelona (UB).

S’han gestionat més de 34 milions d’euros obtinguts pels investigadors que desenvolupen la seva tasca de recerca al campus de Bellvitge per mitjà de projectes presentats a convocatòries públiques (FIS, R+D, Generalitat, Comunitat Europea...) i de convenis i/o col·laboracions amb la indústria privada.
Quant als projectes de recerca, s’han gestionat 74 projectes actius, 31 dels quals han estat concedits l’any 2003.

El nombre total de publicacions indexades l’any 2003 ha estat de 324 (289 eren articles originals), amb un factor d’impacte de 1.183,79 i un factor d’impacte mitjà de 3,65. La productivitat de les diferents àrees, mesurada pel factor d’impacte, ha estat la següent: Àrea 1. Càncer i genètica molecular humana, 652,61; Àrea 2. Neurociències, 158,06; Àrea 3. Patologia infecciosa i trasplantament, 253,75; Àrea 4. Factors de creixement, hormones i diabetis, 68,9; i Àrea 5. Malalties inflamatòries, cròniques i degeneratives, 155,85.

La Fundació ha participat en el Programa internacional d’intercanvi d’estudiants de medicina procedents de nou països diferents, que han fet pràctiques clíniques en vuit especialitats desenvolupades al centre. A més a més, la Fundació ha impulsat la participació d’estudiants universitaris de diferents ensenyaments, com ara medicina, biologia i biotecnologia, en projectes de recerca que es porten a terme en diferents centres i/o universitats estrangers durant un període mínim d’un mes i màxim de sis mesos. Aquest any, la Fundació ha participat en l’intercanvi internacional de cinc estudiants de recerca: tres han estat adscrits al Departament de Biologia Cel·lular i Anatomia Patològica; un, al Departament de Ciències Fisiològiques II, i un altre, al Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Barcelona.

També s’han organitzat diversos cursos, amb més de 150 participants, entre els quals destaquen el Primer Seminari Internacional sobre Actualitzacions en Psicologia Clínica. Teràpia cognitivoconductual en trastorns de la personalitat, el X Curso Intensivo en Terapias Físicas, el Symposium Internacional de Radiofrecuencia Inducida por Termoterapia Intersticial en Otorrinolaringología, el IV Symposium Internacional en Trastornos de la Alimentación i el XI Curso Intensivo en Terapias Físicas.

Institut Interuniversitari del Pròxim Orient Antic
El grup continua les seves tasques de recerca, centrades especialment en la lexicografia comparada de les llengües de l’Orient Antic, tant de les semítiques com de les indoeuropees. Entre les seves activitats cal remarcar la traducció a l’anglès del Diccionario de la lengua ugarítica, ja conclosa i publicada amb una segona edició, els projectes de recerca “La congruencia fonológica y semántica de los radicales semíticos extendidos” i “La lengua hispanorromaní a través de los diccionarios del siglo XIX: un estudio filológico y lingüístico”, i l’elaboració d’una obra de referència sobre la llengua i l’escriptura càries.

D’altra banda, la Secció d’Egiptologia de l’Institut continua els seus projectes: la missió arqueològica a Egipte, al jaciment d’Oxirinc, i els estudis sobre la religió egípcia en l’època tardana. En col·laboració amb l’editorial Trotta s’ha editat un volum sobre contes egipcis i la Secció d’Indoiranologia està preparant la publicació de textos vèdics.

Ha finalitzat oficialment el projecte Manumed de conservació i catalogació de manuscrits orientals; en l’àmbit acadèmic, però, continuen les activitats d’aquest aprofitant una pròrroga concedida per la Unió Europea. En el marc d’aquest projecte s’han catalogat tres biblioteques de manuscrits àrabs, siríacs i karshuni de la ciutat d’Alep, a Síria. En aquest context, l’editorial Ludwig Reichert ha publicat, dins la seva col·lecció Languages and Cultures of the Christian Orient, el primer volum dels catàlegs d’aquests manuscrits orientals, elaborats pel projecte, i que inclou l’arxiu dels grecs catòlics (melquites) d’Alep.

Dintre de les activitats docents, aquest curs s’ha reprès el màster en Estudis Orientals-Assiriologia, de tres anys de duració, a la nostra Universitat. Entre les activitats desenvolupades en altres universitats, cal remarcar que tres professors de l’Institut han impartit cursos de l’itinerari de doctorat en Pròxim Orient de la Universitat Pompeu Fabra i dos professors han fet conferències al Colegio de México. Igualment, s’han iniciat, i continuat en alguns casos, diferents tesis doctorals elaborades per alumnes vinculats a l’Institut.

Finalment, durant el curs 2003–2004, el Centre d’Estudis Asiàtics, integrat en l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient Antic i dedicat especialment a la promoció dels estudis en aquest àmbit, ha continuat les seves activitats de cursos anteriors. En aquest sentit, cal destacar que les assignatures de llengua persa en tres nivells, impartides per la directora de l’Institut de Llengües Iràniques Antigues de Teheran, han estat programades com a crèdits de lliure elecció de la Universitat.

A més de diverses publicacions realitzades pels membres de l’Institut, s’han lliurat els originals de la traducció de l’Epopeia de Gilgamesh i Els contes egipcis i es troba en preparació la col·lecció de presagis accadis dintre dels textos orientals publicats en col·laboració amb l’editorial Trotta. I paral·lelament, cal destacar la traducció al català del poema babiloni de la creació (Enuma Elish), i del Gilgamesh, que seran publicats per l’editorial Publicacions de l’Abadia de Montserrat, en col·laboració amb Publicacions de la Universitat de Barcelona i Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. També cal indicar que s’ha publicat el volum XX (2002) de la revista Aula Orientalis, dedicat a l’editor Alberto Estrada Vilarrasa, i el primer fascicle del volum XXI (2003).

 Publicacions de l’IPOA

 

Institut de Matemàtica de la Universitat de Barcelona (IMUB)
L’Institut de Matemàtica de la Universitat de Barcelona (IMUB) és un institut universitari de recerca que té com a objectiu principal coordinar i donar suport a la recerca matemàtica desenvolupada a la Universitat de Barcelona. Després d’una primera etapa d’organització i constitució en què es va dur a terme un programa inicial d’activitats, l’IMUB ha assolit un funcionament consolidat i estable. A la seva pàgina web http://www.imub.ub.es es pot trobar tota la informació sobre publicacions, activitats científiques o col·laboracions en recerca, entre altres.

Dins la seva missió de suport logístic i econòmic als professors visitants que col·laboren amb matemàtics de la Universitat, l’IMUB ha acollit 35 investigadors visitants que han fet estades de recerca de diversa durada.

S’ha organitzat el Congrés Internacional Summer School on Nonlinear Phenomena In Computational Chemical Physics del 9 al 14 de juny de 2003. S’ha adreçat a estudiants graduats i postgraduats i a joves investigadors amb interès en la química computacional i s’ha centrat en la dinàmica de sistemes.

També s’han celebrat dues conferències: ”Mechanisms Of Instability In Hamiltonian Systems” i ”Mecánica y Geometría. Avances Recientes en Mecánica no Holónoma y Control Óptimo”.

Pel que fa a publicacions, la sèrie de “Preprints en Recerca Matemàtica” que edita l’IMUB continua la sèrie editada per la Facultat de Matemàtiques, pensada per facilitar una ràpida difusió dels darrers resultats obtinguts pels investigadors i els professors visitants de la Universitat de Barcelona. L’any 2003 s’han editat un total de 26 originals.

Finalment, la revista Collectanea Mathematica, iniciada l’any 2001 en ocasió de la celebració de l’Any Mundial de la Matemàtica, ha emprès una profunda revisió i ha renovat completament el seu Comitè Científic amb la incorporació d’especialistes en les diverses àrees. Durant l’any 2003 se n’han editat tres números.

Centre de Recerca d’Alta Muntanya
Al llarg de l’any 2003, l’activitat del Centre s’ha desenvolupat per mitjà de vuit projectes d’investigació nacionals i cinc d’internacionals. També s’han signat quinze convenis amb empreses i administracions per a la realització de diversos estudis i s’ha participat en vuit accions de cooperació i coordinació. Igualment, els investigadors del Centre han participat en vint-i-set ponències i congressos i han publicat disset articles SCI.

Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI)

S’ha impartit la sisena edició del curs Memòria de la Transició a Espanya i a Catalunya, amb el tema “Educació, cultura i política (l’escola i el món de la cultura)” i s’ha dut a terme la setena edició del curs monogràfic Conflictes i convergències en el món actual, amb el tema “Un món d’incertesa: de l’Iraq a Palestina”; així mateix, s’han seguit impartint diverses assignatures dels cursos de doctorat del Departament d’Història Contemporània.

Ha tingut lloc, a Barcelona i a Sevilla, el curs internacional “Israel/Palestina. Les arrels del conflicte, la cerca de solucions”, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Junta d’Andalusia. S’ha continuat amb la investigació “Els primers anys del franquisme a Catalunya (1938–1953)” i amb la publicació regular de les revistes periòdiques Índice Histórico Español, Estudis d’Història Agrària i El Contemporani.

S’ha publicat el número 1 dels quaderns Documentació del Centre d’Estudis Històrics Internacionals, dedicat al “Fons Jordi Arquer. Correspondència (1939-1985)”; amb aquests quaderns s’han volgut donar a conèixer, tant a investigadors com a estudiosos en general, els importants fons documentals del CEHI al Pavelló de la República. S’han publicat les actes de les III Jornades de Joves Historiadors/es, que van tenir lloc el curs passat, amb la contribució, a més del CEHI, del Museu d’Història de Catalunya.

S’ha editat també un DVD educatiu i de divulgació sobre la Transició, utilitzant una part de la documentació, els cartells, els gràfics, les il·lustracions, etc. que pertany al CEHI i que està dipositada al Pavelló de la República. També s’ha editat el recull de les sessions desenvolupades a la cinquena edició del curs sobre la Transició: Memòria de la Transició a Espanya i a Catalunya: els mitjans de comunicació (Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2004. 215 p.) cosa que converteix aquesta col·lecció, amb cinc volums publicats, en la més important que hagi publicat una universitat espanyola sobre la Transició. A més, en tots els casos, els conferenciants han estat sempre protagonistes importants d’aquell decisiu procés.

 

Centres de recerca de la Universitat de Barcelona aprovats segons la Normativa de 20 de febrer de 2003

Centre de Recerca de Física de Sistemes Complexos
Especialització
Aquest Centre ha desenvolupat una branca de la física, la dels sistemes complexos, que s’ocupa del tractament de sistemes constituïts per moltes entitats de caire mesoscòpic que s’interrelacionen per donar lloc a comportaments col·lectius macroscòpics significatius. Aquestes característiques s’han pogut observar en sistemes de diferent naturalesa com ara els vidres, teixits de neurones, fluids, polímers, sistemes magnètics o sistemes biològics, entre altres, tractant de construir un llenguatge comú amb el qual poder estudiar sistemes tan diferents.
La naturalesa pluridisciplinària fa que inclogui matèries tan diverses com són certs dominis de la física, la biologia, la biofísica i també l’econofísica.
Objectius
  Afavorir la participació en projectes europeus, accedir-hi des d’una posició més privilegiada i ser-ne promotors.
  Incrementar la incidència en el món empresarial. Així, les empreses hauran de saber que totes les respostes que busquin i que provinguin del món físic i biològic les trobaran al Centre.
  Continuar amb l’alt grau de qualitat dels treballs dels grups i millorar tant la recerca com el contacte amb les empreses.
Activitat desenvolupada
  Organització de 10 seminaris, tots a la Facultat de Física.
  Organització de la XIX Sitges Conference, del 14 al 18 de juny, amb el títol “Jamming, Yielding and Irreversible Deformation in Condensed Matter”.

Centre de Recerca de Ciències del Mar
Especialització i objectius
  Estudi de l’estructura i les interaccions biòtiques i abiòtiques en comunitats bentòniques litorals.
  Estudi dels processos de transport de sediments en marges continentals i conques oceàniques, i d’altres processos sedimentaris i la seva influència sobre les comunitats bentòniques.
  Estudi dels processos biogeoquímics en les interfícies atmosfera-oceà i aigua-sediment, i de la transferència de matèria i energia en el límit continent-oceà.
  Estudi dels mecanismes i els indicadors de l’impacte antròpic en zones litorals.
  Anàlisi de l’estructura i el funcionament de les comunitats bentòniques i pelàgiques en àrees protegides.
  Investigacions interdisciplinàries, internacionals i cooperatives en alta mar i a l’Antàrtida, en zones tropicals i altres àrees geogràfiques.
  Recerca sobre canyons submarins i oceà profund, i aplicació de les tècniques de les ciències del mar en zones d’aigües interiors.
Activitat desenvolupada
  Relació entre els cicles de producció anuals de les poblacions d’una gorgònia i la variabilitat dels factors ambientals i biològics que es donen a les illes Medes i a Banyuls de la Marenda.
  Estudi de les poblacions del Mediterrani nord-occidental d’una altra espècie de gorgònia.
  Genètica de poblacions d’invertebrats bentònics en poblacions de Còrsega, Catalunya, Canàries, Balears i Galícia.
  Efectes subletals de la contaminació en invertebrats bentònics.
  Campanyes oceanogràfiques del Programa de control de les aigües litorals de Catalunya per encàrrec de l’Agència Catalana de l’Aigua.
  Avaluació i seguiment del patrimoni natural submergit de l’àrea protegida de les illes Medes, del Parc Natural del Cap de Creus (Catalunya), del Parc Natural de Port-Cros i de l’àrea protegida de Scandola (França).
  Incorporació a la Red Virtual de Museos de Ciencias Naturales y Jardines Botánicos del Área Mediterránea.
  Finalització de l’estudi EUROSION (DGMA-EU), amb recomanacions per a la gestió de les costes en l’àmbit europeu i en d'altres (http://www.eurosion.org).

Centre de Recerca de Meteorologia Aplicada i Canvi Global
Especialització
Aquest Centre desenvolupa la seva activitat mitjançant tres grups de recerca consolidats: Grup Consolidat de Meteorologia, Grup Consolidat de Climatologia i Grup de Recerca del Clima.
Objectius 
  Impulsar la recerca en meteorologia aplicada, en els camps de la meteorologia radar i predicció de pluges intenses, la hidrometeorologia, la predicció immediata, els fenòmens a la capa límit de l’atmosfera, l’impacte dels aerosols en el balanç de la radiació, la radiació solar UV, la modelització i predicció de l’índex ultraviolat, i la predicció estacional.
  Dur a terme la recerca en climatologia sobre variabilitat climàtica, riscos climàtics, canvi climàtic, balanç de carboni i paleoclimatologia.
Activitat desenvolupada
— Grup Consolidat de Meteorologia
  Projectes europeus: RINAMED-Elaboration et mise en place d’une stratégie commune entre actors locaux des régions de l’Arc Méditerranéen Occidental en matière d’information et de sensibilisation des populations face aux risques naturels i HYDRPTYMET-Optimisation des outils de prévision hydrométéorologique.
  Projectes: “Validación climática de modelos conceptuales a escala sinóptica, compatibilidad con regímenes cuasiestacionarios de circulación y efectos sobre el tiempo de la Península Ibérica” (VALIMOD), “Simulación y diagnóstico de períodos históricos de extremos hídricos y su variabilidad en la Península Ibérica mediante modelos atmosféricos regionales” (RAMSHES) i “Critical assessment of available Radar. Precipitation estimation techniques and development of innovative approaches for environmental management” (CARPE-DIEM).
  Més d’una desena de publicacions internacionals.

- Grup Consolidat de Climatologia
  Projectes del Ministeri de Ciència i Tecnologia (MCYT): “Análisis de la irregularidad pluviométrica a diferentes escalas temporales en la Península Ibérica y Baleares y sus conexiones regionales” i “Red Ibérica Mediterránea de Riesgos Climáticos” i “Red Española de Reconstrucción Climática a partir de Fuentes Documentales” (RECLIDO) (MCYT).
  En l’àmbit català, s’ha participat en la xarxa temàtica de la Generalitat de Catalunya “El canvi climàtic a Catalunya 2002-2003”.
  Participació en diverses publicacions internacionals.

- Grup de Recerca del Clima
  Projecte europeu CARBOEUROPE-IP
  Projectes del Ministeri de Ciència i Tecnologia (MCYT): CARIBE. “Quantificació del contingut de CO2 de la coberta troposfèrica espanyola per a la inferència del balanç de carboni en la península Ibèrica” i ICARO-“Reducción de las incertidumbres en el balance de carbono peninsular mediante transectos troposfèricos oscilantes”.
  Projectes del Departament de Medi Ambient: “Estudi de la influència del canvi climàtic sobre l’increment de morbiditat en malalties respiratòries relacionades amb onades de calor” (Xarxa Temàtica del Canvi Climàtic) i “Determinació de les concentracions atmosfèriques de CO2 a Catalunya”.
  Publicació en nombroses publicacions internacionals.

Centre de Recerca de Síntesi Estereoselectiva de Productes Naturals i Fàrmacs Relacionats (CERSE)
Especialització
Síntesi orgànica d’alt nivell, és a dir, especialització en la síntesi total enantioselectiva de molècules bioactives relativament complexes, sovint aïllades d’organismes marins, i a redissenyar-les i convertir-les en nous fàrmacs. Està constituït pels grups de recerca consolidats Síntesi Estereoselectiva d’Antibiòtics i Antivírics (Departament de Química Orgànica) i Síntesi d’Azapolicicles Naturals (Departament de Química Terapèutica i Farmacologia).
Objectius
  Augmentar la projecció de la UB en el camp del disseny i la síntesi enantioselectiva de nous fàrmacs —antibiòtics, antitumorals, antivírics i antifúngics— d’origen natural.
  Incrementar l’establiment de relacions i contractes amb indústries interessades en l’aplicació dels nous compostos que s’obtinguin en medicina, veterinària, agricultura, alimentació i medi ambient, i en la implementació dels processos desenvolupats dins del concepte de la química verda o sostenible.
  Oferir productes, serveis i assessorament a administracions, entitats i indústries.
Activitat desenvolupada
  Constitució de la xarxa temàtica “Síntesi de productes naturals i fàrmacs enantiopurs”, que ha subvencionat l’estada de deu professors visitants, amb un total de quinze conferències impartides.
  Coordinació d’una xarxa europea sobre disseny i síntesi d’agents estabilitzadors de microtúbuls (Design of MSAAs), formada per set grups universitaris i una empresa farmacèutica.
  Participació en un projecte europeu de l’FP6 (TRIoH), format per més de vint grups universitaris, alguns hospitals i dues empreses farmacèutiques.
  Publicació de setze articles en diferents revistes internacionals.
  Elaboració i presentació de cinc tesis doctorals i defensa de vuit memòries de màster i cinc de DEA.

Centre de Recerca de Química Teòrica
Especialització
Aquest Centre ha estat impulsat per diferents grups de recerca que pertanyen a diferents departaments de la UB però que duen a terme la seva recerca en el camp de la química teòrica i en aplicacions que van des de l’estudi de les reaccions elementals a l’estudi de biomolècules, passant per materials magnètic tant orgànics com inorgànics, fins a la ciència de materials i la catàlisi heterogènia.
Actualment està compost pels grups següents: Grup de Bioquímica Integrativa i Teràpia contra el Càncer (Departament de Bioquímica i Biologia), Grup de Cinètica i Dinàmica de Reaccions Elementals (Departament de Química Física), Grup de Dinàmica no Lineal (Departament de Química Física), Grup de Fisicoquímica de Sistemes Macromoleculars o Col·loïdals d’Interès Ambiental (Departament de Química Física i Departament de Química de la Universitat de Lleida), Grup d’Estructura Electrònica (Departament de Química Inorgànica i Química Física), Grup de Química Quàntica de Materials (Departament de Química Física) i Grup de Química Teòrica i Computacional (Departament de Química Orgànica, Departament de Química Física i CSIC).
Objectius
  Augmentar la projecció científica de la Universitat de Barcelona en un dels camps de recerca més amplis, vius i actuals com és el de la química teòrica.
  Aconseguir agrupar investigadors de diferents orígens, àrees de coneixement i especialitats però amb objectius comuns i facilitar una imatge única i coordinada de la recerca en química teòrica que es du a terme a la Universitat de Barcelona per tal de continuar sent competitius a escala internacional.
  Potenciar el caràcter interdisciplinari de la recerca que duen a terme els seus grups per tal d’acostar-la als grups de recerca experimentals que treballen en l’àmbit de la química, la ciència de superfícies, els sistemes interficials i col·loïdals, les macromolècules i el disseny de nous materials.
  Afavorir la reflexió al voltant de problemes actuals en química, tant acadèmics com de recerca fonamental i aplicada, prenent com a nucli de cristal·lització els grups ja existents dins la mateixa Universitat de Barcelona.
  Aprofitar en comú els recursos ja existents dels diferents grups de recerca i gestionar-los eficaçment mitjançant una unitat de gestió.
  Potenciar la formació de tercer cicle d’excel·lència i promoure activitats de formació científica d’alt nivell, així com optimitzar els programes de tercer cicle i altres accions de formació continuada tot promovent la globalització de diverses iniciatives individuals dels grups amb vista a la formació d’investigadors en química teòrica.
Activitat desenvolupada
  Durant l’any 2003, els integrants dels grups del Centre han publicat cinquanta-sis articles en revistes científiques especialitzades, han participat en llibres amb un total de deu capítols i s’han fet dues tesis doctorals.
  S’han organitzar deu seminaris a la Facultat de Química i dues conferències al Parc Científic de Barcelona.
  Diferents membres del Centre han participat en vint-i-un congressos i reunions internacionals.
  Durant aquest període, diversos projectes subvencionats per diferents organismes nacionals i internacionals han estat encetats, han continuat o s’han posat en marxa; en concret, catorze projectes finançats pel Govern espanyol, dues accions integrades amb Itàlia, deu projectes finançats per la Generalitat de Catalunya i vuit de finançats per la Unió Europea.

Centre de Recerca de Biodiversitat Vegetal
Especialització
Està format pels grups de recerca de Geobotànica, Cartografia de la Vegetació i Criptogàmia, Biodiversitat i Biosistemàtica Vegetal, i Recursos Vegetals Aquàtics; i pel Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal, que s’organitza en dues seccions: herbari i bases de dades.
Es treballa en les línies de recerca següents: taxonomia, biologia, ecologia i ultraestructura de vegetals; biosistemàtica i filogènia de plantes vasculars, algues i líquens; biologia de poblacions vegetals; estudis florístics; anàlisi i cartografia de comunitats vegetals i hàbitats; palinologia; etnobotànica; bancs de dades; aplicacions medicinals de plantes; conservació de la biodiversitat vegetal, a nivell taxonòmic, ecològic i genètic; anàlisi de les invasions biològiques; i valoració de la qualitat ambiental mitjançant bioindicadors.
Objectius
  Coordinar i potenciar la recerca en l’àmbit de la diversitat vegetal.
  Assessorar els organismes públics sobre qualssevol dels temes relacionats amb la diversitat vegetal.
  Prestar serveis a altres organismes especialitzats (grups de recerca, centres docents...) i a la societat en general (empreses, consultories…).
Activitat desenvolupada
  Participació en quatre projectes internacionals, dinou projectes subvencionats per organismes oficials d’àmbit espanyol i vint-i-set convenis amb entitats diverses (Generalitat de Catalunya, Govern d’Andorra, Institut d’Estudis Catalans, entre altres); i, en col·laboració amb disset herbaris d’Espanya i Portugal, en el projecte “Spanish and Portuguese Platform for Botanical Diversity Data Online”.
  Publicació de set llibres, sis capítols de llibres i trenta-quatre articles en revistes especialitzades.
  Col·laboració en les exposicions “Bolets (fongs i líquens)” i “Bolets” a la Facultat de Farmàcia).
  Organització de la campanya de recol·lecció conjunta de l’Asociación de Herbarios Ibero-Macaronésicos” a la Vall del Segre.
  Organització de la taula rodona (homenatge al Dr. Seoane) “Usos i explotació de les algues”, i del workshop “Informatización de datos de biodiversidad y publicación de los mismos en la Web”.
 Impartició del curs Identificació d’espècies vegetals protegides en els espais declarats d’interès natural.

Centre de Recerca de Taxonomia, Filogènia i Ecologia Moleculars
Especialització i objectius
  Fomentar i afavorir la col·laboració entre els grups d’investigadors o les entitats dedicats al camp d’estudi de la taxonomia, la filogènia i l’ecologia moleculars i de tots els grups de recerca que puguin aplicar aquesta metodologia en algun apartat de les seves línies de recerca.
  Fomentar i organitzar activitats acadèmiques relacionades amb la taxonomia, la filogènia i l’ecologia moleculars.
  Oferir els seus serveis a altres organismes especialitzats (grups de recerca, centres de recerca...) i a la societat en general (empreses, consultories...). Impulsar les col·laboracions en projectes de recerca i/o divulgació.
Activitat desenvolupada
  Realització de diversos seminaris i conferències d’àmbit internacional.
  Organització i realització de la segona edició del curs de postgrau Filogenias y genealogías de DNA: reconstrucción y aplicaciones.

Centre de Recerca Observatori de Bioètica i Dret
Especialització i objectius
  Contribuir a un debat públic que permeti acostar les biotecnologies a la societat.
  Implicar la universitat en les demandes de la societat en què viu i perquè ofereixi una línia d’investigació pluridisciplinària que analitzi les implicacions ètiques, socials i jurídiques de la biotecnologia per proposar, posteriorment, actuacions concretes.
  Donar resposta a la demanda d’entitats, persones i organismes que puguin necessitar assessorament i proporcionar criteris i arguments que permetin avaluar, consensuar i tractar els problemes relatius a l’impacte de certes activitats.
Activitat desenvolupada
  Organització de la 6a edició del màster en Bioètica i Dret.
  Publicació del Document sobre la disposició de la pròpia vida en determinats supòsits: declaració sobre l’eutanàsia i preparació del nou document sobre Dones i ciència que es presentarà el quart trimestre de 2004.
  Consolidació de les activitats de la Xarxa Alfa (projecte de la Comunitat Europea) i elaboració d’un programa comú de formació de pregrau i postgrau en Bioètica juntament amb diverses universitats sud-americanes.
  Consolidació i activitats de la vigent Xarxa Temàtica de la CIRIT sobre Bioètica i Drets Humans.
  Organització de diversos cursos de formació en bioètica a diferents centres hospitalaris i a diferents centres universitaris.
  Activitats dins del Projecte vigent del Ministeri de Ciència i Tecnologia “Cuestiones no resueltas en las repercusiones éticas, jurídicas y sociales de la reproducción asistida”.
  Conferències i seminaris impartits per membres del Grup tant a escala estatal com internacional.
  Participació com a membres de diferents boards estatals i internacionals (bancs d’ADN, nanotecnologies...), comitès ètics d’investigació clínica i comitès d’ètica hospitalaris.
  Realització i manteniment de la web com a punt de referència especialitzada en bioètica a disposició de la comunitat universitària.

Centre de Recerca de Biodiversitat dels Mamífers Terrestres
Especialització
Aquest CER, format pels grups de recerca consolidats de Biologia i Ecologia dels Mamífers Terrestres i Biologia de Vertebrats, té per objecte l’estudi de la diversitat i la gestió de la fauna de mamífers terrestres per tal d’aglutinar tota la recerca que, sobre mamífers terrestres, es fa a Catalunya.
Objectius
  Estudiar la diversitat biològica dels mamífers a Catalunya, la biologia, anatomia, taxonomia i ecologia dels mamífers terrestres, l’especiació en rosegadors, i la biologia i ecologia de les espècies paràsites de mamífers.
  Analitzar les relacions hoste-paràsit.
  Realitzar la gestió de mamífers terrestres (caça, reintroduccions, etc.).
  Dur a terme l’estudi d’espècies endèmiques o en perill de desaparició i dels mamífers com a indicadors de la contaminació ambiental.
Activitat desenvolupada
  Participació en vint-i-vuit projectes nacionals i en dos projectes europeus de recerca.
  Publicació de trenta-set articles en diversos mitjans.
  Lectura de tres tesis doctorals, realització de tres màsters i presentació de dotze treballs de DEA.
 Participació en cinquanta-sis congressos.

Centre de Recerca de Federalisme Fiscal i Economia Regional
Especialització
Elaboració d’informes i estudis d’assessorament d’economia aplicada sobre federalisme fiscal, economia regional i economia de l’Estat de benestar, entre altres, per a diverses administracions públiques i privades.
Objectius
  Elaborar propostes de reforma sobre finançament autonòmic i local.
  Quantificar i analitzar els efectes de l’activitat del sector públic en l’àmbit territorial.
  Facilitar pautes de localització de les empreses en el territori i l’efecte de les polítiques públiques sobre aquestes pautes.
  Realitzar l’anàlisi de la realitat de l’economia catalana.
  Estudiar els efectes de les economies d’aglomeració sobre l’eficiència empresarial i analitzar el paper del sector públic per potenciar la innovació empresarial.
Activitat desenvolupada
  Conveni de recerca amb el Ministeri de Ciència i Tecnologia: “La actividad presupuestaria municipal: factores determinantes y efectos económicos”.
  Organització del I Barcelona Workshop on Industrial and Public Economics, de la Jornada sobre “Les caixes d’estalvis: reptes de futur” i del “II Barcelona Workshop on Industrial and Public Economics.
  Realització de nou seminaris i de set documents de treball.
  Publicació de vint-i-dos articles en diferents mitjans de comunicació escrits.
  Participació en catorze projectes i contractes de recerca amb diferents institucions públiques i privades.

Centre de Recerca d’Economia del Benestar
Especialització
Aquest CER estudia la presa de decisions públiques des de l’enfocament de la teoria econòmica, de la teoria de jocs i de l’anàlisi quantitativa i economètrica.
Objectius
  Construir instruments flexibles que permetin avaluar polítiques públiques relacionades amb les reformes de l’Estat de benestar i amb les del medi ambient.
  Proporcionar un interès pràctic de les investigacions per a la política econòmica per tal de delimitar els efectes directes de les polítiques governamentals sobre un ampli ventall d’agents econòmics.
  Facilitar la reflexió sobre la conveniència o no d’adoptar certes mesures abans de dur-les a la pràctica, i constituir una eina de gran interès per a l’Administració pública a l’hora de prendre decisions.
Activitat desenvolupada
  Publicació de vint-i-un articles en revistes científiques, quatre capítols de llibres i catorze documents de treball dintre de la col·lecció del Centre.
  S’ha participat en diversos projectes de recerca, majoritàriament finançats per la Unió Europea, el Govern espanyol, la Generalitat de Catalunya i algunes empreses privades. En concret, en dotze projectes públics d’àmbit nacional, quatre d’àmbit internacional i sis projectes privats.
  A més de les tasques docents i investigadores, els membres del Centre han participat en diversos congressos, jornades i workshops amb la presentació de quinze ponències. També s’han impartit sis seminaris en altres centres i s’han fet quatre estades fora del Centre.
  Col·laboració amb diferents mitjans de comunicació de Catalunya, com ara és la participació quinzenal en la secció d’economia del diari Avui.
  Organització al llarg de l’any de diferents seminaris, amb la presentació de treballs de recerca. Durant aquest any se n’han dut a terme tres.

Centre de Recerca d’Economia Aplicada Regional i Pública

Especialització
Estudis d’economia aplicada utilitzant tècniques quantitatives i desenvolupant noves metodologies, especialment en el camp dels estudis d’economia regional, economia pública, economia industrial i economia política.

Objectius
   Mantenir una recerca bàsica i aplicada de qualitat.
   Desenvolupar la recerca tant en l’àmbit dels estaments públics com dels privats, aprofitant el coneixement i l’especialització dels seus membres per resoldre objectius concrets que es plantegen i preocupen la societat.

Activitat desenvolupada
   Participació en la Xarxa COST A-17 Small and Medium Enterprises, Economic Development and Convergence Regional in Europe, formada per vint-i-dos països europeus i que ha organitzat set reunions internacionals fins al moment.
   Participació en tres projectes de la Comissió Europea, European Forecasting Network, Contribution of wage developments to labour marker performance, i el de Forecasting models currently applied to indicators computed on the basis of surveys results.
   Participació en una xarxa europea de recerca sobre negociació col·lectiva.
   Lideratge de dos projectes de recerca competitius finançats pel Ministeri de Ciència i Tecnologia.
   Col·laboració amb ajuntaments, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, IDESCAT, CIDEM, Govern Balear en la realització de diferents projectes i convenis.
   Publicació d’articles en revistes de reconegut prestigi.
   Assistència regular a congressos i reunions de treball d’àmbit estatal i internacional, com ara l’European Meeting of the Economic Society, European Regional Science Association, North American Meetings of the Regional Science Association International, Encuentros de Economía Aplicada, Reunión de Estudios Regionales, Econometric Association, entre d’altres.
   Preparació, juntament amb altres investigadors de països europeus, de dues propostes com a projecte integrat per al VI Programa marc de la Unió Europea.
   Participació en la preparació d’un projecte europeu sobre dret i economia de la regulació.
   Organització de les VI Jornades de Política Econòmica, el congrés bianual de recerca en l’àmbit de la política econòmica i l’economia política d’Espanya, i d’un seminari de recerca a la seu del Banc Mundial a Washington DC sobre “Government Restructuring: Privatizacion, Regulation and Competition” per discutir les tècniques i els avenços de la recerca en la frontera del coneixement amb professors del màxim prestigi internacional en aquest tema.
   Realització periòdica de seminaris de recerca a l’Espai de Recerca en Economia.

Centre de Recerca de Desenvolupament del Medicament
Especialització i objectius
   Establir mecanismes d’interacció i de col·laboració en la recerca amb l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i amb l’Institut d’Investigació i Desenvolupament de Molècules Bioactives (IDIDMB).
   Tenir una presència competitiva en els sectors públic i privat.
   Ampliar la presència en les xarxes d’innovació tecnològica.
   Establir un programa d’actuació per presentar a les indústries farmacèutica, veterinària, cosmètica i afins la recerca desenvolupada en el Centre.
   Coordinar futures línies de recerca  finançades per la Unió Europea.
   Millorar els programes de tercer cicle i altres accions de formació continuada de la UB amb vista a la formació d’investigadors en el camp del desenvolupament del medicament i establir un programa internacional de seminaris de qualitat en recerca en el desenvolupament del medicament.
   Dissenyar un programa per a l’obtenció de recursos mitjançant patrocini.
Activitat desenvolupada
   Publicació de trenta-quatre articles en diferents revistes d’àmbit internacional i en dotze d’àmbit estatal.
   Realització de dotze projectes finançats per entitats públiques concedits, i de vint-i-sis convenis establerts amb empreses privades.
   Participació en un total de setanta-set congressos o reunions científiques i de dotze conferències i jornades a diferents ciutats espanyoles i estrangeres.

Centre de Recerca Polis. Intervenció Ambiental: Art i Societat
Especialització
Aquest CER s’encarrega de l’estudi i de la recerca de la problemàtica urbana, des del punt de vista de les temàtiques transversals de la sostenibilitat i el simbolisme social de l’espai. Desenvolupa treballs sobre intervenció ambiental, participació ciutadana i art públic.
Objectius
  Desenvolupar projectes de recerca interdisciplinaris sobre la problemàtica ambiental urbana i l’estudi de l’art públic per mitjà del projecte Public Art Observatory.
  Desenvolupar projectes de cooperació amb diferents institucions públiques.
  Desenvolupar la formació d’alt nivell mitjançant cursos de tercer cicle (doctorat i mestratges).
Activitat desenvolupada
  Participació en quinze publicacions, tant llibres com revistes.
  Organització de cinc jornades i congressos, participació en tres comitès científics i organitzadors de congressos i presentació de vint-i-dues ponències en altres jornades i congressos.
  Coordinació de la quarta edició del màster en Desing Urbano, de la quinzena edició del màster interuniversitari en Intervenció Ambiental: Persona Societat i Gestió, i del programa de doctorat interdepartamental Espai Públic i Regeneració Urbana.
  Conveni de col·laboració amb el CESUR de l’Institut Superior Tècnic de la Universitat Tècnica de Lisboa.
  Continuació dels projectes finançats pel Ministeri de Ciència i Tecnologia i pel Fons Social Europeu.
  Obtenció del premi Innovaçao e Qualidade del Plano Operacionals de Innovaçao de Potugal, 2003, i del premi Atlas 2002 dins la modalitat de reconeixement a la trajectòria exemplar en l’àmbit mediambiental.

Centre de Recerca d’Estudis de Ciutadania i Societat Civil
Especialització
Impulsat per tres grups de recerca (Centre d’Iniciatives de l’Economia Social, Sociologia de la Ciutadania i la Democràcia Civil, i Anàlisi i Avaluació de Polítiques Públiques), desenvolupa activitats de recerca i formació en els àmbits d’economia social, tercer sector i desenvolupament comunitari; responsabilitat social corporativa; drets socials, govern de les societats i ètica; sector públic i empresa; societat civil i territori; desenvolupament sostenible; mercat de treball i gènere; polítiques econòmiques i socials; gestió de la multiculturalitat; comptabilitat i auditoria social, i turisme urbà. El Centre està configurat per quinze professors/investigadors, deu dels quals amb grau de doctor.
Objectius
  Augmentar la projecció científica de la Universitat de Barcelona en la socioeconomia.
  Incrementar l’establiment de relacions i contractes amb empreses i administracions per tal de promoure la inserció del personal investigador.
  Oferir productes, serveis i assessorament socioeconòmic per a empreses públiques i privades.
  Promoure activitats de formació corporativa, programes de tercer cicle i altres accions de formació continuada.
Activitat desenvolupada
  Participació en dos projectes d’R+D de la Unió Europea, PERSE 2002-2004. Empresa Social i TSEFEPS 2001-2004. Petite Enfance, i en dos contractes d’R+D d’especial rellevància amb empreses i/o administracions.
  Organització dels màsters Economia Social i Direcció d’Entitats sense Ànim de Lucre i Responsabilitat Social Corporativa. Comptabilitat i Auditoria Social, i del Seminari “Discapacidad y Empleo: nuevas perspectivas”.
  Participació com a membres en la Comissió d’Experts en Responsabilitat Social Corporativa, Informe i Accions del Ministeri de Treball i Afers Socials.
  Participació en quatre conferències al llarg de l’any i publicació en la Revista Española de Investigaciones Sociológicas de “La formación continua en el sector financiero: implicaciones para las mujeres de más de 45 años”.

Centre de Recerca de Química Fina
Especialització
Aquest Centre dóna suport a les indústries químiques i farmacèutiques en les àrees de síntesi asimètrica, química fina i química de processos, per dissenyar, desenvolupar i escalar rutes de síntesi de principis actius fins a un nivell de kilolab (0,5-1 kg).
Objectius
  Dur a terme investigacions que compleixin uns requeriments de qualitat, innovació i temàtiques rellevants, en els camps de la síntesi asimètrica i de la química de processos.
  Contribuir a la innovació tecnològica i a la millora en la competitivitat de les indústries.
  Dur a terme formació tant en l’àmbit universitari com en l’àmbit de la formació continuada en el sector empresarial.
Activitat desenvolupada
  Projectes de recerca  bàsica finançats des del MECD i el MCYT.
  Desenvolupament de set projectes de recerca dirigida i aplicada finançats per empreses.
  Projecte de purificació de compostos amb HPLC preparatiu i de preparació d’impureses.
  Participació en cinc congressos nacionals i internacionals i en dues conferències en universitats estrangeres.
  Publicació de set articles en diferents revistes internacionals.
  Participació en la sol·licitud de dues patents.
  Finalització de tres tesis doctorals i dos màsters científics.

Centre de Recerca en Bioelectrònica i Nanobiociència
Especialització
Aquest Centre promou la recerca interdisciplinària entre les ciències físiques i l’enginyeria i la biologia i la medicina, des de la perspectiva integradora dels aspectes bàsics i les aplicacions clíniques i industrials.
Les seves línies de recerca són les següents: nanotecnologia cel·lular i molecular; funcionalització de superfícies (química, mecànica o biològica; investigació de les propietats elèctriques i mecàniques de cèl·lules i molècules; disseny de dispositius microelectrònics per a la manipulació i el processament de cèl·lules i molècules en un xip); desenvolupament de biosensors per a detecció molecular i per estudiar la resposta cel·lular a estímuls específics (resistència a fàrmacs, alteracions patològiques cel·lulars, etc.).
Objectius
  Aprofundir en la recerca de l’estructura i la funció molecular i cel·lular mitjançant micro i nanotecnologies i el desenvolupament de microsistemes per integrar la detecció i la micromanipulació a les escales molecular i cel·lular.
  Desenvolupar i aplicar tecnologies a escala micro i nano per generar coneixements bàsics i aplicacions tecnològiques dins d’àrees emergents de la biofísica i la bioenginyeria.
  Dur a terme la formació de nous investigadors per promoure la transferència de coneixements i tecnologies cap a altres grups de recerca biomèdica i també a sectors industrials pròxims, com ara el farmacèutic, el de la tecnologia mèdica o l’agroalimentari.
Activitat desenvolupada
   Participació en diversos projectes europeus del VI Programa marc: Xarxa d’Excel·lència Nano2life i Gospel. Projectes Integrats I-Swarm, CellPROM i Good-Food i en projectes interdisciplinaris nacionals.
   Publicacions científiques internacionals conjuntes.

Centre de Recerca Institut de Dret Públic
Especialització i objectius
Les activitats se centren en les quatre grans àrees de treball següents: comunitats autònomes, Govern i Administració local, drets dels immigrants, Observatori sobre l’evolució de les institucions polítiques i constitucionals del Marroc, i projectes específics i altres activitats.
Activitat desenvolupada
   Publicacions: Informe comunidades autónomas 2002; Anuario del Gobierno local 2002; Anuari de la immigració a Catalunya 2002 i diversos articles, informes, i tres llibres de la col·lecció “Novedades de Derecho Público”.
   Desenvolupament de diversos estudis sobre Administració local, organització territorial i serveis públics.
   Organització i coordinació del Seminari permanent d’immigració.
   Projecte d’R+D sobre les funcions de les diferents instàncies territorials en l’àmbit de la immigració.

Centre de Recerca d’Ecologia i Gestió de l’Aigua (CEREGA)
Especialització
Està integrat per sis grups de recerca de la UB que tenen com a línies de treball l’estudi dels processos de depuració de les aigües residuals, l’ecotoxicologia, l’ecologia dels rius, llacs i embassaments i l’aplicació d’índexs biològics per a la caracterització de l’estat dels ecosistemes aquàtics i la qualitat de l’aigua.
Objectius
   Desenvolupar la recerca en l’àmbit de l’ecologia aquàtica.
   Respondre a les necessitats tant de les administracions públiques com de les empreses en les quals la gestió dels recursos hídrics constitueix una part important de l’activitat.
Activitat desenvolupada
   Continuació de l’estudi de l’ecologia dels embassaments i dels projectes ja iniciats i subvencionats per la Unió Europea (UE), el Ministeri de Ciència i Tecnologia (MCYT) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
   En l’àmbit de la gestió de l’aigua, s’ha continuat la col·laboració amb algunes de les principals empreses d’abastament d’aigua potable a Barcelona i Madrid.

Centre de Recerca Aprenentatge Virtual
Especialització i objectius
   Fonamentar els fenòmens d’aprenentatge virtual dintre d’una teoria psicològica i pedagògica més general sobre l’aprenentatge.
   Analitzar els processos d’aprenentatge virtual a la Zona de Desenvolupament Pròxim.
   Aprenentatge virtual de llengües.
   Dur a terme projectes de desenvolupament en què es posen a prova les elaboracions teòriques alhora que es resolen problemes pràctics.
   Aprenentatge de la composició escrita i de la lectura, els entorns virtuals d’aprenentatge, l’aprenentatge col·laboratiu, les noves formes d’ensenyament virtual i l’aprenentatge de llengües.
   Avaluació d’entorns virtuals d’aprenentatge existents.
   Oferir serveis a les comunitats universitària i extrauniversitària mitjançant l’avaluació d’entorns virtuals d’ensenyament universitari, el disseny d’entorns interactius i metacognitius i els sistemes d’ensenyament virtual i de motivació.
Activitat desenvolupada
   Continuació de dos projectes d’R+D finançats per la Comissió Europea (projectes ELAC i VO@NET)
   Preparació de la petició d’una xarxa Marie Curie dins el VI Programa marc.
   Desenvolupament del programari Diálogos per a la realització de diàlegs educatius intencionals, en català, castellà, anglès i portuguès.
   Desenvolupament de la versió 1.5 del programari Lektor per a la creació de llibres electrònics i activitats de lectura comprensiva.
   Inici d’un estudi sobre l’ús del portafolis electrònic en l’educació superior i d’un altre sobre els objectes d’aprenentatge.
   Suport i col·laboració amb la revista electrònica Interactive Educational Multimedia (issues 7 i 8), i realització de jornades i workshops de caràcter nacional (Barcelona) i internacional (Mèxic).

Centre de Recerca en Primats
Especialització i objectius
   Potenciar, des d’una òptica interdisciplinària, la investigació científica sobre l’origen, l’evolució i el comportament dels homínids i altres primats i, en especial, sobre el seu comportament adaptatiu.
   Promoure i difondre coneixements sobre l’origen, l’evolució i el comportament dels primats humans i no humans, en especial per mitjà de la docència especialitzada de tercer cicle amb el programa de doctorat Els Primats i l’Origen de l’Home.
   Facilitar la cooperació entre tots els científics (professors, investigadors, estudiants) que treballen des de l’àmbit de les disciplines més diverses.
   Establir vincles amb altres institucions i organitzacions nacionals i internacionals que tinguin uns objectius similars.
   Consolidar el Centre de Recerca com a grup que ofereixi regularment publicacions rellevants d’impacte.
Activitat desenvolupada
   Organització de reunions plenàries amb l’objectiu d’iniciar la coordinació de línies de recerca.
  Realització del Simposi Origen i Evolució del Bipedisme, coorganitzat amb el grup Homínid, i del I Simposi Interdisciplinari del Centre Especial de Recerca en Primats de la UB.
   Organització d’onze seminaris científics.
   Posada en funcionament de la pàgina web del Centre: http://www.primats.ub.es.

Centre de Recerca en Astrofísica, Física de Partícules i Cosmologia
Especialització
Centre de tipus interdisciplinari dedicat a la recerca sobre temes relacionats amb l’astrofísica, la física de partícules i la cosmologia; reuneix investigadors dels departaments d’Astronomia i Meteorologia, Estructura i Constituents de la Matèria i Física Fonamental.
El Centre té estrets contactes amb altres institucions amb interessos comuns, com ara l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE), i neix amb la finalitat d’actuar com a catalitzador de les activitats que es fan a la UB en aquests camps.
Objectius
   Desenvolupament de projectes de recerca en astrofísica, física de partícules i cosmologia.
   Foment de la comunicació i l’intercanvi d’idees entre els investigadors que en formin part.
   Realització d’estudis o treballs relatius als temes objecte de la dedicació del CER i altres que hi estiguin relacionats.
   Participació en la formació d’investigadors en els temes objecte de la dedicació del CER i en altres que hi estiguin relacionats.
Activitat desenvolupada
   Organització de cinc seminaris en col·laboració amb departaments de la UB.
   Signatura del conveni de reconeixement del Centre com a unitat associada al CSIC a través de l’Institut de Ciències de l’Espai.
   El Dr. José Ignacio Latorre ha obtingut la distinció d’investigador reconegut i el Dr. Antonio Miguel Pineda la de jove investigador reconegut atorgades per la Generalitat de Catalunya.

Centre de Recerca en Modelització Geològica 3D
Especialització i objectius
Aquest Centre integra investigadors dels grups de recerca consolidats de Geodinàmica i Anàlisi de Conques i de Riscos Naturals. Té com a objectius principals aplicar les noves tecnologies per a la construcció de models geològics tridimensionals i compta amb eines informàtiques punteres en la construcció de models geològics tridimensionals amb dades de superfície, dades de subsòl i dades de satèl·lit.
Activitat desenvolupada
   Desenvolupament de quatre tesis doctorals
   Participació en onze projectes finançats pel Ministeri de Ciència i Tecnologia, la Secretaria d’Estat de Política Científica i Tecnològica, la Secretaria d’Estat d’Educació, Universitats, Recerca i Desenvolupament, el Govern d’Andorra i les empreses ENRESA, CONOCO-Phillips, Shell, Repsol-Ypf.
   Organització de reunions científiques internacionals relacionades amb els objectius de recerca del Centre.
   Realització d’un curs de formació finançat per la companyia REPSOL-YPF.

Centre de Recerca CUSC - Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
Especialització
Aquest Centre promou la recerca interdepartamental i interdisciplinària en ecologia lingüística i cultural, diversitat geosociocultural i contacte lingüístics, comportaments lingüístics en general, sociologia de les varietats lingüístiques, transmissió lingüística familiar, efectes sociolingüístics de l’escolarització, processos d’adquisició de les llengües, polítiques lingüístiques globals i sectorials, representacions i actituds respecte dels codis lingüístics, usos lingüístics en les comunicacions institucionalitzades, organització del multilingüisme, funcions comunicatives i formes lingüístiques, variació territorial i social, drets lingüístics, fenòmens migratoris i interculturalitat, comunicació interpersonal i/o intergrupal, i qualsevol altre camp pertinent des de les perspectives sociolingüística i comunicativa.
Objectius
   Impulsar la teorització i el coneixement empíric dels determinants i la dinàmica de l’ús lingüístic i de la realitat sociolingüística i sociocomunicativa global, tot emfasitzant els aspectes relacionats amb la diversitat lingüística.
   Difondre els coneixements teòrics i empírics obtinguts.
   Formar investigadors transdisciplinaris i multimetodològics capaços d’aprehendre adequadament la complexitat dels objectes de la recerca.
   Contribuir a la formació del personal necessari per al desenvolupament efectiu de les accions de política lingüística i d’intervenció sobre la comunicació, tant en el marc català com en l’espanyol i l’internacional, tot prioritzant dins d’aquest, els àmbits europeu i sud-americà.
   Actuar com a centre de recerca, docència, planificació i assessorament per a òrgans de la Universitat, i per a d’altres organismes públics o privats.
Activitat desenvolupada
   Participació en les conferències “Les dades lingüístiques de les enquestes de la Regió Metropolitana de Barcelona”, en col·laboració amb el Grup Català de Sociolingüística, “Políticas lingüísticas y grupos minoritarios en el Uruguay” i “Teoria de l’acció comunicativa de Jünger Habermas”.
   Presentació de la revista Llengua, societat i comunicació. Revista de sociolingüística de la Universitat de Barcelona.
   Presentació dels llibres La disolución de la mente i El calidoscopi lingüístic. Un debat entorn de les llengües de l’Estat.
   Diàleg entre sociolingüistes i experts en dret per tal de reflexionar sobre el model d’organització del plurilingüisme instaurat el 1978 i explorar-ne les reformes i/o els desenvolupaments pertinents.
   Reunions del Grup de Diàleg sobre Complexitat.
   Creació i desenvolupament d’un Laboratori de Sociolingüística, on es puguin consultar bancs de dades, d’un banc d’estudis demolingüístics i d’un banc de dades sobre la llengua, CIS.

Centre de Recerca en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats (CREA)
Aquest any acadèmic s’ha promogut el debat científic de qualitat tant a escala nacional com internacional. Cal destacar l’organització, conjuntament amb el CADIS (centre de recerca de l’École d’Hautes Études en Sciences Sociales, de París), del seminari Les voix des minorités culturelles dans la recherche scientifique, que va tenir lloc a París. Així mateix, s’ha organitzat el workshop de presentació dels resultats del projecte Workaló, a Barcelona, i ha participat com a entitat convidada al workshop nacional organitzat per la Universitat de Surrey (Anglaterra), en el marc d’aquest mateix programa.

D’altra banda, ha prosseguit en la seva línia de promoure el diàleg ciència-societat, organitzant les Jornades de Canvi Educatiu i Social, espai de difusió. Enguany, ha organitzat Canvi Educatiu V (segona part), amb el títol de “Lectura dialògica: llenguatge, comunicació i lectura”, i Canvi Educatiu VI (primera part), titulat “Migracions, acció afirmativa i metodologia d’investigació".

S’han continuat desenvolupant diferents projectes de recerca, d’àmbit tant estatal com europeu, com ara “Workaló: The creation of New occupational patterns for cultural minorities. The Gypsy case”, RTD del V Programa marc de la Comissió Europea; “AMAL: inmigración y mercado laboral”, projecte d’R+D subvencionat pel Ministeri de Ciència i Tecnologia; “CALLI Butipen. Mujer gitana y mercado laboral”, projecte d’R+D+I del Ministeri de Treball i Afers Socials - Institut de la Dona; i ha iniciat altres projectes, com són “Lectura dialógica e igualdad de género en las interacciones del aula”, projecte d’R+D+I del Ministeri de Treball i Afers Socials – Institut de la Dona; “Teorías y sociedades dialógicas. Nuevas transferencias ciencia-sociedad en la era del conocimiento”, projecte d’R+D+I del Pla nacional d’investigació científica, desenvolupament i innovació tecnològica 2000-2003 del Ministeri de Ciència i Tecnologia.

S’ha participat en altres projectes de la Comissió Europea, com ara “LIHE, Learning in HE: Improving practice for non-traditional adult students”, el “Widening and strengthening the european dimension of the lifelong learning week movement” o el “DPPC. The development of Psycho-pedagogical and professional counselling services”.

Aquest darrer any, s’han publicat els llibres Woman and social transformation, Contemporary Sociological Theory, El velo elegido, El amor en la sociedad del riesgo, Dialogar y transformar, entre altres. S’ha participat en congressos (tant internacionals com nacionals), s’han publicat articles en revistes d’impacte i s’han dut a terme conferències i presentacions arreu. Altrament, s’ha participat al Projecte educatiu i de ciutat de l’Ajuntament de Barcelona, i el director del Centre figura com a expert al Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, de la Generalitat de Catalunya, i és assessor científic de la UB per a la recerca europea en la prioritat de ciutadans i govern.

Finalment, cal ressaltar també l’impacte dels resultats obtinguts per les recerques dutes a terme des del CREA, tal com es fa palès en les intervencions en diferents mitjans de comunicació, com ara La Vanguardia, El Punt, ABC, La Revista de la UB, BTV, Radio 4 Nacional de España, Radio Exterior, entre altres.

Centre de Recerca en Estudi de les Dones DUODA
Durant aquest període s’ha dut a terme el màster en Estudis de les Dones. Mòdul B: Percepció, creació i comunicació de les dones, i el màster en línia en Estudis de la Diferència Sexual.
S’han organitzat els seminaris següents: “La disparitat entre dones: entre la realitat i el desig”, “Amor a la relació i a la llibertat”, “Entre desig i realitat: la temptació del bé” i “Com actuen la disparitat i el desig en les pràctiques creatives de les dones. Una reflexió d’imatges i paraules.

També s’han organitzat les instal·lacions d’art ”Cartografia dels sentiments”, de Donatella Franchi, i “Volta de fulls”, d’Eugènia Balcells (organitzada, juntament amb una taula rodona, pel Punt d’investigació “La Relació”). Igualment, en col·laboració amb l’Ajuntament de Girona, s’ha organitzat l’exposició “L’art de la relació” a la Capella de Sant Nicolau.
Finalment, s’ha editat la revista Duoda, núm. 25, amb el monogràfic “Las relaciones de autoridad y libertad en el mercado del trabajo”, i núm. 26, amb el monogràfic: “La llibertat en relació”.

tornar al començament

Recerca i ètica

El Comitè Ètic d’Investigació Clínica (CEIC) s’encarrega primordialment de l’avaluació, l’aprovació i el seguiment d’assaigs clínics i projectes d’investigació i es reuneix almenys dues vegades al mes.
L’any 2003 s’han presentat a l’avaluació del CEIC 243 propostes de recerca clínica, onze menys que l’any 2002 (-4 %), però si es compara l’activitat actual amb la del començament del quinquenni, l’any 1999, hi ha hagut un increment del 43 %. D’aquestes, 117 (48 %) eren assaigs clínics amb medicaments o productes sanitaris; 18 (7 %), estudis postautorització de medicaments; 45 (19 %), projectes d’investigació genètica, i 63 (26 %), estudis clínics sobre altres temes.

Quant al Comitè Ètic d’Experimentació Animal (CEEA), ha dut a terme l’acreditació del personal investigador per mitjà de tres edicions del segon curs de postgrau en Formació de Personal Investigador Usuari d’Animals d’Experimentació (Departament de Biologia Cel·lular i Anatomia Patològica), amb un total de 197 alumnes. Pel que fa al personal investigador i experimentador que es pot acreditar per experiència provada, s’ha fet la tramesa de vuit expedients.
El CEEA s’ha reunit vuit vegades en sessió plenària i s’han avaluat 87 nous procediments, 79 dels quals són de recerca i 8 de docència. Pel que fa als procediments ja aprovats, s’ha fet la tramesa de 45 sol·licituds de pròrroga.

Per la seva part, la Comissió de Bioètica de la UB (CBUB) ha participat, el mes de novembre de 2003, a Múrcia, en la II Jornada de les Comissions de Bioètica de les Universitats Públiques de l’Estat, organitzada pel Vicerectorat de Recerca d’aquesta Universitat. Es va incrementar la presència de més universitats, la qual cosa confirma l’interès desvetllat per la I Jornada que va tenir lloc a Sitges. En aquest cas, l’objectiu ha estat debatre les necessitats més immediates de coordinació i d’accions comunes.

Els principals acords a què s’ha arribat són: crear i mantenir una web interactiva a fi de difondre els documents i els acords de les Jornades, posar en comú les activitats que duen a terme les diferents comissions de bioètica d’universitat així com les respectives normes de funcionament, les dificultats amb què es troben i divulgar entre les comunitats universitàries la seva tasca; elaborar unes pautes comunes de funcionament que evitin una excessiva disparitat entre les comissions; insistir en la tasca formativa en bioètica entre el personal docent i investigador universitari i avançar en l’elaboració de codis de bones pràctiques ètiques dins les universitats.
Finalment, s’ha acordat donar continuïtat a aquestes Jornades, i s’ha acceptat la proposta de la Universitat de Granada per ser l’organitzadora de la propera III Jornada.

(En relació amb l’Observatori de Bioètica i Dret, vegeu el capítol IV: “Recerca. Fundacions, instituts i centres de recerca. Centres de recerca de la Universitat de Barcelona" aprovats segons Normativa de 20 de febrer de 2003”).

tornar al començament