Respecte a les subscripcions consorciades, són consultables una selecció de 1.100 llibres electrònics de NetLibrary, els paquets de revistes electròniques dels editors Blackwell i Elsevier, la base de dades ProQuest Medical Library, subscrita conjuntament amb la Biblioteca Josep Laporte, i la ISI Web of Knowledge, que inclou un ampli ventall de productes.

 Relació de productes que inclou la ISI Web of Knowledge


Donacions
S’ha incorporat a la Biblioteca la donació del fons de l’Editorial Mateu, que inclou tots els llibres publicats per aquesta editorial des de l’any 1944 fins a la seva desaparició, entre els quals destaca la col·lecció juvenil «Cadete». També forma part de la donació la documentació de l’editorial, com ara fotografies o originals literaris.
D’altra banda, s’ha integrat al catàleg automatitzat de la Biblioteca part del fons de monografies del Centre de Documentació de la Biodiversitat Vegetal, que es troben dipositades a la Facultat de Biologia.

Espais
La Biblioteca de Lletres ha ampliat l’espai de lliure accés gràcies a la unificació de diferents fons especialitzats que es trobaven dispersos; en la primera fase s’han unificat les col·leccions de literatura francesa i eslaves. Per la seva banda, la Biblioteca de Matemàtiques ha adequat part dels seus equipaments per poder oferir als usuaris tots els serveis que requereixen les necessitats actuals. Finalment, la Biblioteca de Medicina ha habilitat un espai polivalent perquè sigui utilitzat com a aula de formació i/o treballs en grup pels usuaris.

Creixement i producció interna
Enguany s’han incorporat al catàleg bibliogràfic 99.132 registres d’exemplars, 62.373 dels quals corresponen a nous registres, distribuïts entre 58.971 monografies, 3.173 publicacions en sèrie, 651 parts components (seriades) i 78 parts components (monografies). Per tipus de suport, 57.361 corresponen a obres impreses i 5.012, a material no imprès (vídeo, CD, fitxers informatitzats, cartografia).

Dins el Programa anual de reconversió del catàleg manual al catàleg informatitzat, s’han incorporat un total de 43.609 registres.

En la gestió del Catàleg d’autoritats, s’han incorporat un total de 17.775 ítems, 787 dels quals  són descriptors, 437 són indicadors geogràfics, 9.628 pertanyen a autors personals, 2.988, a autors corporatius, 811, a Congressos, i 3.124 pertanyen a títols d’informes i de col·lecció.

El programa d’elaboració de dossiers, en col·laboració amb el professorat, ha incrementat notablement l’oferta del curs passat. Hi ha hagut un augment en el nombre d’assignatures, de 3.371 ha passat a 4.577; la suma de documents continguts als dossiers ha passat de 8.872 a 99.436, i el creixement de la consulta ha passat de 54.000 visites mensuals a 180.000. Finalment, per tal d’incorporar millores, durant aquest curs s’ha dut a terme un estudi fruit del qual l’Àrea de Tecnologies ha programat una nova versió del programa que entrarà en funcionament el proper curs.

Resum de dades BUB
 

Obres Ingressades
Llibres	53.654
Sèries	3.173
Altres	5.012
Usuaris que visiten la biblioteca	68.010.753
Préstec	558.962
Serveis d'obtenció de documents
Servits	25.579
Derivats	4.850
Rebuts	6.989

 Resum de dades per centre


Instal·lacions

   

Superfície (m2)
Sales	40.016
Magatzem	5.596
Places de lectura	6.344
Aules d'informàtica
Places	205
Ordinadors	181
Reprografia	33

 Resum de les dades d'instal·lacions

tornar al començament

 Distribució per programes de les activitats i l'alumnat matriculat


Pel que fa a la formació inicial del professorat d’educació secundària, s’ha seguit treballant en l’adequació i millora de la formació inicial del professorat d’educació secundària, a través dels cursos per a l’obtenció del certificat d’aptitud pedagògica (CAP).

El nombre d’alumnes ha estat de 1.205, i hi han participat 96 professors de teoria i 280 tutors. Per matèries, el nombre de matriculats més elevat ha estat a història (315), seguit de castellà (152), filosofia (118) i anglès (118).

 Distribució per matèries de l'alumnat i el professorat participant


Pel que fa a la normalització lingüística, l’ICE organitza la formació del professorat en llengua i cultura catalanes, per tal de garantir el procés de normalització lingüística en els diferents nivells de l’ensenyament no universitari. S’organitzen cursos reglats, de perfeccionament, grups de suport a la llengua oral, sortides culturals i grups de treball. S’hi han matriculat 373 alumnes i hi han col·laborat 10 professors.

Formació del professorat universitari
Des dels programes i les activitats per a la formació i l’assessorament del professorat universitari, s’han organitzat diverses activitats formatives, amb un total de 1.238 participants. 

Activitat	Nombre de cursos	Professorat docent	Hores de formació	Assistents
Formació per a l’espai europeu	13	16	116	255
Formació per a tutories	4	8	36	108
Cursos de formació continuada (Instrumental)	44	54	826	770
Professorat novell	2	24	300	84
Política acadèmica universitària	1	32	180	21
Total	64	134	1.458	1.238

De les accions dutes a terme, en destaquem les següents:
   Incorporació a l’espai europeu d’educació superior. El contingut de les accions formatives ha girat al voltant del concepte d’ensenyament orientat a l’aprenentatge de l’alumne, que vol impulsar una nova cultura docent a la universitat d’acord amb les directrius europees. Així, s’han dut a terme accions formatives que tracten el disseny d’objectius docents per coneixements i destreses, la implantació dels crèdits ECTS tant per assignatures com per ensenyaments, el càlcul de l’esforç de l’alumne o altres alternatives per a l’avaluació. En aquest sentit, s’han dut a terme tallers de formació i les jornades per a formadors de formadors.
En aquesta mateixa línia, l’ICE té a càrrec seu la formació del professorat que participa en el Pla pilot d’adaptació a l’espai europeu d’ensenyament superior del DURSI en les titulacions de Biblioteconomia i Documentació, Estadística, Mestre/a en Llengua Estrangera i Turisme, amb l’objectiu de facilitar al professorat implicat el canvi metodològic necessari en el procés d’ensenyament i aprenentatge per convergir cap a l’espai europeu d’educació superior.

   Formació del professorat. Ha continuat el programa de postgraus de formació de professorat novell, amb participants de tots els àmbits de la UB; s’ha impartit el curs de postgrau de Política Acadèmica Universitària; s’han organitzat cursos de formació continuada sobre actualització de coneixements de TIC, salut, i comunicació, i s’han dut a terme activitats de formació coorganitzades amb centres, com ara els tallers d’elaboració de material docent, avaluació alternativa de l’aprenentatge, assessorament, seguiment, millora i innovació docent; així mateix, s’han fet tallers de formació per a la implantació del sistema de crèdits europeus i s’han organitzat 15 cursos instrumentals per a recerca i docència universitària.

   Activitats del Programa de tutories: s’ha constituït un grup de treball i han tingut lloc unes jornades de formació per a tutors a les facultats i als centres per atendre necessitats específiques dels tutors dels plans d’acció tutorial; s’ha col·laborat en l’avaluació dels plans d’acció tutorial de la UB.

   Tercer Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació, que ha tingut lloc a Girona del 30 de juny al 2 de juliol de 2004. S’ha organitzat en col·laboració amb els ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat de Girona i la IDES (Unitat d’Innovació Docent en Educació Superior de la UAB). Aquesta edició ha comptat amb 452 comunicacions acceptades i 705 participants i s’ha convertit en un congrés de referència a escala estatal. Les professores Gemma Vià, Lidia Daza i Montse Simó van obtenir el Premi de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya per un pòster presentat durant el Congrés.

Formació de formadors de persones adultes i de professionals d’intervenció sociocomunitària
Els àmbits professionals dels usuaris a qui s’ofereix formació des d’aquest àmbit són molt amplis i la seva activitat implica una gran diversitat d’institucions, tant de les diferents administracions com del mónassociatiu.

Entre les accions dutes a terme en col·laboració amb d’altres entitats i institucions destaquen l’informe de valoració de la Segona Escola d’Estiu de Formació de Persones Adultes i Detecció de Noves Necessitats Formatives; la Tercera Escola d’Estiu de Formació de Professorat de Persones Adultes, amb 20 cursos i 450 inscripcions; el curs per a famílies Los trastornos del espectro autista (TEA); dues edicions del curs Eduquem més enllà de l’horari lectiu; el disseny, l’organització i l’inici del projecte “Aprenentatge-servei” en el context de Catalunya; el disseny del curs-seminari Diàleg entre la realitat i el desig de les famílies d’infants amb trastorns de l’espectre autista i els professionals de l’educació; i la participació, com a membres del Comitè Directiu i Executiu de la Xarxa, en l’organització i l’elaboració del document per definir les línies de treball de la Xarxa catalana de professionals graduats i professorat per a la qualitat de l’ensenyament d’educació social i de la formació continuada.

També s’ha participat en els grups de treball següents: Disseny i organització de la proposta d’activitat dels grups de treball amb “El mètode Waldorf adaptat a l’ensenyament de les matemàtiques en la formació d’adults” i “L’especificitat de la didàctica de les ciències socials a l’educació de persones adultes”.

Programa de col·laboració amb UB Virtual
Amb UB Virtual s’ha dut a terme una oferta formativa adreçada a professionals de l’educació, de la formació i afins. S’ha concretat en cursos de postgrau, mòduls de formació inicial en didàctiques específiques i cursos adreçats a la formació acadèmica del professorat universitari. En l’àmbit de la formació permanent del professorat d’educació infantil, primària i secundària, s’ha fet la primera edició de CLIP-ICE, amb 10 cursos de formació via Internet.

Innovació en formació
L’orientació de les accions que desenvolupa aquest àmbit, creat fa un any, es concreta en tres línies: l’elaboració del model de formació, la creació de l’espai del formador o formadora virtual i físic i la promoció del treball col·laboratiu per al coneixement de les iniciatives i accions d’innovació en formació. Les principals activitats desenvolupades han estat les següents: la creació de l’equip d’assessors i assessores per dissenyar l’orientació de la formació de formadors; el disseny i l’elaboració d’una base de dades activa i específica sobre documentació de formació de formadors; el disseny de l’estructura de l’espai virtual del formador o formadora; el seminari de Formació del personal ICE, les Jornades de Formació de Formadors i Formadores de l’ICE de la UB «Quin model de formació?» i l’elaboració dels quatre informes sobre les aportacions dels formadors i formadores (Metodologies formatives i estratègies d’intervenció; Anàlisi i seguiment del procés d’intervenció del formador; Detecció de necessitats i negociació de la demanda formativa, i Formació i desenvolupament professional dels formadors i recolzament institucional).

Recerca
S’ha redissenyat aquest àmbit amb l’objectiu d’impulsar i desenvolupar la recerca en els àmbits de treball de l’ICE, incentivar la participació dels investigadors en projectes competitius (nacionals i europeus), promoure la formació d’investigadors i grups de recerca de l’àmbit educatiu i facilitar les tasques de gestió i administració de projectes. Les activitats s’organitzen a partir de dos elements bàsics: el Programa de recerca i el Servei d’Assessorament a la Recerca (SAR).

S’ha iniciat el Programa de recerca en docència universitària, que té com a objectiu fonamental l’impuls de la recerca sobre la docència universitària. Dins d’aquest Programa s’han fet dues actuacions:

1) la convocatòria de manifestació d’interès a fer recerca sobre docència universitària, on s’han presentat 71 projectes de grups de recerca de 19 centres; 
2) la convocatòria de REDICE O4 d’ajuts a la recerca en docència universitària per impulsar projectes de recerca en aquesta àrea, on es preveu la constitució de 20 grups de recerca.

 Distribució del projectes de recerca per centres

També s’ha posat en marxa el Servei d’Assessorament a la Recerca (SAR); l’objectiu d’aquest Servei, que és una ampliació de l’actual Servei d’Assessorament Metodològic (SAM), és oferir a tota la comunitat universitària de l’àmbit educatiu un servei d’informació, assessorament i formació sobre temes de recerca educativa, incorporant a les accions específiques del SAM un suport als equips de recerca de l’ICE i formació en aquest àmbit. S’han atès vint-i-vuit consultes de caire metodològic, s’ha mantingut la demanda del curs passat referent a la introducció i anàlisi de dades i s’han atès demandes de preparació de propostes d’investigació.

Pel que fa a la recerca, l’Institut compta amb dues línies de recerca consolidades —Educació, llengües i diversitat i Ensenyament i aprenentatge multimèdia— i es treballa en altres línies d’investigació. Continuen les seves línies de treball el Grup de Recerca per a l’Estudi del Repertori Lingüístic (GRERLI), el Grup de Recerca Consolidat d’Ensenyament i Aprenentatge Multimèdia, i el Grup de Recerca i Formació en Temes Transversals. També col·labora en projectes de recerca on participen altres universitats i institucions europees.
 
Altres activitats
S’han lliurat els premis d’educació següents:
   15a convocatòria del Premi Pau Vila a treballs originals i/o experiències fetes en l’àmbit educatiu que contribueixin al coneixement i al respecte del medi geogràfic i natural, a la qual s’han presentat 11 treballs.

   Premi Jesús Garanto Alós a treballs i/o articles ja publicats que es distingeixin per la seva aportació en el camp de l’educació especial, al qual s’han presentat 9 treballs.

   Premi Francesc Xavier Gil i Quesada a treballs inèdits d’innovació en educació que es caracteritzin per la qualitat metodològica, al qual s’han presentat 12 treballs.

Dintre del Seminari Llengües i Educació, s’ha impartit la segona edició del curs de postgrau en Educació Plurilingüe, de 160 hores de durada, que han seguit 23 alumnes; s’han dissenyat i s’han elaborat els materials per a la versió semipresencial, que s’oferirà a partir del pròxim curs; s’ha elaborat, en col·laboració amb la Càtedra UNESCO Llengües i Educació de l’Institut d’Estudis Catalans, un informe sobre Llengües i educació a Amèrica Llatina, com a pas previ per al disseny d’una oferta formativa a distància; s’ha participat en l’organització dels congressos XI Tallers de Llengua i Literatura Catalanes a l’Ensenyament Secundari (Barcelona, febrer de 2004) i II Congrés Internacional sobre Multiculturalitat i Ciutadania (la Seu d’Urgell, maig de 2004); finalment, s’ha participat en les activitats de la Xarxa Temàtica "L’educació lingüística i la formació d’ensenyants en situacions multiculturals i multilingües".

En l’àmbit de les jornades i els congressos, s’han organitzat 21 activitats, amb un total de 2.001 participants.

 Relació d'activitats organitzades


En l’àmbit dels màsters i postgraus, amb un total de 329 participants, s’han desenvolupat les noves edicions del màster virtual Democracia y Educación en Valores en Iberoamérica, del màster Multimèdia Educatiu i del curs de postgrau Educació Plurilingüe. També s’han impartit les primeres edicions dels cursos de postgrau Política Acadèmica Universitària; Usos de les TIC en l’Ensenyament de Llengües; La Pràctica dels Valors en els Contextos Educatius; Iniciació a la Docència Universitària, i Especialització en Docència Universitària.

Publicacions
   Col·lecció «Educació Universitària». S’ha iniciat, en coedició amb Editorial Octaedro, aquesta nova col·lecció adreçada al professorat universitari i als futurs docents, amb la finalitat de contribuir a donar respostes als reptes que plantegen tant els nous paradigmes sobre el procés de docència-aprenentatge com la construcció de l’espai europeu d’educació superior. Els dos primers títols són: Ser professor. Palabras sobre la docencia universitaria, B. Gros i T. Romañá; i Manual de tutoría universitaria. Recursos para la acción.

    «Cuadernos de Formación del Profesorado. Educación Secundaria». S’ha editat el títol Objetos en el tiempo. Las fuentes materiales en la enseñanza de las Ciencias Sociales.

   Cuadernos de Educación. Se n’han reeditat dos volums i s’han editat Currículum de l’Educació Física; Enseñar y aprender inglés en educación infantil y primaria i La escritura colaborativa en educación infantil. Estrategias para el trabajo en el aula.

   «Materiales para la Innovación Educativa». S’han reeditat Reparar l’escriptura, de Daniel Cassany, i Cómo trabajar los contenidos procedimentales en el aula.

   Revista Enseñanza de las Ciencias Sociales. Revista de Investigación. En col·laboració amb l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha impulsat aquesta revista amb l’objectiu de donar a conèixer treballs de recerca que es duen a terme en didàctica de les ciències socials, aprofundir-ne la base teòrica i pràctica i presentar noves línies i nous temes de recerca. S’han editat tres títols, que es poden consultar a: http://ice.d5.ub.es/publicacions01/revistes.htm.

   Revista Temps d’Educació.

   Altres publicacions: XV Trobada de plàstica. Plàstica o visual; Otros lenguajes en educación. XXII SITE.2003; Plurilingüisme i educació: els reptes del segle XXI; L’educació lingüística en situacions multiculturals i multilingües; 3er. Congreso Internacional Docencia Universitaria Innovación; Educación y Diversidades: Formación, Acción e Investigación. Actes del I Congrés internacional i XX Jornades d’Universitats i Educació Especial en suport CD.

tornar al començament

 Relació d'activitats 


Pel que fa a activitats més tècniques, cal mencionar la participació de la Unitat d’Anàlisi Elemental en 6 estudis interlaboratori promoguts per la Direcció General de Producció i Indústries Agroalimentàries de la Generalitat, l’Agència Catalana de l’Aigua i el Food Analysis Performance Assessment Scheme.

Finalment, destaquem els esforços que totes les unitats dels SCT-UB han fet durant l’any 2003 per tal d’avançar en el procés d’implantació de la norma ISO 9001:2000, amb l’objectiu d’aconseguir la corresponent certificació del sistema de gestió de la qualitat del centre durant el proper any.

Dintre de les activitats de promoció i comunicació, els SCT ofereixen a empreses, estudiants d’educació secundària i persones interessades la possibilitat de visitar les instal·lacions, a banda de la vintena de visites institucionals que anualment es reben en el centre. Durant l’any 2003 destaquem la coordinació, a càrrec de la Unitat de Microscòpia Electrònica de Rastreig, de les Jornades de Portes Obertes dels SCT-UB, jornades que van acollir la visita guiada de 526 persones.

Igualment s’han materialitzat tot un seguit d’iniciatives encaminades a enfortir la relació amb els usuaris, a difondre l’oferta de serveis disponibles i a consolidar el reconeixement com a proveïdor de serveis de suport a l’R+D.
Entre les accions empreses destaquem l’edició del tríptic amb l’oferta tecnològica del centre, el disseny i l’entrada en funcionament del nou web dels SCT-UB (http://www.sct.ub.es), la tramesa del catàleg del centre a 60 vicerectorats de Recerca d’universitats espanyoles, la presència dels productes de promoció a reunions i jornades específiques nacionals i internacionals, i l’atenció i canalització de prop de 200 consultes científiques i tècniques plantejades per usuaris a través dels diferents canals de comunicació de què disposa el centre.

 

tornar al començament

Unitats d’Experimentació Animal

En el nou model organitzatiu (amb la finalitat d’aconseguir més coordinació entre tots els serveis de suport que s’ofereixen a l’investigador), les Unitats d’Experimentació Animal s’han integrat en l’estructura de Serveis de Suport a la Recerca, que dirigeixen i coordinen els SCT, les Unitats d’Experimentació Animal i la Protecció Radiològica.

En col·laboració amb el Departament de Biologia Cel·lular i Anatomia Patològica, s’ha coordinat i impartit el segon curs de postgrau en Formació de Personal Investigador Usuari d’Animals d’Experimentació, amb el qual el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya atorga l’acreditació com a personal investigador. En total, 197 alumnes han participat en aquesta edició.

Destaca la inauguració durant aquest curs de l’estabulari ubicat a l’Hospital de Sant Joan de Déu.

Les àrees de recerca més destacades durant aquest curs acadèmic en les diferents unitats han estat les següents:

Unitat d’Experimentació Animal de Medicina – Casanova
   Línies bàsiques d’experimentació animal: malalties neurodegeneratives, malalties infeccioses, malalties cardiovasculars, malalties digestives, malalties hepàtiques, diabetis, trasplantament hepàtic, trasplantament de ronyó, trasplantament cardíac, neurologia, immunologia, nefrologia, anestesiologia, oncologia, pneumologia, microbiologia, otorinolaringologia, nous biomaterials, anàlisi molecular del transport intracel·lular de proteïnes, estudi del cicle cel·lular, estrès oxidatiu, malaltia inflamatòria intestinal, etc.
   Espècies animals més utilitzades: rata (convencional i immunodeprimida), ratolí (convencional, modificat genèticament i immunodeprimit), porc, conill, conill porquí, hàmster, granota d’ungles.
   Pràctiques de docència: assignatura de Farmacologia, curs de postgrau de Biologia Cel·lular, curs de postgrau en Tècniques de Perfusió i Oxigenació Extracorpòria.

Unitat d’Experimentació Animal de Farmàcia (campus de Pedralbes)
   Línies i projectes de recerca: bioquímica i biologia molecular, biofarmàcia, farmacologia, genètica, immunologia, microbiologia i toxicologia, diabetis, malaltia de Parkinson, Alzheimer, obesitat, trasplantaments, neurobiologia, apoptosi, càncer, cirurgia experimental i assaig de nous biomaterials en medicina humana i veterinària.
   Espècies més utilitzades: ratolí (convencional i modificat genèticament), rata, hàmster, conill porquí, conill, pollastre i gallina ponedora.
   Pràctiques de docència: assignatures de les llicenciatures de Farmàcia i Medicina.
   Oferta de serveis de suport a la recerca: producció d’anticossos policlonals en conill i gallina; obtenció de mostres biològiques (teixits, sang, sèrum, plasma); tractaments aguts, subcrònics i crònics; gestió de colònies de ratolins modificats genèticament; cirurgia específica; anestèsia, etc.

Unitat d’Experimentació Animal de Biologia (campus Pedralbes)
   Línies bàsiques d’experimentació animal: fisiologia, immunologia, oncologia, metabolisme i obesitat, diabetis, neurobiologia, genètica, radicals lliures en biologia i medicina, bioquímica de l’estrès, molècules d’activació leucocitària, enginyeria cel·lular i teràpia gènica, regulació de sistemes de transport, bioquímica i hepatologia.
   Espècies més utilitzades: rata, ratolí (convencional i modificat genèticament), truita, peix zebra, granota d’ungles i conill.
Pràctiques de docència: assignatures de les llicenciatures de Biologia i Bioquímica.
   D’altra banda, al mes de maig de 2004, s’han iniciat les instal·lacions de l’ampliació de la Unitat per a l’allotjament d’animals aquàtics, situades al nou edifici de la Facultat de Biologia.

Unitat d’Experimentació Animal de Bellvitge
   L’estabulari del campus de Bellvitge ha entrat en el segon any de funcionament des de la seva inauguració. Independentment dels usuaris considerats habituals, tant de la UB com de l’ICS, s’han iniciat col·laboracions i treballs diversos amb empreses externes i laboratoris farmacèutics, tant en l’estudi i desenvolupament de nous fàrmacs com en la formació i el perfeccionament de cirurgians en noves tècniques quirúrgiques.
   Les línies bàsiques d’experimentació animal: estudis endocrins i diabetis, nefrologia, malalties infeccioses, estudis bioquímics, fisiològics, farmacològics i neurològics. Les noves instal·lacions han permès l’inici de noves línies de recerca i la introducció de l’anestèsia gasosa en els experiments, amb les millores que això comporta.
   Les noves instal·lacions per a porcs han permès que aquesta espècie sigui cada dia més utilitzada, a part de l’ús habitual de rosegadors i conills com a espècies més utilitzades. Així mateix, l’ús de vídeos i tècniques informàtiques alternatives ha disminuït significativament l’ús d’animals d’experimentació en docència, que únicament s’han utilitzat en les pràctiques de farmacologia.

Unitat d’Experimentació Animal de Psicologia (campus Mundet)
   Línies bàsiques d’experimentació animal: aprenentatge espacial, condicionament, discriminació acústica, cronobiologia i estudis de transmissió de senyals.
   Espècies més utilitzades: rata, ratolí i conill.

Unitat d’Experimentació Animal de l’Hospital Sant Joan de Déu - UB
   Línies bàsiques d’experimentació animal: neurociència cognitiva, cirurgia fetal, terapèutica pediàtrica de l’extracorporeal membrane oxygenation (ECMO), trasplantament d’ovari, terapèutica de la fibrosi pulmonar experimental, obtenció de fibroblasts i d’astròcits de rata per a estudis d’envelliment i de la malaltia d’Alzheimer.
   Espècies més utilitzades: rata, conill i porc.

tornar al començament

Protecció Radiològica

Com a activitats principals d’aquesta unitat, que desenvolupa les seves funcions mitjançant sis instal·lacions radioactives autoritzades en diferents centres, cal destacar la presentació d’una proposta de fitxa-guia d’especificacions per construir noves instal·lacions radioactives, l’inici de l’elaboració o actualització de protocols normalitzats de treball per a l’ús d’equips (comptadors de centelleig líquid) i la unificació de criteris i normatives de funcionament de diferents instal·lacions, així com del protocol de gestió de residus radioactius

En aquest període, i per tal de donar compliment a la normativa vigent, s’han sol·licitat prop de 30 noves llicències de supervisor-operador d’instal·lacions radioactives per al personal docent-investigador que manipula material radioactiu a la UB. S’han superat els tràmits i les inspeccions, i s’ha rebut la corresponent autorització de posada en marxa com a instal·lació radioactiva del laboratori de difracció de raigs X dels Serveis Cientificotècnics. També s’ha elaborat un informe sobre els riscos radiològics dels minerals radioactius.

En allò que fa referència al condicionament i la dotació d’equipament de les instal·lacions radioactives, s’ha fet el seguiment de les obres de construcció de la nova instal·lació radioactiva de la Facultat de Biologia, així com de la incorporació de mobiliari i equipament del nou magatzem de residus radioactius de la Facultat de Química. També s’ha dut el control de les obres de millora i condicionament de diverses dependències de la instal·lació del campus de Bellvitge. A la instal·lació radioactiva de la Facultat de Biologia s’han organitzat sessions de demostració d’equips d’autoradiografia electrònica i, posteriorment, s’ha dut a terme l’adquisició i posada en marxa d’un d’aquests equips.

Un altre component important ha estat la formació, que inclou tant els estudiants com el personal de la UB.

Amb relació als estudiants, cal remarcar les Jornades de Seguretat per a estudiants de 3r cicle que tenen accés a la recerca en laboratoris, amb dues edicions cada any. També s’han ofert cursos per als estudiants de diversos tallers de la Facultat de Belles Arts (restauració, foneria, etc.) i altres d’específics per a estudiants de laboratoris concrets. Hi han intervingut prop de 330 estudiants.

Pel que fa a la formació de personal de la UB, que s’engloba en l’oferta de cursos de formació per al PAS, s’han fet 2 cursos relacionats amb la implantació dels plans d’emergència, amb 85 assistents; 4 cursos específics de formació en el lloc de treball, amb 130 assistents, i el Curs bàsic de prevenció de riscos laborals, que es compon de 6 mòduls específics: seguretat, higiene industrial, ergonomia, vigilància de la salut i primers auxilis, protecció radiològica i medi ambient, amb uns 200 participants.

Altres cursos que s’han dut a terme estaven relacionats amb la recollida selectiva i l’ús i la manipulació de materials radioactius en recerca.

Cal destacar, per la rellevància, la impartició, a càrrec de la Unitat de Protecció Radiològica i dels responsables de les instal·lacions, d’un curs de Supervisors d’instal·lacions radioactives (homologat pel Consell de Seguretat Nuclear) adreçat bàsicament al personal docent de la UB, en col·laboració amb l’ICE.

En total, en l’apartat de formació en prevenció de riscos laborals i matèries relacionades, s’han dut a terme 44 cursos, amb un total de 283 hores de formació i 1.129 assistents (personal UB, estudiants i personal d’empreses concessionàries o subcontractades).

També, amb una periodicitat aproximadament trimestral, es du a terme el disseny i l’elaboració del document sobre seguretat i salut "Universitat i prevenció".

tornar al començament

Centre de Patents

Dins de les activitats del Centre, cal destacar les Jornades d’Estudi i Actualització en Matèria de Patents (“Els dilluns del Centre de Patents”), reunions periòdiques on intervenen més d’un centenar d’experts en patents al màxim nivell. Destaca, igualment, l’organització de la segona edició del curs pràctic per preparar l’European Qualifying Examination (EQE) de l’Oficina Europea de Patents, amb l’assistència de 22 alumnes.

D’acord amb el conveni signat amb el Centre d’Informació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) de la Generalitat de Catalunya en el marc del programa Catalunya Innovació, pel qual el Centre de Patents forma part de la Xarxa de Promotors de la Propietat Industrial-Intel·lectual, s’ha continuat amb la promoció del sistema de patents entre els investigadors de la UB per tal d’estimular la sol·licitud de patents per protegir la recerca feta a la UB.

Durant aquest curs acadèmic, el servei de patents ha fet una vintena de cerques de patentabilitat per al personal de la UB i un nombre elevat de consultes relatives a la propietat industrial. S’han redactat i tramitat a nom de la UB tretze sol·licituds de patents espanyoles i dues sol·licituds internacionals de patent (PCT). També s’han transferit drets de patents de la UB a l’empresa derivada (spin-off) Advanced in Vitro Cell Technologies. A banda, s’han redactat vuit sol·licituds de patents per a altres centres públics de recerca.

Per la seva banda, després d’efectuar el corresponent assessorament, el servei públic de la Biblioteca de Patents CIDEM/UB.FBG ha fet vuitanta-tres cerques de patentabilitat o de risc d’infracció de patents per a empreses. S’han atès gratuïtament dues mil cent qüestions tecnicolegals plantejades pel públic (particulars, empreses, món acadèmic) i s’ha continuat la col·laboració amb els mitjans de comunicació per a la difusió de la propietat industrial i els drets d’autor, participant en premsa, tant especialitzada com general, en televisió i en ràdio.
 
Activitat docent
Durant el curs 2003-2004, s’han fet dues noves edicions, a Madrid i a Barcelona, del Curs sobre patents i models d’utilitat: documentació, patentabilitat, redacció, transferència i accions judicials, en col·laboració amb l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM).
La direcció de l’OEPM continua considerant el Centre de Patents com a consultor en qüestions generals de propietat industrial, i el Centre participa en les diverses reunions del Fòrum d’Innovació i Patents, del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç.

A la Universitat de Barcelona, s’ha participat en assignatures de l’ensenyament de Química i de l’ensenyament d’Enginyeria Química, i en el màster Gestió Empresarial per a la Indústria Farmacèutica i Afins a la Facultat de Farmàcia. També s’ha participat en un curs de doctorat de la Facultat de Biologia i en un curs sobre Gestió de la informació del coneixement organitzat per Les Heures.

S’ha participat en diverses activitats organitzades pel CIDEM de la Generalitat de Catalunya, com ara la V Reunió Anual de Xarxes de Transferència de Coneixement i Tecnologia i la Setmana de la Innovació. També s’ha fet una xerrada, adreçada als trampolins tecnològics, sobre com protegir un projecte i s’ha participat en una altra jornada adreçada als assessors tecnològics, organitzada conjuntament amb el Centre d’Innovació de la Fundació Bosch i Gimpera. Amb l’Oficina de Gestió Unificada del Departament d’Indústria s’han ofert uns cursos sobre propietat industrial adreçats al seu personal.

S’han fet cursos de documentació i patents per a empleats de les empreses Laboratorios Ferrer, CrayValley Ibérica, Neoresins, Lucta, Indo i Moehs Ibérica i, com a representants de Chemical Abstracts Service i STN International, s’han fet cursos sobre SciFinder a Lucta, Laboratorios Vita i Moehs Ibérica. D’altra banda, s’ha organitzat una reunió d’usuaris de SciFinder i també s’han ofert diverses edicions dels seminaris de documentació per a professionals, alguns dels quals organitzats juntament amb el productor de bases de dades Derwent Information.

També s’ha participat i col·laborat en una dotzena d’ensenyaments i cursos impartits en universitats, centres i fundacions diversos.

tornar al començament

 Contribucions i col·laboracions



Seguretat, Salut i Medi Ambient

Prevenció de riscos laborals
En l’àmbit de la prevenció dels riscos que afecten la seguretat i la salut dels treballadors, s’ha continuat amb l’elaboració dels plans d’emergència a diversos edificis de la UB: EU d’Estudis Empresarials, Edifici Ponent, Edifici Migdia II, Annex II de la Facultat de Belles Arts i Menjadors Universitaris. Es troben en fase d’elaboració els plans de l’Edifici Històric, l’Edifici Principal de Belles Arts i l’Edifici Principal de Bellvitge.

Així mateix, s’han dut a terme els simulacres corresponents als edificis de les facultats de Farmàcia, l’Aulari Josep Carner, l’Aulari Tomás i Valiente i l’Aulari de Bellvitge, i s’han elaborat els informes corresponents.

Dins aquest àmbit preventiu, s’ha informat al Comitè de Seguretat i Salut (CSS) de la realització de les avaluacions inicials dels llocs de treball del personal dels edificis següents: Edifici Històric, Aulari Josep Carner, Servei d’Esports, Facultat de Belles Arts, Aulari Tomás y Valiente, Relacions Laborals, Edifici Principal de Dret, Edifici Ilerdense, Facultat d’Econòmiques. En alguns casos, aquestes avaluacions estan pendents de lliurament als responsables. Es troben en fase d’avaluació els llocs de treball del personal de l’Edifici de les Cúpules.

S’han fet visites de seguretat, per informar sobre les condicions de seguretat o els requisits exigits per la normativa aplicable, a diversos edificis, laboratoris, tallers i instal·lacions de la UB, per temes variats (radiacions electromagnètiques, adequació d’accessos, contaminants químics i biològics, ventilació, confort tèrmic, seguretat en accessos a terrats d’edificis, etc.).
 
Quant als accidents, s’han rebut 34 notificacions d’accident i 59 comunicats de risc, majoritàriament d’estudiants. S’ha elaborat un informe sobre sinistralitat laboral (accidents laborals amb baixa del personal de la UB), i s’han calculat els índexs d’incidència i de freqüència; aquests presenten una evolució positiva amb una disminució apreciable en relació amb les dades de l’any anterior.

El resum de l’activitat desenvolupada pel servei mèdic ha estat el següent:
 

	Personal UB	Estudiants 3r cicle / becaris	Estudiants 1r i 2n cicle	Empreses externes	Total
Revisions mèdiques	758	146	0	1	9.051
Consultes i informes	1.664	243	371	142	2.420
Accidents	50	32	89	27	198
Urgències i segones cures	95	28	75	41	239
Malaltia professional	2	-	-	-	2
Extraccions, injectables, tensió arterial	1.586	191	97	67	1.941
Vacunes	493	11	14	7	525
Total	4.648	651	646	285	6.230

No estan comptabilitzades les revisions efectuades en el Centre de Medicina Preventiva (CMP)
ni al dispensari de Mutua Universal

Les revisions mèdiques s’han dut a terme preferentment al Servei Mèdic (centre de Pedralbes i centre de Mundet), si bé algunes, per l’especificitat o bé per la ubicació del centre de treball, s’han dut a terme en altres centres concertats. De les 1.026 revisions realitzades, 118 s’han fet a Mundet; 787, a Pedralbes; 45, a Mútua Universal, i 76, al Centre de Medicina Preventiva.

Quant a les revisions efectuades, cal diferenciar els reconeixements mèdics ordinaris, fets a petició del mateix personal (59,1%), dels específics o de vigilància de la salut, relacionats amb el treball que desenvolupa el personal (40,9%).

Pel que fa a les prestacions sanitàries complementàries que el Servei Mèdic deriva a altres centres, s’han dut a terme 426 revisions ginecològiques, 104 revisions urològiques i 359 revisions oftalmològiques.

Medi ambient
S’ha col·laborat en la redacció de plans de gestió de residus i en la implantació de la recollida selectiva a diversos centres. Paral·lelament, s’ha definit un procediment de gestió de residus d’equips informàtics, acompanyat d’una campanya que permetrà donar una destinació ambientalment correcta a un nombre important d’aparells en desús que es troben emmagatzemats.

Un cop redactat al principi del 2003 el Pla ambiental de Ciències de la Salut, se’n va iniciar el desenvolupament de manera conjunta amb els responsables corresponents. Aquesta eina de millora ambiental ha comportat la implantació d’una trentena d’accions als centres, dins àmbits tan diversos com ara la compra verda, l’estalvi de recursos naturals, la gestió de residus, la mobilitat i l’ambientalització de l’activitat docent.

En el marc d’aquest Pla ambiental, s’ha dut a terme una exposició de caràcter itinerant titulada «Què fem amb els residus: mostra de productes reciclats als centres de l’Àrea de Ciències de la Salut», en col·laboració amb l’Agència Catalana de Residus de la Generalitat de Catalunya.

Pel que respecta a la comunicació interna, s’han ampliat de manera considerable els continguts de la web, amb el llançament de les fitxes d’ecoconsells i la inclusió de dades de contaminació atmosfèrica i de soroll als diferents edificis de la UB. També s’ha impulsat la inserció de missatges ambientals en la carpeta i el dossier de matrícula de l’estudiant.

Amb relació a la comunicació externa, s’ha participat en el Primer Fòrum de l’Estratègia Catalana d’Educació Ambiental i en la Trobada d’Actors 21 de l’Ajuntament de Barcelona, punt de trobada de les institucions que han signat el compromís amb l’Agenda 21 de la ciutat.

Altres accions desenvolupades han estat la resolució de consultes sobre gestió de residus banals i específics a diversos centres, la introducció de criteris ambientals en la renovació de diversos plecs de clàusules de concessions i subcontractes, i la continuació del desenvolupament de criteris de respecte ambiental en la compra de material iniciada l’any anterior.

tornar al començament

Audiovisuals

Des d’Audiovisuals, emmarcada a l’Àrea de Tecnologies, s’han desenvolupat diverses activitats en els àmbits de suport a la recerca i de suport a la docència. Aquestes activitats són la producció de documents videogràfics i el suport tècnic a les diverses activitats organitzades pel Vicerectorat de Recerca.

Entre les produccions audiovisuals de recerca destaquem les produccions videogràfiques de suport a la recerca, concretament les notícies televisives. Durant aquests curs se n’han dut a terme les següents: “A la recerca de nous jaciments d’hidrocarburs al desert de Líbia”; “La UB i el medi ambient”; “La conservació i restauració del patrimoni”; “La UB tindrà la instal·lació fotovoltaica més gran de Barcelona ubicada en un edifici”; “L’Observatori de Bioètica i Dret publica una declaració sobre l’eutanàsia”; “Detecció i tractament de la ‘síndrome d’Ulisses’ en immigrants”; “El correu electrònic revela l’estructura informal de les organitzacions socials”; “Neix l’Observatori de l’Aigua de la UB”; “Mencions de Qualitat per a 22 programes de doctorat a la UB”; “Noves pistes sobre els primers pobladors del continent americà”; “El taller de restauració de la UB”; “L’Atri solar UB”; “DUODA, centre de recerca de dones de la UB”.

Entre les produccions audiovisuals de suport a la docència destaquen: L’avaluació en l’educació física; Tècniques d’anàlisi de laboratori. Mostreig d’aigua i sediment per a la seva anàlisi; Desmemòria. La construcció d’una exposició; DUODA, centre de recerca de dones de la UB; Farmacologia de la placa motora; Microbiologia. Síntesi del glicopèptid; Derivada d’una funció i aplicacions; Matrius i sistemes d’equacions lineals; Funcions reals de variables reals.

També es dóna suport a altres activitats relacionades amb la recerca, com ara diades i mostres. En destaquem la Mostra de Vídeo Científic, Biomèdic i Humanístic.